.jpg)
dirigit per grans vàmpirs
farcits de calers.
Món absurd, món violent
propagat per les més altes corporacions
perquè l'empatia mai del tot s'astableixi.
Món idiota, món buit
entre dissenys ben atractius
perquè cap cervell pensi més
del compte.
Món calculat, món adulterat
dinamita l'espontànietat de la vida:
el gest més lliure en el deure de cadascú.
Dani T. D. 28/3/2026
¿Cómo puede ser que estos grandes criminales fascistas gobiernen el mundo?
A DÓNDE HEMOS LLEGADO!!!
¡¡¡PARAR EL MUNDO,
QUE ME BAJO!!!
¡¡KE ASCO, POR 2!!
(si George Orwell levantará la cabeza...)
sense massa sentit,
un naufragi cap al res més sorprenent,
una confusión tan divina
com infernal.
Una màgica i
excèntrica raresa
de la matÈria.
I mentre.. jo qué sé...
encara m'aixeco tactant de seduïr l'alegria
del nou dia,
burlant la rutina
en la naufragada oficina,
des de la inèrcia del destí
més idiota...
Fora, l'actualitat espera
com un inmens camp de batalla
entre fam i sang,
misèria i por
ambició i estúpidesa humana...
morts que s'amuntonen per les avingudes
de la desesperança.
I el món.... quina absurditat
i quanta bellesa que es va perdent
que ens va perdent
enllà, cap al no-res
més evident,
més esgotat,
i serè.
Dani T. D. 26/3/2026
On queda la sortida?
On es troba l'entrada?
On queda la veritat?
On la mentida?
Tot i res es confús,
si vols veure-hi clar
tanca els ulls
i de pas, l'ànima;
i tot s'obrirà
al teu pas.
I no serà el cel
una versió de l'infern?
És real la realitat?
Que hi ha rera al mirall?
Per cert,
el perfum dels teus ulls
on es troba?
Dani T. D. 25/3/2026
És una sensació estranya, però és com ho sento. Sé que el meu temps és limitat. Que aquest cos meu (o a lo millor no és meu, qui sap...) desapareixerà tard o d'hora. Farà PUM. I després d'una bomba de fum blau a la fi desapareixeré. Tarnaré a ser res, aire, vent, vapor d'oblit, essència de llibertat?... Fora preocupacions, angoixes i d'altres toNteries que sovint ens fant la guitza.
Clar, que com sé que realment estic viu? I que la vida va en serio com versava el genial Jaime Gil De Biedma. Tot plegat, no deixa de ser bastant absurd. I alhorà bastant màgic i meravellós, o no?
I es que les coses realment essencials ningú sap explicar-te-les, malgrat tanta informació internauta que ens arriba constantment al mòbil, a l'ordinador, a través de les canonades i dels vasos sanguinis.
Em vaig a fer un carajillo, fins després.
Diari secret, 25/3/2026
me corto la cabeza,
y haciéndome poeta
me hago una casa
en una nube.
Pues la vida es breve,
tan breve
que a menudo se
hace bastante larga.
Entonces te llamo,
o me llamas
a través del cristal
de esta pecera,
para hablar de Demócrito.
El filósofo y matemático,
el que descubrió el átomo,
el que puso en circulación
la idea de que apenas somos
lo que somos.
Así que a vivir
bien despierto
para soñar hasta
el último aliento.
Dani T. D. 24/3/2026
Som tan bona gent com aparentem?
Per què es fan encara tantes guerres, i a qui beneficien?
Per què tanta enveja? Per què tan odi? Per què tan competència?
On anem?
Tot plegat, quin sentit té aquest sistema tan agressiu? Quin sentit té aquest món tan violent i aquesta vida tan consumista?
Som tan importants com ens creiem? Si tot plegat la vida son quatre dies, i es tan curta...
Per què no ens estimem més unes als altres, uns als altres, i ells a elles sense manies, amb respecte, de veritat, amb el cor, sense cap doble i triple interès?
Per cert, hi ha vida abans de la mort???
Perque després no hi res de res de res...i per sort. Tan sols es viu una vegada. I amb una vegada hi ha més que suficient.
Diari secret, 3/2026
Me equivoco
incluso cuando acierto,
siguiendo el curso
de un destino
que casi nunca atino.
Ando descaminando
los caminos que se tercian
en los momentos más inesperaDOS.
Entonces cajo aire
y me deslizo en un dulce
mar de dudas que me invita
generoso a la reflexión.
Me rio del espejo
que refleja mi más ficticio
rostro en está piel
de cartulina, en dónde se dibuja
un enésimo yo
completamente enloquecido,
bajo otra falsa identidad.
Luego escupo a la propia felicidad
y soy descuidadAmente feliz,
o algo parecido..
Acierto
incluso cuando
me equivoco...
Dani T. D. 23/3/2026
Dies del revés,
distins estrellats,
somnis trencats,
amor sense amor.
