jueves, 19 de marzo de 2026

PETITES REFLEXIONS SENSE IMPORTÀNCIA

        Tempestes de bombes

sobre els pobles més humils,

mentre les borses creixen

en les ciutats que presumeixen

de ser les més modernes

                                  i avançades.


És el rotllo de sempre:

no canvien tan les coses.

Diuen que venim dels micos,

i aquest pas els micos

seràn més civilitzats 

que nosaltres,

                             els humans.


Els que presumeixen de pensar,

de tenir consciència

d'anar més enllà.

Però per què anar més enllà,

si ens manca tantes coses.

I en el fons,

  no tenim idea absolutament de res,

                                       absolutament de res.


I tot plegat,

          les coses estàn com estàn....


Dani T. D. 19/3/2026

miércoles, 18 de marzo de 2026

¿A DÓNDE VAMOS?

 


EL HILO DEL DESTINO

 La decadencia de la historia,

relato de la humana escoria;

adulterando la memoria

en su más delirante trayectoria.


Y así, camino de la nada,

se renueva la ilusión más petarda

cuando los dueños la lían parda

y la libertad, de nuevo, se retarda.


Es la historia de siempre:

de octubre a septiembre,

el hilo del destino en un alambre

entre la guerra, el vacío y el hambre.



Dani T. D. 18/3/2026

lunes, 16 de marzo de 2026

DOS GRANS CRIMINALS DE LA HISTÒRIA DE LA (DES)HUMANITAT

 

                      

     PAREU DE MATAR

GALIFARDEUS!!

TAPS DE SURO!!

INEPTES!!

LLAFISCOSOS!!

PSICÒPATES!!

FAIXISTES!!!

TÒTILS!!!

CARES DE MOC!!!

VÀMPIRS!!!

GENT ALTAMENT PERILLOSA!!!

ASSASSINS EN SÈRIE!!

TARATS!!!

NEO NAZIS!!!

DEIXALLES HUMANES!!!

MORTS VIVENTS!!!

CRIMINALS

EN POTÈNCIA!!!!

domingo, 15 de marzo de 2026

AQUEST POEMA TAN FUGAÇ

                Aquesta vida tan rara,

tan bella,

tan idiota 

i tan mortal.


Aquesta especie tan intel.ligent,

tan dèbil,

tan mamífer,

i tan mortal.


Aquesta món tan injust,

tan bèlic,

tan polític,

tan terrorífic.


Aquest univers tan fugaç,

tan meravellós,

tan misteriós,

tan subtil...


Dani T. D, 15/3/2026


jueves, 12 de marzo de 2026

L'EPIDÈMIA DE L'ESTUPIDESA

    Temps relliscosos, temps perillosos, temps criminals, temps idiotes. Potser com tots els temps???

      Sembla que no hi hagi sortida, tot està potes enlaire. Els més ignorants i pallussos prenen el poder, i reprenen la llei del més fort. I no ho entenc, i això que passo de la ciquantena. Sospito que soc bastant idiota.

   Si la vida son quatre dies. Si la vida és per riure, per saber coses, dansar i jugar a estimar fins el darrer batec. Al menys és el que penso jo, i malgrat la dura realitat, faig el possible perquè això sigui possible.

  Si només és viu una vegada, i amb una vegada hi ha més que suficient.

  Em temo que personatges com Trump, Netanyahu o Putin, i els seus seguidors son el resultat d'aquest capitalisme cada vegada més i més salvatge que se salta totes les regles. Aquest món ja és un casino mundial on sempre guanya la banca. O, siguis els més rics.

    Potser l'home no té remei, i sempre acaba aforant la força i l'estupidesa més evident, és a dir el faixisme més patètitic.

    La cosa s'està possant molt negre, encara que hi ha esperança, sempre hi ha esperança: hi ha el feminisme, la solidaritat, l'empatia, la cultura, l'art, la ciencia, el companyerisme, el somni de la vida per fer un món més humà. Mai es tard, malgrat les tendències que viatgen per les xarxes i tracten d'alimentar una de les epidèmies més estúpides que hi ha: el faixisme, en totes les seves formes.

  Per culpa de l'estupidesa van matar a Sócrates, a Jesús, Indira Gandhi, a Lorca, o a John Lennon entre moltes d'altres persones. I un munt de dones injustament assassinades arreu d'aquest món que sovint no sap on va.



Dani T. D. 12/3/2026


  

 

miércoles, 11 de marzo de 2026

martes, 10 de marzo de 2026

S'ACABA EL MÓN

       S'acaba el món

i jo sense entendre

res de res.


S'acaba el món

i tu sense sopar,

¿vols un ou ferrat?


S'acaba el món,

els bons no eren tan solidaris,

i d'entre els dolents 

                           hi havia molt

                                             bona gent.


S'acaba el món

però no la cervesa,

he comprat cinc centes

                       llaunes als xinos 

                                                         -que es foti Trump!!!-.


S'acaba el món,

ja no haurem de matinar

per anar a l'escola

i a treballar.


Tot té les seves aventatges,

no cal fer un drama,

no hi ha res ideal.


No sé sí em segueixes,

                      o ho et segueix,

o fem veure que ens seguim

per Inst@gram?


S'acaba el món,

aprofitaré per aprendre

a tocar bé la guitarra.


S'acaba el món,

com cada dia,

a cada instant...


Dani T. D.  10/3/2026

lunes, 9 de marzo de 2026

ENÈSIMA PARADOXA VITAL

 Després de tot, comprovar per enèsima vegada que ni la vida, i menys aquest món tan aparentment civilitzat, no tenen massa sentit, ja son dos bon motius per viure plenament, en tot els sentits.


