TOTA UNA FANTASIA

Monstres per tot arreu,

lleis de plàstics simulen democràcia

a les dues voreres de l'Ebre,

tòtils en els palaus de Plata,

passos enrera fant alguns

que de democràtes van
pel costat més legal d'aquesta
puta vida!!!

Presidents aquí y allà

corruptes al mteix nivell

intercanvien ciutadans

com si de cromos es tractèssin

mentre amaguen les seves

respectives vastes comptes corrents

entre draps que fant servir

com a bandera de la llibertat.

Manipuladors de tota mena,

començant pels bisbes
masclistes perduts i

toca-infants, tan a casa nostra

como vuestra, 

estem vivint

entre fantasmes i vàmpirs.

Sort dels futbolistes,

 els nostres Heroïs,
que encara que no saben ni parlar,

guanyen importants partits 

 per a nosaltres i

 molts calerons per ells.

Mori la intel.ligència,

visca La pàtria i el futbol.

TotHom és el millor,

mentre puja l'atur, 

la cultura es cada cop més igNorada

i els rics es fan més rics
(o xorissos de 1ª catagoria)

a cada minut
que passa.

 Els corruptes

de les diferents nacions
(el Vaticà, també. Com no!)

es saluden i esnifen les seves

respectives pàtries
pels seus respectius
nassos monumentals

entre copes i rialles,
sexe a granel
per davant i per darrera.

Quina festa, tu!!!

Dani Torralba Devesa, 25/9/2017

¡UN BUEN POLVO!

   Ahir vaig anar a Caixa Fórum, a veure l'exposició de l'Andy Warhol. La recomano. Es impressionant, s'ha de reconèixer que aquest home va ser molt inovador. Amb ell van nèixer noves tendències, tendéncies que obrien noves possibilitats en el nostre món diari. Vaig sentir que m'exiliava per un parell d'hores de  tan confosa realitat i entrava a una vida més de debó, més real. Sí, fugia de vampirs i fantasmes que volen conquerir qui sap què, per demostrar coses diverses i res en concret. Alguns defensant la unitat. D'altres manifesten autonomia, llibertat per votar. Hi ha qui diu que votar és legal. Hi ha qui no. Jo, com de tants, no em conveç cap bàndol. Penso que tots tenen la seva part de raó. Clar que també  m'avoreix tantes discusions i malentesos. Penso que els dos presidents es podien casar. Convocar un mes de festa pel poble  ( ja sigui Català, Español o Mongol). Cava per tohom i seguidament a la feina, I procurar que els dos presidents siguin feliços. Que garantinzin feina per tothom, que la vivenda sigui assequible per a tothom, que els cervells no s'en vagin fora, que els futbolistes no guanyin tanta pasta, que es fomenti més la cultura, l'educació i la lectura i la música de tot tipus, que la iglèsia tingui cero privilegis, que els Borbons s'exil.liïn a Kripton, que tothom parli i pensi com vulgui. Que hi hagi respecta i amor i molt humor

I QUE ELS POLÍTICS FACIN POLÍTICA, Y DEIXIN DE JUGAR A BARCOS!!!

  Ningú és més que ningú. Cap poble és soperior ni inferior a cap altre poble. Cap ideología política és perfecte. La democràcia és lo millor que tenim (o el menys pitjor sistema)

  Sí, més Andy Worhol, Debbi Harry, Pere Calders, Borges, Machado, Ovidi Montllor, Mozart, Pessoa, Quico Pi de La Serra, Sabina, Brassens, Serrat  Espriu, Vinyoli, Ortega i Gasset, Joan Fuster, Krahe, Bowie, Aute, Marina Rosell, Sardà, Chavela Vargas, Tom Watts, Paul Auster, Bach, Rolling Stones, Cervantes, Quixot, Tirantlo Blanc, Ramon Llull Quimi Portet, Manolo Garcia, Sartre, Camus, Cioran, Sergi Pàmies, Montserrat Roig, Pere Tàpies, Més Joyce i Narcís Ollé, Sisa, Pau Riba i molts més i vasoltres i aquells que no parlen, per por.... i menys fantasmes i vàmpirs.