Dies rebregats,
camins derrotats,
petons sense boca,
futurs sense records.
Dies desdibuixats,
ficcions mortals,
desitjos ofegats,
il.lusions desorietades.
Dies despentinats,
ideals per començar
la singular i fantastica
aventura de viure.
Dani T. D. 23/3/2026
Preso en este cuerpo disoluto y de barro algo rasgado por el viento, me enfrento un día más (o menos) a la más inmediata realidad. Sigo sin comprender demasiadas cosas, o más bien, prácticamente nada de nada. Pero me desayuno un café con dos de azúcar, trago saliva y me dispongo a empezar el día con humor.
No queda otra.
El mundo está cada vez más jodido.
Las noticias saben a alquitrán, a decepción, a rabia, a muerte. Mi amor se perdió un día en unos grandes almacenes con un mozo amante de las pelis de Torrente. Me dejó sin demasiadas explicaciones ni reproches.
Hace semanas que no encuentro ninguna razón para levantarme del ataúd...
pero qué más da. A quién le importa lo que yo deshaga.
Disimularé y me echaré unas risas con nadie en especial, leeré las miradas de los astronautas compañeros de viaje en el metro intergaláctico que nos conducirá a la próxima estación espacial. Compraré un pollo alas't, me haré espía por cuenta ajena, coleccionaré olas de mar, seduciré a las mentes más divertidas, estudiaré solfeo y solguapo, danzaré al compás de las horas...
Y al fin, sólo viviré días alegres. Si, uno tras otro, y sin demasiadas prisas. Para qué tanta prisa, tanta seriedad y tantas expectativas?
Si al fin de cuentas todo es nada, y nada es todo, o casi todo...
Somos i seremos polvo de estrellas, accidentes de viento, versos náufragos...
A reír, que son dos días.
Dani T. D. 23/3/2026
sobre els pobles més humils,
mentre les borses creixen
en les ciutats que presumeixen
de ser les més modernes
i avançades.
És el rotllo de sempre:
no canvien tan les coses.
Diuen que venim dels micos,
i aquest pas els micos
seràn més civilitzats
que nosaltres,
els humans.
Els que presumeixen de pensar,
de tenir consciència
d'anar més enllà.
Però per què anar més enllà,
si ens manca tantes coses.
I en el fons,
no tenim idea absolutament de res,
absolutament de res.
I tot plegat,
les coses estàn com estàn....
Dani T. D. 19/3/2026
La decadencia de la historia,
relato de la humana escoria;
adulterando la memoria
en su más delirante trayectoria.
Y así, camino de la nada,
se renueva la ilusión más petarda
cuando los dueños la lían parda
y la libertad, de nuevo, se retarda.
Es la historia de siempre:
de octubre a septiembre,
el hilo del destino en un alambre
entre la guerra, el vacío y el hambre.
Dani T. D. 18/3/2026
PAREU DE MATAR
GALIFARDEUS!!
TAPS DE SURO!!
INEPTES!!
LLAFISCOSOS!!
PSICÒPATES!!
FAIXISTES!!!
TÒTILS!!!
CARES DE MOC!!!
VÀMPIRS!!!
GENT ALTAMENT PERILLOSA!!!
ASSASSINS EN SÈRIE!!
TARATS!!!
NEO NAZIS!!!
DEIXALLES HUMANES!!!
MORTS VIVENTS!!!
CRIMINALS
EN POTÈNCIA!!!!
tan bella,
tan idiota
i tan mortal.
Aquesta especie tan intel.ligent,
tan dèbil,
tan mamífer,
i tan mortal.
Aquesta món tan injust,
tan bèlic,
tan polític,
tan terrorífic.
Aquest univers tan fugaç,
tan meravellós,
tan misteriós,
tan subtil...
Dani T. D, 15/3/2026
.jpg)
Sembla que no hi hagi sortida, tot està potes enlaire. Els més ignorants i pallussos prenen el poder, i reprenen la llei del més fort. I no ho entenc, i això que passo de la ciquantena. Sospito que soc bastant idiota.
Si la vida son quatre dies. Si la vida és per riure, per saber coses, dansar i jugar a estimar fins el darrer batec. Al menys és el que penso jo, i malgrat la dura realitat, faig el possible perquè això sigui possible.
Si només és viu una vegada, i amb una vegada hi ha més que suficient.
Em temo que personatges com Trump, Netanyahu o Putin, i els seus seguidors son el resultat d'aquest capitalisme cada vegada més i més salvatge que se salta totes les regles. Aquest món ja és un casino mundial on sempre guanya la banca. O, siguis els més rics.
Potser l'home no té remei, i sempre acaba aforant la força i l'estupidesa més evident, és a dir el faixisme més patètitic.
La cosa s'està possant molt negre, encara que hi ha esperança, sempre hi ha esperança: hi ha el feminisme, la solidaritat, l'empatia, la cultura, l'art, la ciencia, el companyerisme, el somni de la vida per fer un món més humà. Mai es tard, malgrat les tendències que viatgen per les xarxes i tracten d'alimentar una de les epidèmies més estúpides que hi ha: el faixisme, en totes les seves formes.
