martes, 14 de noviembre de 2017

BLUES BILINGÜE Y CACHONDO EN FA MAYOR (con tintes de Antonio Machado)

Mareado de tanta adulterada política
me voy al médico a que me haga una analítica
para no precipitarme en un coma estílisco
y así no socavar en una meditación cuántica.
Resultado de imagen de beso rajoy y puigdemont

Quizás tenga un pelín alto el nacionalismo
quizás practique demasiado el ombliguismo,
me debe faltar calcio en el humorismo
al tamarme demasio en serio todo patriotistismo.

Catalanet que vens al món
et guardi Julian Assange,
una de les dues Catalunyes
a de glaçar-te el cor.

Dani Torralba Devesa,  14/11/2017


jueves, 9 de noviembre de 2017

NOTCÍES DE DARRERES HORES TONTEs!!!!

Bon dia audiència!
bENVINGUDES totes al telenoticies de les Darreres tontes notícies
 d'aquesta cadena televisiva,
d'aquesta rEpÚblica DE PÀ AMB TOMàQUET i una mica de Walt Dysney per sobre i per sota, amb 2 malindros!!!!

Anem allà:
La darrera pel.li d'en Harry Potter indagarà sobre la seva  pròpia vida privada. Hi podrem comprovar com en Harry Potter en veritat volia ser periodista. Però no va tenir gaire sort, ja què no li agradava massa les notícies de cap mena, ja que ninguna notícia acabava com ell volia. Aleshores va dedica-se a passar l'estona caçant mussaranyes. Però una d'aquesta mussaranyes era més gran I menys idiota del que és normal en un bicho d'aquest estil (estil papallona), i al veure'l tan amargadet li va proposar-se d'entrar en política tot dient-li que tenia moltes actituds, entre les que destacaba la seva voluntat per fer coses profundament inútils des del costat Dret de les coses (com podia ser menys). En Potter no s'ho va pensar massa, i va acceptar i finalment va entra en polítíca per la porta dreta més extrema (com el seu cosí germà en Marià Rojo Peròpoco). Harry Potter finalment es va fer president d'un país imaginàri, però  molt caxondo (subencionat per Ikea). Un país republicà KK que cridava molt l'atenció al fills de Putin. La pel.licula està derigida per un tal Artur Plus (d`órigent Prussià) i aspira als premis Oscars de Holliwood y els Goya del país veí que es deia,


 Resultado de imagen de harry potter puigdemont
com es deia, hostia  tinc el nom a la puta de la llengua...

Ara passem a una altra notícissa

   Es sospita que Marià Rayoi podrià ser en el fons un militant de la CuP infilrtat al Palau de la Moncloa per proclamar proximament l'independència d'Espanya. Davant d'aquest fet tant greu l'altra meitat de Marià Rayoi s'ha amenaçat públicament contra la seva propia persona amb  aplicació de l'artile 155 agachate que te la hinc.
El Cap de l'estat, Nosequë VI de Borbó, està PROFUNDAMENT preocupat per la situació de Kevin Spacey, semblava tan monàrquic....
 Resultado de imagen de mariano rajoy y puigdemont
 Avui a les nou del vespre (vespre on!) EMITIRÀ, El cervell (¿?) De l'Estat, un comunicat per la telé (primer cadena del wàter, aigua en anglès) per dir que ja esta bé de tanta toNteria, hoy voy a ir al grano, de voy a meter mano. I per dir no als pèssols polític,

 Resultado de imagen de PESOL
els pèssol han de ser Borbons, COMO HA DE SER COÑO!!!


Resultado de imagen de kevin spacey


Això es tot!!!

   VISCA ANDORRA!!!


