NOVÈ MOVIMENT

 Novè moviment absurd

marcant al copàs del ritme

que ballen els déus

del més salvatge atzar.

Mentre les meves esclaves mans

teclegen un ximple ordenador,

quan el civisme

es confont amb el més modern

cinisme.

I la vida diària

pren un caire més

jo qué sè…

entre plasticades presses

i falicitats a granel 

i descaifeinades.

I la gent tenim la sensibilitat

cada vegada més

a flor de pell,

metre els fills de puta,

d'una o altra manera,

sempre hi son.

I em temo que son

els qui marquen les regles

d'aquest joc

cada vegada més absurd,

injust i caòtic.

Dani T. D. 2/11/2021

LA LLUNA ÉS RODONA

 Avui la lluna és rodona
i promet una nit apassionada
entre els teus llavis
i el meu cor calent.

Avui com cada dia
és un extrany miracle
que es declina per l'atzar
més misteriosament esperat.

Avui és el moment precís,
on es troben tots els instant.
On tot sembla real,
però és tan increïble com
la vida de cada dia.

Dani T. D. 9/11/2021

DE TOT I DE RES

 Cal fometar la disbauxa imprevisible
i despintar la grisor de la rutina.

Anar ballant a la feina
i no parar de riure fins i tot
quan ja s'entigui dins la tomba.

Cal tenir sempre present
que tot aixó potser és una broma

d'algún Déu idiota.

Estimar a cada instant

batec a batec,

polvet a polvet.

Fer una mica el gamberro

i prendre's la vida 

no massa seriosament.

Doncs la mort ens espera

i ens vigila a cada moment.

I el cap i a la fi

la mort pot ser

l'experiència més brutal

i alliberadora

de tot i de res.

Dani T. D. 9/11/2021

SOMNIO QUE SOMNIO

   

A vegades somnio

que somnio que em desperto

i que vaig a treballar

amb un globús elèctric

a les oficinas de la lluna,

i que gravito mentre faig 

feina

i que després danso la dansa

de l’alegria, el vi i la follia.

 

A  vegades somnio

que somnio que desperto

i que em passo el día

cercant aventures divertides

 entre els teus llavis i els 

meus,

mentre passen les hores

com flors de colors i rialles

plenes de tendresa, comprensió, molt 

humor i saviesa.

 

A vegades somnio

que somnio que la vida

no és més que un somni

per bé i per mal.

Un somni fet d’escuma de mar,

un somni per no parar de jugar

 fins el darrer alè,

Sí, com si cada instant fos un miracle

         (sense necessitat  de cap Déu prentensiós, es                                

                                                                         clar).

Dani T. D. 8/11/2021

RESPIRAR PROFUNDAMENT

 Dilluns ben pentinat i perfumat,

ingressant en l'oficina del deure més absurd.

Respirar profundament,

posar cara de persona responsable

(o de capullo integral),

mirar de reüll alguns ulls verds, marrons

dins de vestits bonics.

Naufragar en un cafè o en 3,

amb sacarina i un ditet de ratafia.

Respirar profundament,

fer veure que es fa feina

que ja és tota una feinada

que dura tota la jornada.

Menjar alguna coseta

i seguir el curs del dia

com un riu

que travessa la cansada geografía d'un.

Després tornar a casa,

respirar profundament.

Descansar. 

Somniar que es somnia.

Ser feliç, però tan sols una estoneta

no sigues que enviessin una ambulància.

Dani T. D. 8/11/2021

CADA UNO SE SABE LO SUYO

   Deambular sin rumbo fijo por las calles de la ciudad náufraga.
  Entrar en un bar, tomar un vermut. Luego proseguir la senda del azar. Entrar en una librería, comprar un libro de Charles Bukowski. Y después leerlo en el claustro de una catedral del centro de la ciudad. De repente levantar los ojos hacía el cielo y, no pensar en nada.

O si.

 Ya que no pensar es una forma de pensar también. Sin querer me vinieron unos versos de Pessoa. 

  A la hora de comer ir a un restaurante marroquí. Comer un delicioso cuscús de pollo acompañado de un rico vino. Después, mientras se da vueltas a un delicioso carajillo, hacer planes para robar un banco.

   Parece  un plan complicado, pero si uno se empeña nada es imposible.

    Luego regresar a casa. Hechar una siesta. Al despertar proseguir con la lectura del libro de Bukowski. Sumergirse en sus páginas, vivir con él durante unas horas por las calles de la ciudad de Chicago. Charles parece que era un buen tipo. Tuvo una infancia y una adolescencia complicada, entre las palizas de su padre y el dichoso acné. ¡Puta vida!

 Sus historias teñidas de una cruda realidad, sus líos de faldas, sus peleas, sus reflexiones me transmiten cierta calidez, humor y una singular ternura. Quizás bebió demasiado, claro que a menudo este cruel sistema no deja muchas otras alternativas... Y es que, como decía mi abuela, cada se sabe lo suyo.

Dani T. D. 6/11/2021

LA NATURA ÉS MOLTA NATURA

 Miralls de sol sobre les teulades

incendien el nou dia en la ciutat,

mentre el deure més rutinari

com una drac invisible 

es menja un per un tots els somnis.

La música del tic-tac en els rellotges

acampanya el ritme dasgastat

d'aquest viure, o                               d'aquest desviure,

rera la tensió tensa

farcida de tota mena de desitjos empaquetats i adulterAts.

Mentre el món agonitza entre

tones de plàstic i cues de cotxes,

presses de mòbils i consumismes

absurds que caven tombes al seu pas

                                                  arreu,

mentre el temps cada vegada 

s'escurça més.

La mà de l'home ho podreix tot.

Incapàs d'adaptar-se al medi

(com fa la resta dels animals)

per la seva fragilitat fisica,

ha adaptat al medi als seus capricis

de nen mimat

i això no acabarà gens bé.

LA NATURA ÉS MOLTA NATURA!

Al menys que es canviï de manera

de viure. 

I així fer un món més

humà, més natural,

més de tots, més lliure, 

més sa…

sense necessitat de cap sistema

                                                         cabró!!!

Dani T.D. 5/7/2021