Per culpa de l'estupidesa van matar a Sócrates, a Jesús, Indira Gandhi, a Lorca, o a John Lennon entre moltes d'altres persones. I un munt de dones injustament assassinades arreu d'aquest món que sovint no sap on va.
Dani T. D. 12/3/2026
Es todo tan absurdo
que puede
que hasta exista Dios.
.jpg)
Diari secret 11/03/2026
i jo sense entendre
res de res.
S'acaba el món
i tu sense sopar,
¿vols un ou ferrat?
S'acaba el món,
els bons no eren tan solidaris,
i d'entre els dolents
hi havia molt
bona gent.
S'acaba el món
però no la cervesa,
he comprat cinc centes
llaunes als xinos
-que es foti Trump!!!-.
S'acaba el món,
ja no haurem de matinar
per anar a l'escola
i a treballar.
Tot té les seves aventatges,
no cal fer un drama,
no hi ha res ideal.
No sé sí em segueixes,
o ho et segueix,
o fem veure que ens seguim
per Inst@gram?
S'acaba el món,
aprofitaré per aprendre
a tocar bé la guitarra.
S'acaba el món,
com cada dia,
a cada instant...
Dani T. D. 10/3/2026
Després de tot, comprovar per enèsima vegada que ni la vida, i menys aquest món tan aparentment civilitzat, no tenen massa sentit, ja son dos bon motius per viure plenament, en tot els sentits.
Diari secret, 9/3/2026
¡QUÉ ASCO DE MUNDO!
Uno ya no sabe dónde refugiarse:
si en el bar, en la biblioteca
o perderse en el Tibet.
Diari íntim, 9/3/2026
Ven, hombre, egoísta, ven
Abre las rejas de esta jaula
Me hiciste prisionera de por vida
Libérame para mi último vuelo
Soy ese pájaro
Que desde hace tiempo sueña con volar
Mi canto se hizo suspiro
En mi apesadumbrado corazón
Mis días huyeron en lamentos
No me impongas el silencio
Debo revelar mi secreto
Hacer oír a todo el mundo
El eco fulminante de mi poema
Ven a abrir la reja, para que vuele
Al cielo límpido de la poesía
Si me dejas volar
Seré una flor
En el jardín de la poesía
Mis labios se impregnan del azúcar de tu beso
Mi cuerpo retiene el olor de tu cuerpo
Mi mirada arroja sus chispas contenidas
Y mi corazón canta su dolor sangriento
Hombre egoísta
No digas:
Tu poesía es una vergüenza
El espacio de una jaula es estrecho
Para el alma tomada de pasión
No digas que mi poesía es sólo pecado
Dame el vino de este pecado y esta vergüenza
Y te dejaré el paraíso
Sus vírgenes y sus fuentes
Alójame en un rincón del infierno
Un libro, un lugar tranquilo, un poema, un silencio
Bastan para embriagarme de vida
No siento pena si el paraíso se me escapa
Otro paraíso también eterno habita mi corazón
Una noche en que la luna danzaba despacioEn mitad del cielo
Dormías y yo excitada en todos mis deseos
Tomé su cuerpo en mis manos
El viento del alba me daba mil besos
Y mil besos di al sol
Una noche en la prisión donde eras el guardián
Un beso hizo temblar mi existencia
Hombre, detén esta fábula del honor
La vergüenza me colmó de un placer delirante
El dios que me dotó de un corazón de poeta
Sabrá perdonarme
Ábreme la puerta
Para que me escape por el cielo limpio
Déjame volar
Y seré una flor en el jardín de la poesía
Forugh Farrojzad (en persa: فروغ فرخزاد), (Teherán, Irán, 5 de enero de 1935-Teherán, Irán, 13 de febrero de 1967) también Forugh Farrokhzad, fue una poeta iraní y directora de cine.
 |
| Estupid big President of the world |
de l'estúpidesa humana.
Estupidesa que va en augment,
pel que es va veient.
Diari íntim, 5/3/2026
¿Qué hacer cuando el presidente de la primera potencia, y de paso, de este mundo cada vez más desquiciao es un peligroso psicópata?
D. Stupid Mosquito, 3/3/2026
un món que espanta
farcit de guerres,
injusticies i odis
per tot arreu.
Quin món aquest
un món que és mou
exclusivament
pel poder, pels diners
per l'ambició....
pels capricis
de quatre multimilionaris,
fantasmes i criminals.
Quin món aquest
un món al servei
dels més més poderos
i rics.
Els rics que mouen
aquest món
que ja no sap on va.
Que és ja
un carreró
sense sortida.
Dani T. D. 2/3/2026
Lideres idiotas generan mundos idiotas, propagando una vida cada vez más y más idiota. Así que hay que vivir mientras se pueda que son d...
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)