   Y ustedes, señores presidentes, si se quieren vayan a la cama de una vez!!! A veces un buen polvo te da nuevas perspectivas sobre la realidad, Y PONE TODO EN EL SEU LLOC. (segurament tenen moltes coses en comú)

Dani Torralba, 21 setembre, 2017

CANÇÓ D'AMOR

Impotència,

tristor, 

ràbia

vergonya

de pertenyer

a la raça humana?

I aquí

em teniu de dol

per la meva ciutat,

però també

recent nascut

contra els curts

de gambals

de sempre,

 que sempre son quatre

però fant molt mal!

Cal 

revindicar per

sobre de tot

el dret i el plaer

de viure

sense enveges,

ni manies.

Sense fanatismes

i sense preu.

Sense enveges,

amb cultura i 

humanitat,

estimant

a tothom

desinteressadament.

Dani Torralba Devesa, 19/8/2017

ORIGEN TOTA FUGACITAT

De tot

de res

dels drets,

dels asseguts.

Cap endavant

cap enrera,

la vida passa

a corre-cuïta entre

els dits oliosos

i subtilS

de la ignorancia

més establerta.

De res,

del tot,

o gairebé tot, 

de les preguntes,

les respostes

manipulades????

Que ens evoquen

a altres interrogants,

com espases

que obren

noves portes

que condueixen a

aquest precís

i fugaç instans.

Del poder

l'ambició
dels seus fantasmes

la misèria,

 el neguit

de morir

i deixar de ser

un fictici ego,

un no res

ple de tot,

buit de si mateix.

De les banderes
l'ofec
de la llibertat
de respirar
l'oxigen
de la vida.
Per sobre de tot
i de res s'ha
 de viure
com cadascú
li vigui de gust,
amb la llengua
que vulgui,
amb el gènere
que més li plagui.
Això sí
amb educació,
respecte
i dignitat.

Dignitat
per somniar
ben despert
el somni mortal
d'aquesta
tan salvatge,
MorTAL,
i bella vida.

Dani Torralba Devesa, 16/8/2017

UN ESTIU INOLBLIDABLE

    Recordo que fa uns anys vaig decidir fer unes vacances interiors. Sí, volia conèixer-me millor. O conèixer-me a seques, ja que com bé deia l'oracle de Delfos, si vols ser l'hòstia, primer coneix-te tu primer, sgons indiquen els llibres que versen sobre l'època.  En aquells temps estava desorientat (bé, més o menys com ara). Aleshores m'havia deixat una novia que tenia, perquè segons ella no tenia la talla, i això que tan sols portaven uns quize dies sortint. La feian era una merda, no m'omplia gens ni mica, detestava pasar-me vuit hores davant d'una pantalla d'ordinadora. Passat els anys encara detesto treballador, però això serà una altra història, o qui sap... Els amics estaven tots ocupats amb les seves vides, i els que no, ho feien veure. Vist el panorama vaig decidir fer canvis a veure si aconseguia canviar la meva puta vida, qui sap, coses més estranyes pasen cada dos per tres...

  Per acoseguir tal propòsit vaig anar a una agència de viatges especialitzada en aquest tipus de viatges. Em va costar, no us penseu. Però gràcies a la dona d'un company de feina vaig aconseguir fer-me amb l'adreça. VIATGES INSTROPECTIUS I VATLÍSSIS S.A. Però no us penseu, vaig teni els meus dubtes. Va ser un gintònic que va empenyer finalment, ja que aquestes coses ja se sap.