Dani Torralba Devesa, 9/11/2017




martes, 7 de noviembre de 2017

A GRANDES RASGOS

  En un libro de Kierkegaard aborda la idea de que la vida no deja de ser una enfermedad mortal. Lejos de provocar la propia angustia al lector, esta idea no deja de ser por otra parte, interesante. Uno viene a este mundo a vivir (a grandes rasgos). Pero en la mayor media, el día a día, es comido por el destino de cada cual. Y uno en el fondo no tiene ni pajotera idea de que va todo este tinglao. Bueno ¿y qué? Al fin y al cabo cada uno se inventa un sentido hecho a medida más que nada para ir tirando
  Sería interesante, de hecho hay personas que lo aplican, recordarnos cada dos 3 de que somos mortales. Y que la muerte puede llegar en cualquier momento. Por eso es interesante tomarselo todo, o casi todo a cachondeo.

Sí, como dicen Le Luthier: "La vida hay que vivirla, y la muerte hay que morirla",


¡QUE LA MUERTE OS PILLE RIENDO!

 Resultado de imagen de kierkegaard

Dani Torralba Devesa, 7/11/2017

lunes, 6 de noviembre de 2017

L'AIRE D'AVUI

Paraules gastades
enreden l'aire d'avui
mentre les veus més vulnerables
aprenen a ser menys callades.

Lladres legals
compren dignitats
des de la seves parceles
de poder poderòs.

És la història de sempre:
el qui enganya
és el menys beneït
y, l'enganyat
és el més....humà?

Però tampoc 
gaire clar està,
mentre tant la boca del llop
afina els seus ullals.

El Mite de la Caverna
segueix crean escola,
la desfilada cap a la llum
pertany tan sols a uns quans.

Resultado de imagen de el mito de la caverna


I a la fi
res i tot torna a començar
però al revés
del destí més esperat.

Dani Torralba Devesa, 6/11/2017
 

domingo, 5 de noviembre de 2017

QUE SON 2 DIES

Cansat de promeses fantasmes,
cansat de nacionalismes infantils,
cansats de banderes avorrides,
cansats de polítics neandertals.

Cansat de manifestacions inútils,
cansats dels d'allà i dels d'aquí,
cansats de gastades monarquies,
cansat de repúbliques insostenibles.

Cansat de demostrar res a ningú,
cansats d'expressar el que no penso,
cansat d'haver de pensar el que no vull pensar,
cansat de ser lluire encadenat.

Cansat de ser bonic per naturalesa,
cansat de ser idiota -burocràticament parlant-,
cansat de no estar al teu llit cada dos vespres,
cansat de tanta tediosa llei.

Cansat de tanta absurda normalitat,
cansat de tan xorisso al poder,
cansat de tant poc sentit de l'humor arreu,
cansat de tant català, de tant espanyol

Resultado de imagen de beso

Cansat de tot i de res
tan sols necessito els teus petons,
una copa, una cançó i un bon llibre
i a viure que son dos dies!


.Dani Torralba i Devesa, 5 de novembre, 2017

viernes, 3 de noviembre de 2017

TENDÈNCIA REPETITIVA

Col.lecionen ecos sense retorn
veus de llibertat engarjolada,
desvestin derserts plens de trons
quan la justicia ¿s'acomiada?

Banderes comprades i venudes
inventen legalitats a mida,
dels estats més corruptes
regulant la més ciutadana igualitat.

Ja no se sap qui té rao i qui no,
ja no se sap on queda la justicia
on la llibertat, on la intel.ligència
cap on circula la bona vida.

Resultado de imagen de justicia
La història a repetirse tendeix,
això diuen veus sabies
increpades pels sacerdots miserables
de l'oblit més burocràtic i criminal.

