DE LUZ Y SOMBRA

 Me cansé de cansarme

de nada en especial,

me soñé soñando 

sobre una vacía realidad.

Te olvidé recordándote

sobre mi desnudo corazón

en medio de un naufragio

sobre una playa de deseo.

Me muero de memoria

desde que volví a nacer

hará unos veinte meses

en un páramo de luz y sombra.

Dani T. D. 12/1/2021

CAP CONCRET INSTANT

 Cansat de buscar-te 
i no trobar-te,
cansat de trobar-te
i no haver-te.

Descansat de tocar-me

després d'estimar-te

a milers de kilòmetres

de l'ànima del teu cos.

Esgotat de cercar-te

rera les petjades

del desig més humit

y fugaç.

Extasiat de mirar-te

des de fora cap endins,

per somniar-te ben despert

en tot moment,

des de cap 

                              concret instant.

Dani T. D. 11/1/2020

TODA UNA PIEDRA

 Antes de venir

ya te habías marchado,
y mi espera
se convirtió en piedra.

Las piedras de los caminos

 me alejaron de ti,
con un interrogante en la espalda
y cemento en el alma.

Antes de huir

ya me había fugado

detrás de tu fantasma

como tratando de encontrar

la clave de todo

y la esencia de nada.

Y al fin las piedras

que me encontré en los caminos

me contaban cosas de ti,

como si hubieses

sido realmente ese amor

que marca la vida

para bien y para mal.

Antes de conocerte

ya me habías olvidado

como ese deseo fugaz

que dura toda una vida.

Dani  T. D. 11/1/2021

QUI SAP...

 Desafiant la llei de grevetat,
les paraules negatives,
la rutina podrida,

les misèries d'un mateix.

Aixecar-se a diari

més enllà de la inconsciència

per seguir somniant ben despert

aquesta vida

tan mortal, com ficticia,

tan absurda, com bella,

tan màgica, com podrida.

I mentre el temps

cada cop em fuig

més de pressa cap a la llibertat

de l'oblit més total,

on a la fi respiré

aire impur i transparent.

Potser em torni

a trobar amb els mateixos instants,

des d'un punt de vista

totalment diferent.

Qui sap...

Dani T. D. 10/1/2022

SERÀ UN GRAN ANY

 

  A la fi havia acabat al Nadal dels cordons  i començava un any nou. Trescents seixanta-sis dies per endavant. En Xavi s'havia llevat tard, aprofitant que era diumenge. Aquells dies havia estat meditant sobre aquells dies veniders. Prometien o, depén...

   Davant d'un cafè recent fet, tenia clar que el temps vola cada vegada més ràpid, encara que aquest no deixa de ser una cosa absolutament abstracte, com la nocio de felicitat. 

  I parlant de felicitat, en Xavi cada cop li preocupava menys conquerir aquest estat hipoteticament benestant. Per ell hi havien coses més interessants o vitals.  Als seus cinquanta-u anys encara no sabia si la vida tenia alguna mena de sentit, però des de feia uns anys havia decidit prendre un postura radicalment optimista, doncs el simplement d'estar despert i regar la planta de la curiositat, hi havia més que suficient.

 Dins d'un abric, en Xavi, havia sortit a donar una volta. De tant en tant un vent fred li removia els cabells, i de pas li refrescava els pensaments. Aquell any recent estrenat prometia moltes coses bones, malgrat tensions, putes pandemies, enveges de merda i conflictes mundials. Potser la humanitat ja no te remei, qui sap.

   Mentre caminava pel barri, en Xavi mentalment anava fent una llista per explorar i omplir aquell nou any que tenia per endavant: potser publico un llibre, em caso, vagi de viatge a la India, fundi un grup de teatre, organitzi un club per gent avorrida i alegre, compongui un disc. O potser em vagi a viure a la muntanya i em dedico a la meditació i a fer gimnasia sueca. O constreixo un menjador social, obri una llibreria cafè, estudiï en profunditat la llei gravitatòria de Newton i la filosofia de Hegel, rellegeixi els poemes de Borges i d'Emmily Dickinson....

I és que hi ha tantes coses per fer i per desfer en aquesta vida tan extranya com màgica, i mai es tard. 

  En Xavi, ja enfilant cap a casa, de sobte es va sentir el rei del mambo. I es va dir que aquell any seria un gran any. I és que sempre hi ha alguna cosa nova que viure i que reviure, fins i tot el darrer dia d'un. Ja que deixar de ser també ha de tenir el seu què.

Dani T. D. 9/1/2021

  

POLÍTICS PODRITS

 Tots els polítics

estàn podrits

i totes les paraules

estàn gastades.

 

Totes les preguntes

tenen una mica de por

i totes les repostes

son sorres en moviment.

 

Tots els sistemes

tenen els seus racons foscos,

i tota llei

té la seva trampeta.

 

Tots els somnis

tenen la seva realitat,

i en tota realitat

hi ha la seva dosi 

                                de ficció.

 

   Dani T. D. 8/1/2021

 

 

 

ELS COLORS DEL MAR

 Els colors del mar

perfumen les platges de la ciutat

fràgil i neuròtika,

mentre el senyor Temps segresta

les promeses de tots els rellotges,

quan l'univers es colapsa

des de cada batec ciutadà.

 Dani T. D. 7/1/2022