  L'agència de viatges estava al carrer Aribau amb Diagonal (ara desconec plenament si encara hi son). El cas és que un metro, como una serp metàlica i mitologica, un divendres a la tarda en va apropar. Al sortir cap a l'esterior, de la boca de metro a l'agència les meves cames em portaren en un temps d'un cinc minuts. Notava que més que caminar volava, suposa que era l'efecte del Gintònic. No acostumo a beure, excepte als divendres que em poso una mica a tó. Sí, és una excèntrica costum que vinc mantenint des de temps de l'institut. I si un, o una, ho pensa bé, els divendres estàn fets per beure. Menys cervesa sense alcohòl, es clar.
  Ja dins del recinta de l'agència em vaig sentir ben atès des del principi. Va ser entrar i asseure'm en una cadira molt còmode i una senyoreta -molt mona, per cert- em va començar a preguntar després d'haver-me rebut amb una elegat salutació: Bona tarda, vol seure si us plau
 Jo no les tenis totes, perquè ¿que coi era això dels viatger interiors?




-A veure, la nostra proposta és la següent. Nosaltres oferim els nostres clients la possibilitat de fer un viatge cap endins d'un mateix, perquè considerem que un si vol arribar lluny en aquesta vida a de ser capàs d'anar cap a fora i també cap endins. No sé si me entent senyor?
-Senyoret G.
-Molt bé senyoret G  -va dir aquella noia.
-Per cert una pregunta
La noia va inclinar el cap com convidant-me
-I no seràn vosès una mena de secta? O una cosa perillosa per la salud mental i de pas fisiològica?
-No, no res d'això. Aquí som una agencia de viatges peró enlloc d'anar cap a l'exterior és va cap a l'interior. Ara com és fa això? Nosaltres li busquem una destinació que creiem que li podria anar bé segons el que vostè s'hagi propost que ha millorar, treballar o si més no coneixer. Escolti, que hi ha gent que vol coneixes per empitjorar, que també és lagítim, doncs ja un no sap que coi fa en aquesta vida, al menys un ha de procurar passar-ho el més de puta mare (o pare) possible
oi que m'enten?
 Deuria de ser la pal.lidesa sobtada del meu careto, ja que la noia seguidament es va disculpar. A mi, la veritat és que no em feia res. Pensava i continuo pensant que la vida sense sentit de l'humor no val gens la pena, però en fi això és una altra història
-La qüestió perquè creu que vol començar a coneixe's més?
No sabia per on començar, ja que ignorava si havia algún principi. Tampoc estava del tot seguir de que volia. Finalment com sempre, vaig improvitzar,
-Doncs la casa és que fa un temps de que em noto perdut en molts aspectes. No sé qui sóc, Bé, se qui sóc, però sempre des de certes cordenades que em venen ja establertes des de l'etxerior, No sé si m'explico. Potser hauria d'anar el psicòleg. Però estic cansat de psicòlegs, valen una pasta. Prefereixo anar de putes al menys et buides més alegrement. Bé i vostè que l'mporta la meva vida de M!!..
-Tranquilitzis, l'entenc molt bé. Per el que li recomano que per començar començi per un viatge senzill d'una setmana amb destinació a l'estòmac, on és gesten tan la nutrició dls aliments que s'ha imgerit, com els sentiment i els sacrets d'un. Sense anar més lluny, dàllà surten les nostre emocions, i ja se sap, bàsicament som bombes emocionals. I li cofesso que jo també prefereixo anar de putus a que am visiti un psicòleg que s'estigui fent un xalet a costa meva i de persones com jo
En acabat aquella noia em va treure la llengua com dient: passa del viatge de m cap al teu interior i portem a casa i follem fins que el món s'acabi.
Així ho vaig fer.
Va ser la millor setmana de la meva puta vida. Continuo sense saber qui collons sóc. Han pasat els anys i la vida continua sent igual d'absurda que sempre. Però des d'aquell dia en que vaig entrar en aquella rara agència tinc una amiga que m'acampanya allà on  les circumstàncies més insòlites em reclamen.
I riem molt!!!

Dani Torralba Devesa, 5/8/20017

IDIOTA Y HERMOSA

-a Leonard Cohen-

A veces me encuentro sin buscarme

y maldigo el destino

de este absurdo camino.

pero, por arte de magia,
 me acuerdo de no tomarme

para nada en serio

y me largo por donde no he venido.

