miércoles, 5 de octubre de 2022

KREMLIN Y CASTIGO

CAMBIOS DE ESTRATEGIA:


 Putin ha cambiado el vodka por el agua con gasssssssssssssss

 

!TE VAS A CAGAR EURRROPA!!


.Hijos de Putin S. A.

LOS CAPRICHOS DEL DESTINO

   

  Estaba en el trabajo realizando sus tareas, cuando de repente L sintió que estava gestando en sus entrañas una novela. Que extraño, pensó, si yo no soy novelista. Habré comido algo en mal estado, o me han introducido algo por equivocación cuando venía en el tranvía.

  L tampoco era lector de libros. Sólo leía lo imprescindible, para no desentonar, más que nada. A demás, tenemos todo lo necesario a nuestro alcance, ¿para qué complicarnos la vida leyendo historias y reflexiones que a uno le traen sin cuidado?

  La filosofía de L era esa.  Por eso le extrañó de que estuviese gestando una novela. Así que pidió hora al médico.

  Dos días más tarde, L se encontraba en la consulta del médico. Después de un reconocimiento eficaz, pero un pelin veloz el profesional le comunicó que sí, que estaba gestando un volumen de unas trescientas páginas.

-Qué raro pero si a mi los libros me importan un quilo de pimientos morunos. -confesó L al doctor.

-Tranquilo, que para triunfar en el mundo de las letras, o en cualquier otra cosa, hoy en día no hace falta ningún requerimiento intelectual de ningún tipo. Ya verás como todo irá sobre ruedas, ¡te espera un futuro de la hostia! -contestó el médico

-Pero yo no quiero ni dedicarme a escribir, ni a ser un personaje famoso. Lo que yo quiero es esta vida que llevo. Una vida aburrida, insatisfactoria pero práctica, y artificiosamente feliz. ¿Qué más puede pedir una hombre?

 El doctor se quedó parado y mirando a los ojos de su paciente, soltó:

-Ya y yo no quería ser médico. Pero ya ves el destino es un hijo de la gran puta. Y es imposible corregirlo, al no ser que seas juez o un eficaz asesino en serie.

  Al escuchar estas últimas palabras L aceptó con resignación su más caprichoso destino de escritor. Y con el tiempo se hizo famoso y ganó mucho dinero. Aunque siguió sin coger ni un puto libro.


Dani T. D. 5/10/2022

martes, 4 de octubre de 2022

VIVENCIAS PRETÈRITAS

 

            La primera vez

 que me morí,

 me di cuenta de 

que absolutamente 

nada es realmente 

importante.


  Pequeño Cioran, 2022

RICO Y SIN UN PUTO EURO EN LOS BOLSILLOS

 

RIC I SENSE DINERS

Dano T. D. 10/22

PARA REÍR HASTA EL FINAL


 Si la vida es tan breve,

o tan larga

que tampoco

deja de ser corta,


¿Por qué nos matamos

por banderas, por 

el territorio,

por ideas, por envidia,

por dinero, por orgullo,

                                             por celos, 

por cualquier otra

                                                    tontería?


En lugar de vivir

hasta el último latido,

soñando bien despierto,

amando sin pedir nada

                                  a cambio,

compartiendo risas,

pan, vino, caricias

                                       y palabras.


Si la vida 

es tan sólo un rato,

una chispa de luz,

un milagro para bailar,

una excusa para reír

                                              hasta el final.


Dani T. D. 4/10/2022


PROMESES AL VENT

Promeses al vent,
petons en l'exili,
opinions llogades
a les ràdios més desafinades,
determinant a la fi
 el decorat d'una realitat
tan descafenada.


Quan el temps
és un infant
que corre
sense criteri
ni destí.

Intel.ligència assassinada
entre les discretes
avingudes d'una vanalitat
atractiva i moderna,
des d'on 
                                es glorifica sempre
la ignorància més rentable,
per enterrar el pas
d'una història
que somniava
amb la conquesta indiscutible
                                            de la humanitat.

Dani T. D. 4/10/2021


LLIBERTAT I SEGURETAT

   Entre la seguretat i la llibertat, batega la història. Escribint pàgina a pàgina cada conquesta i fracàs de l'ésser humà. 

  Però la història és història i convé de tant en tant llegir-la i reflexionar-la. Encara que sovint es modificada per una memòria selectiva des del poder més de torn. Com els records d'un mateix depenen de cada circumstància i estat enímic.

  Al cap i a la fi el present és bastant relliscòs. Encara que, certs savis, diuen que és l'únic que tenim. Tampoc és del tot cert: doncs el present està ple d'instants pretèrits, i el futur sovint és més recordat que el propi passat.

  Entre la seguretat i la llibertat és mou el sistema, des de pàctiment les primeres civilitzacions. A voltes la seguretat es capdalt. I d'altres no hi ha res com la llibertat. Però primer s'hauria de saber que s'entent realment per llibertat i què per seguretat. Hi ha fins i tot que les confon o/i les fon en un sol concepte. Sovint son dos coses tan complexes que es convertexien fàcilment en pura demagogia quan se les utilitza des de qualsevol focus de poder per més subtil que aquest sigui.


Dani T. D. 4/10/2021

ENTRE ELS APARENTS LÍMITS

        Massa idiota per comprendre res, massa viu per no somniar ben despert, massa escèptic per ser plenament feliç, massa mortal per creu...