Diari secret, 9/3/2026

¿BAR Y/O BIBLIOTECA?

 QUÉ PANORAMA

¡QUÉ ASCO DE MUNDO!

Uno ya no sabe dónde refugiarse: 

si en el bar, en la biblioteca 

o perderse en el Tibet.


Diari íntim, 9/3/2026

domingo, 8 de marzo de 2026

PELIGROSOS FUNDAMENTALISTAS

 


LA REBELIÓN -Fouragh Farrajzad, poeta irani-

No me impongas el silencio
Tengo una historia que contar
Quítame esta cadena de los pies
Mi corazón se agita por una pasión

Ven, hombre, egoísta, ven
Abre las rejas de esta jaula
Me hiciste prisionera de por vida
Libérame para mi último vuelo

Soy ese pájaro
Que desde hace tiempo sueña con volar
Mi canto se hizo suspiro
En mi apesadumbrado corazón
Mis días huyeron en lamentos

No me impongas el silencio
Debo revelar mi secreto
Hacer oír a todo el mundo
El eco fulminante de mi poema

Ven a abrir la reja, para que vuele
Al cielo límpido de la poesía
Si me dejas volar
Seré una flor
En el jardín de la poesía

Mis labios se impregnan del azúcar de tu beso
Mi cuerpo retiene el olor de tu cuerpo

Mi mirada arroja sus chispas contenidas
Y mi corazón canta su dolor sangriento

Hombre egoísta
No digas:
Tu poesía es una vergüenza

El espacio de una jaula es estrecho
Para el alma tomada de pasión
No digas que mi poesía es sólo pecado

Dame el vino de este pecado y esta vergüenza
Y te dejaré el paraíso
Sus vírgenes y sus fuentes
Alójame en un rincón del infierno

Un libro, un lugar tranquilo, un poema, un silencio
Bastan para embriagarme de vida
No siento pena si el paraíso se me escapa
Otro paraíso también eterno habita mi corazón

Una noche en que la luna danzaba despacioEn mitad del cielo
Dormías y yo excitada en todos mis deseos
Tomé su cuerpo en mis manos

El viento del alba me daba mil besos
Y mil besos di al sol
Una noche en la prisión donde eras el guardián
Un beso hizo temblar mi existencia

Hombre, detén esta fábula del honor
La vergüenza me colmó de un placer delirante
El dios que me dotó de un corazón de poeta
Sabrá perdonarme

Ábreme la puerta
Para que me escape por el cielo limpio
Déjame volar
Y seré una flor en el jardín de la poesía


Forugh Farrojzad (en persa: فروغ فرخزاد), (TeheránIrán, 5 de enero de 1935-TeheránIrán, 13 de febrero de 1967) también Forugh Farrokhzad, fue una poeta iraní y directora de cine.


jueves, 5 de marzo de 2026

L'ESTUPIDESA

Estupid Great Presidet of the world
Estupid big President of the world

 Les guerres son la conseqüència 

de l'estúpidesa humana.

Estupidesa que va en augment,

pel que es va veient.

  


Diari íntim, 5/3/2026

miércoles, 4 de marzo de 2026

martes, 3 de marzo de 2026

CUANDO LA SALUD MENTAL TOCA FONDO

 ¿Qué hacer cuando el presidente de la primera potencia, y de paso, de este mundo cada vez más desquiciao es un peligroso psicópata?



¿Drogarse, entregarse furtivamente al amor y al sexo manual, tántrico, virtual, espiritual (solo o en compañía), empezar a estudiar metafísica, ir al cine, comprarse un par de calcetines, cambiar de champú, encerrarse en el bar de la esquina, leer a Cioran, a Shakespeare, Cervantes, Aristóteles, a Bukowski, a Dostoiesky, a Lorca, a Joan Vinyoli, a Pessoa, a Silvya Plath, a Wistowa Szymborska, a Mercè Rodorera, a Corin Tellado, tal vez a Mortadelo y Filemón. O escuchar discos de Tom Waits, de Loli y Manuel, de Robe, de Brassens, de Mozart, de Aute, d'Ovidi Motllor, de Sisa, de Violeta Parra, de Silvia Cruz, de Javier Krahe,de Juan Perro, de Miles Davis, de Joan Baez, de Nina Simone, de Mercedes Sosa, de George Moustaki, de The Beatles, d'Antònia Font, de la Companyia Elèctrica Dharma, de Rosendo, de La Polla Record, d'Albert Pla....o discretamente suicidarse bebiendo cerveza, esnifando coca de Sant Joan, fumando porros de Avecrem Gallina Marroquí, e injiriendo cacahuetes mientras se miran videos de los Monty Python y Le Luthiers hasta el fin del mundo?

Y que este fin del mundo, como canta Sabina, nos pille bailando.

ESPERO QUE NO

 Si hay otra vida, espero que no porque con una hay más que suficiente, prefiero nacer insecto antes que un ser humano. Cada vez me da más vergüenza pertenecer a esta especie tan estúpida (en general).

Un humilde mosquito, a poder ser.



D. Stupid Mosquito, 3/3/2026

lunes, 2 de marzo de 2026

AQUEST MÓN QUE ESPANTA

            Quin món aquest,

un món que espanta

farcit de guerres,

injusticies i odis

per tot arreu.


Quin món aquest

un món que és mou

exclusivament

pel poder, pels diners

per l'ambició....

                        pels capricis

                                          de quatre multimilionaris,

fantasmes i criminals.


Quin món aquest

un món al servei

dels més més poderos

i rics.

Els rics que mouen

                 aquest món

                                       que ja no sap on va.


Que és ja

un carreró

sense sortida.


Dani T. D. 2/3/2026


DUDA SISTEMATICA