domingo, 4 de diciembre de 2022

APUNTS ÍNTIMS

 Suspendre el temps, sortir de les hores que marquen els rellotges, dansar des de la més plena quietud.

Sortir del jo. Inventar-se una altra identitat, sense deixar de ser. Aprendre de nou des de la foscor per veure la llum, la llum que un du dins. I desintagra-se en els fontons de l'exterior. 

  Com deia Borges, tots els homes són el mateix home. Totes les persones son la mateixa persona.


  Aturar-se. Reflexionar, sortir a l'espai exterior sense sortir d'un mateix. Aprendre a esperar sense esperar.

I no tenir gens de por a lo por.


Dani T. D. 4/12/2021

sábado, 3 de diciembre de 2022

LA MÉS PLENA BUIDOR

 Aturar els pensaments,

aprendre a desaprendre,

gaudir per gaudir

sense necessitar res,

res de res.


Romandre quiet,

sortir del temps,

esperar res

i finalment trobar-ho tot.


Aspirar, inspirar.

No hi ha pressa,

no hi ha temps.

Tot és l'essència

de la més plena buidor.


Dani T. D. 3/12/2022

NO HI HA PRESSA

  Buscant la llum, 

buscant serenitat,

buscant l'alegria, 

buscant la vida...


No hi ha pressa,

gens de pressa.

El món està buit,

completament buit.

És pura aparença.


Buscant 

fins i tot quan no s'està buscant.


Comencant  a cada instant,

ja que cada instant és cap dalt.

I el millor moment

sempre és ara.


Dani T.D. 3/12/2022

viernes, 2 de diciembre de 2022

ESCRIBIENDO EN UN BAR DE GETAFE

     Entré en un bar muy acogedor de Getafe. Me senté en una mesa, pedí un café con leche y un bocadillo. Después saqué una libreta y un boli y me puse a escribir. Había empezado una especie de diario en el que me propuse plasmar anécdotas e impresiones. Venía de Barcelona. Tenía unos días libres y quería aprovechar para tratar de ordenar ciertas ideas, tomar aire y al fin tomar decisiones. 

  Escribía desde siempre, incluso antes de saber escribir, escribía.

  Pensándolo bien no sé porque hacía aquella actividad. Si uno lo piensa bien, escribir es más bien de locos.  Una actividad completamente solitaria en el que uno vierte palabra tras palabra ¿pero con que objetivo? Vale, más de uno puede contestar: con el objetivo de escribir historia que uno lleva dentro, con el fin de comunicar. Sí pero, ha de haber algo más. La de ganar dinero ¿Tal vez?

   Sin ir más lejos hay famosos y prestigioso escritores que se ganan muy bien la vida con ello. Sí, pero la escritura guarda un misterio. 

 Para mi ya era una necesidad. 

  Supongo que escribir me ayudaba a pensar mejor. Y de paso pensar, ayuda a vivir con más soltura i naturalidad.

  Pero eso, tal vez, no son más que teorías que se va haciendo uno, según sopla el viento.

    En un momento dado, en la mesa de al lado, se sentaron dos abuelos. Pidieron dos cervezas con dos trazos de tortillas de patatas. Yo seguía escribiendo, inmerso en mi mundo. Las palabras que iba anotando habían empezado una historia en el que la cual narraba las andanzas de un juglar moderno. Bueno, más bien un juglar de siempre. Un juglar que iba recorriendo el mundo, subiendo trenes y bajando de aviones. Llenando teatros en los que narraba sus andanzas a través de textos rescatados de siglos pretéritos que parecían escritos anteayer. 

  De vez en cuando me llegan palabras y frases enteras de estos hombres. Que si el gobierno, que si los terroristas, que si no hay derecho, que si el frío, que si la guerra, que si las pensiones, que si el futuro es cada vez más oscuro...

  De repente me detuve en seco, dejé de escribir. Pensé que Getafe se parecía a l'Hospitalet del Llobregat y a su vez a Nueva Orleans. 

   No se si se me entenderá, o no sé muy bien lo que quiero decir. Lo que si sé es que en aquel bar de Getafe, escribiendo y con la compañía de aquellos entrañables viejecitos me sentía como en casa.


                                                        Dani T. D. 2/12/2022

jueves, 1 de diciembre de 2022

SOMNI QUE SOMNIA

 Viatjar per descobrir coses que un ja porta dins. Descobrir a cada pas que s'obre amb la curiositat. Reconèixer la pròpia ignorància, dansar amb ella i aprendre a escoltar. Viatjar per anar més lluny d'un mateix i reconèixe's en els altres. 

  La pròpia vida ja és un viatge.

No importa el destí. Importa el viatge, ja que l'arribada sempre serà un nou punt de partida. I el punt de partida sempre serà la propera passa que farem.

  Viatjar sempre viatjar. Encara que sigui somniant. La vida no deixa de ser un somni. Un somni que viatge i que somnia.

Sí, somnia que és vida, vida que és llum, llum que és alegria i serenitat.


Dani T. D. 1/12/2022

MIRALLS, MIRALLS

 Miralls, miralls

que filtren la llum,

que propaguen llum.

La llum que és un riu de miralls.


Mesura de llum

que mesura la distància

lliure de l'aire.


Aire, aire, aire,

aire que és ànima.

Ànima que anima.

Inspira i aspira

a través del cos.


Un cos amb repòs,

per exemple.

O un cos en moviment,

moviment que es vida,

dansa dels sentits.

 

Sentits que convoquen

gestos, expressions, sensacions.

Sensancions que son miralls.

Miralls, miralls, miralls

de llum, d'alegria, de serenitat,

d'esperança.


  Dani T. D. 1/2/2022

NO HABLAR

 Escribir

 también

 es no hablar





Marguerite Duras

QUI FOS UNA SIMPLE FORMIGA

  No tenen res. Què poden perdre? Van sentir que obrien la frontera i cap allà anaren. Son un zero a l'esquerra al seu propi país, i cre...