A veces se hace verano

pero mi corazón piensa

en tu dulce invierno

cuando me abrigaba el alma,

el alma, que por cierto,

siempre es y será 

de seguna mano

y alquilada.

A veces me imagino vivo

y siento cada sueño

que me late despierto,

y le saco la lengua a esta muerte,

Dama de la Mudanza,

que me acompaña desde

el primer aliento.

Como una amante secreta

que me ama siempre

con enorme pasión

y desde la distancia.

A veces también soy otros

y vivo diez noches

despierto en el desierto

de la Ciudad de Todos Mis Pecados;

allá  donde tantas veces

desaprendí que la vida

no deja de ser una idiota

y hermosa herida.

Dani Torralba Devesa, 23/7/2017

PATRIA de Fernando Aramburu

 Pàtria, la novel.la de Fernado Aramburu (Sant Sebastian, 1959), l'he tobada extraordinària i francament interessant. Començat pel tema principal: el terrorisme al País Basc. Aramburu ens parla de dues families d'Euskadi, i de com el tarrorrisme tensa les relacions entre els seus membres L'autor ens ensenya diferents situacions generades per aquest conflicte. En ningún moment l'escriptor, o el narrador pren partit per cap opció. El lactor només observa i també conviu amb els diferentd personatges. Podem veure a la victima i la seva familia i com viuen l'assissinat d'un ésser estimat i de com els hi repercuteix en les seves vides. I després el terrorista i la seva família. com evoluciona aquest personatge. En cap moment, l'autor justificat tal o qual acció, simplement es limita a fer una mena radiografió d'una societat en el transcurs d'uns treinta anys. A més l'estil és molt particular. El narrador a vegades es fa preguntes a ell mateix arrel de les situacions que pren la narració. Personalment m'ha cridat l'atenció aquesta magistral forma de narrar.

   A part del tema principal que com ja he dit és el terrorisme, en el llibre també toca altres temes com la familia, la disminució, l'homosexualuat, la incomunicació, la llibertat individual i d'altres. He passat uns dies apassionants entre les pàgines d'aquest llibre. Francament m'he quedat amb les ganes de llegir més. Fernando Arambure té altre novel.les i llibres i tinc curiositat per seguir descubrint, i de pas, gaudint de la seva rica liuteratura.

  Com gairebé tots els llibres, Pàtria, també fa preguntes al lector. Preguntes que mai son fàcils de respondre. En un moment donat, en el transcurs de la lectura, un és qüestiona que és això de la pàtria. Per mi la pàtria és el lloc on s'ha nascut, (clar que un pot néixer diversos cops en una sola vida) I el concepte de pàtria pot tenir diferents matiços i la pàtria, en un moment donat, pot ser un lloc adoptat pel ciutadà, encara que sigui el país de Maimés. Penso que la pàtria pot ser com l'ego d'un, o sigui pot ser una cosa de vital importància i el mateix temps pot ser un veritable obstacle per viure en plena naturialiat i llibertat.. El que vull dir, que el que importa és  la convivència i llaurar certa humanitat i civisme des d'un mateix, respecte els altres. Les coses no son mai senzilles, i es per això que un ha d'esforçar-se per viure sense deixar de banda certa ética i sentit comú. No sé si se m'enten. Bé, s'escriu també per això, per tractar s'esbrinar que  pensa un sobre el difernts punts de la realiat vers a la pròpia existència.
  Tambè m'ha vingut a la memòria allò que cantava George Brassens: "Morir per les idees d'acord, però de mort lenta".

  Un cosa més, hi ha un video a gogle d'una presentació del llibre que l'autor converça amb Iñaki Gabilondo, que no te cap desperdici.

Bé, fins la propera..
  Ah, se m'oblidava, muchas gracias por tu novela Fernando Aramburu!!!
.

  Dani Torralba Devesa, 19/7/2017