DEL POEMA DE DEMÀ

 M'enrecordo del futur

quan era vell en un altre planeta,

quan recorria el mapa del desig,

quan confonia la veritat 

amb la mentida.

M'enrecordo mentre invento

 la memòria,

des d'una habitació

d'una pensió destronada

en el barri de l'Oblit Més Espontani.

M'enrecordo,

 només, del que mai he viscut,

del poema del demà,

dels petons que aterraven 

als teus llavis tan humits.

De la meva tomba tan oxidada.

Dani T. D. 11/7/2026