.Dani Torralba Devesa, 3 novembre, 2017


miércoles, 1 de noviembre de 2017

CONSTRUYE TU PROPIO PAÍS

  Era mediados de septiembre y un nuevo curso empezaba. Yo me encontraba en la oficina con las manos sordomudas tecleando un ordenador algo diota pero eficaz. Mi mente perseguía anhelos, como siempre por las paredes de aquel absurdo lugar. Perseguía una vida más en consonancia con mi carácter. Porque el carácter, ya se sabe,es el destino. Y me destino no me satisfacía en absoluto. Tenia una novia, pero no me atrevía a da el paso que se suponía que debía dar. Quería conquistar el mundo, pero no sabía por donde carajo empezar. Era normal, quiero decir que había miles de tíos en mi situación. Pero también me frustraba tanta normalidad.  Normalidad, reconcialiadora y a la vez soez palabra. Frió vocablo que aprisiona y etiqueta nuestro divagar diario.
 Aquel día recuerdo que era miércoles y después de salir de la maldita oficina, pasé por el quiosco a comprar el diario. Ante el mar de revistas me plante, como quien se detiene a decir sus oraciones. Me sorprendió la cantidad  de colecciones que empezaban, Libros de bolsillo, enciclopedia, como hacer paellas valencianas, como aprender arabé en tres mese, ingés en quince días...Qué barbaridad, nos engañan como bobos. Es decir, como lo que somos. Al fin me decidí a coger el diario, cuando mis ojos enfocaron una colección sorprendente y ya de paso estimulante: Construye tu propio país en seis meses. A primera vista pensé que aquello era una revista de humor, concretamente de El Miércoles. sí, la revista que sale los jueves, pero era otro colecionable. No me lo pensé dos veces, y cogí aquel coleccionable. No sé, me entro la curiosidad, a demás por tres euros la cosa prometía.

   Al llegar a casa, como no vivía con nadie, excepto en las noches impares que caían en jueves, viernes, sábados, noches en que venía Laura y hacíamos vida marital o de amantes desesperados que huían de un mar de promesas incumplidas, fui directamente a la mesa de estudio.   Eché una ojeada al periódico, comprobé que el mundo iba acorde con la vida, o sea, seguía siendo tan absurdo y mezquino como siempre. Después cogí el coleccionable de Construye tu propio. Como ya he dicho aquello sanaba a broma y seguramente lo fuese. ¿Pero qué podía perder? A lo mejor mi tediosa e idiota vida estaba bien a punto de dar un giro de 90 grados. Total que empecé a leer aquel primer fasciculo, y ya nada fue como antes. Aquel primer fascisculo (o parte del primero) me hacia una propuesta suculenta que no tenía nada de desperdicio. Me daba la oportunidad de empezar de cero, de inventarme de nuevo a través de la construcción de un país. Un país nuevo, con una lengua propia. Un país con una historia increíble, lleno de acontecimientos increïbles, que había provocada el buen funcionamiento del mundo entero. Un país con una bandera preciosa, que cuando uno la extendía en su totalidad sentía ganas de llorar y de hacer el amor con ella. Y lo mejor era el himno. Un himno con una letra profunda y genial, que evocaba el sacrificio de todo un pueblo hacia la libertad, pagando con su propias sangre las derrotas más injustas del imperialismo más bárbaro que increpaba más allá de las fronteras del país de uno.
  A partir de entonces ya nada fue igual. Pasaron los días, las semanas y los meses. Y me iba haciendo con un país nuevo. Un país que seria la hostía. Un país echo a mi medida en dónde me pasaría el tiempo leyendo a Descartes y a Corin Tellado. Luego follaría toda la noche con la esposa del presidente de la república (que sería yo) y con mi preciosa bandera. Y a ésta última le haría miles de hijos. Hijos que que no olvidarían que su país es el mejor de todos. Sí, que su país, es sin duda, la polla en vinagre.

  Claro, que lo cosa podría salir mal. Entonces buscaría exilio en algún libro de Tintín.

Resultado de imagen de tintin puigdemont

Dani Torralba Devesa, 1 de noviembre de 2017




NO TINC RES

 No tinc res o gairebé res per això sóc ric, molt ric. Només tinc aquesta brisa suau que ara em perfuma el teu dolç record entre el desig i ...