Poemes, dibuixos, contes, reflexions, aforismes, y més disbarats... en castellano, en català, i altres idiotes (perdó; idiomes) Per Dani T. D., un inconscient que es nega a deixar de ser nen fins el darrer moment (si hi ha un darrer moment, és clar)
viernes, 20 de marzo de 2026
jueves, 19 de marzo de 2026
PETITES REFLEXIONS SENSE IMPORTÀNCIA
Tempestes de bombes
sobre els pobles més humils,
mentre les borses creixen
en les ciutats que presumeixen
de ser les més modernes
i avançades.
És el rotllo de sempre:
no canvien tan les coses.
Diuen que venim dels micos,
i aquest pas els micos
seràn més civilitzats
que nosaltres,
els humans.
Els que presumeixen de pensar,
de tenir consciència
d'anar més enllà.
Però per què anar més enllà,
si ens manca tantes coses.
I en el fons,
no tenim idea absolutament de res,
absolutament de res.
I tot plegat,
les coses estàn com estàn....
Dani T. D. 19/3/2026
miércoles, 18 de marzo de 2026
EL HILO DEL DESTINO
La decadencia de la historia,
relato de la humana escoria;
adulterando la memoria
en su más delirante trayectoria.
Y así, camino de la nada,
se renueva la ilusión más petarda
cuando los dueños la lían parda
y la libertad, de nuevo, se retarda.
Es la historia de siempre:
de octubre a septiembre,
el hilo del destino en un alambre
entre la guerra, el vacío y el hambre.
Dani T. D. 18/3/2026
lunes, 16 de marzo de 2026
DOS GRANS CRIMINALS DE LA HISTÒRIA DE LA (DES)HUMANITAT
PAREU DE MATAR
GALIFARDEUS!!
TAPS DE SURO!!
INEPTES!!
LLAFISCOSOS!!
PSICÒPATES!!
FAIXISTES!!!
TÒTILS!!!
CARES DE MOC!!!
VÀMPIRS!!!
GENT ALTAMENT PERILLOSA!!!
ASSASSINS EN SÈRIE!!
TARATS!!!
NEO NAZIS!!!
DEIXALLES HUMANES!!!
MORTS VIVENTS!!!
CRIMINALS
EN POTÈNCIA!!!!
domingo, 15 de marzo de 2026
AQUEST POEMA TAN FUGAÇ
tan bella,
tan idiota
i tan mortal.
Aquesta especie tan intel.ligent,
tan dèbil,
tan mamífer,
i tan mortal.
Aquesta món tan injust,
tan bèlic,
tan polític,
tan terrorífic.
Aquest univers tan fugaç,
tan meravellós,
tan misteriós,
tan subtil...
Dani T. D, 15/3/2026
sábado, 14 de marzo de 2026
jueves, 12 de marzo de 2026
L'EPIDÈMIA DE L'ESTUPIDESA
Temps relliscosos, temps perillosos, temps criminals, temps idiotes. Potser com tots els temps???
Sembla que no hi hagi sortida, tot està potes enlaire. Els més ignorants i pallussos prenen el poder, i reprenen la llei del més fort. I no ho entenc, i això que passo de la ciquantena. Sospito que soc bastant idiota.
Si la vida son quatre dies. Si la vida és per riure, per saber coses, dansar i jugar a estimar fins el darrer batec. Al menys és el que penso jo, i malgrat la dura realitat, faig el possible perquè això sigui possible.
Si només és viu una vegada, i amb una vegada hi ha més que suficient.
Em temo que personatges com Trump, Netanyahu o Putin, i els seus seguidors son el resultat d'aquest capitalisme cada vegada més i més salvatge que se salta totes les regles. Aquest món ja és un casino mundial on sempre guanya la banca. O, siguis els més rics.
Potser l'home no té remei, i sempre acaba aforant la força i l'estupidesa més evident, és a dir el faixisme més patètitic.
La cosa s'està possant molt negre, encara que hi ha esperança, sempre hi ha esperança: hi ha el feminisme, la solidaritat, l'empatia, la cultura, l'art, la ciencia, el companyerisme, el somni de la vida per fer un món més humà. Mai es tard, malgrat les tendències que viatgen per les xarxes i tracten d'alimentar una de les epidèmies més estúpides que hi ha: el faixisme, en totes les seves formes.
Per culpa de l'estupidesa van matar a Sócrates, a Jesús, Indira Gandhi, a Lorca, o a John Lennon entre moltes d'altres persones. I un munt de dones injustament assassinades arreu d'aquest món que sovint no sap on va.
Dani T. D. 12/3/2026
miércoles, 11 de marzo de 2026
martes, 10 de marzo de 2026
S'ACABA EL MÓN
i jo sense entendre
res de res.
S'acaba el món
i tu sense sopar,
¿vols un ou ferrat?
S'acaba el món,
els bons no eren tan solidaris,
i d'entre els dolents
hi havia molt
bona gent.
S'acaba el món
però no la cervesa,
he comprat cinc centes
llaunes als xinos
-que es foti Trump!!!-.
S'acaba el món,
ja no haurem de matinar
per anar a l'escola
i a treballar.
Tot té les seves aventatges,
no cal fer un drama,
no hi ha res ideal.
No sé sí em segueixes,
o ho et segueix,
o fem veure que ens seguim
per Inst@gram?
S'acaba el món,
aprofitaré per aprendre
a tocar bé la guitarra.
S'acaba el món,
com cada dia,
a cada instant...
Dani T. D. 10/3/2026
lunes, 9 de marzo de 2026
ENÈSIMA PARADOXA VITAL
Després de tot, comprovar per enèsima vegada que ni la vida, i menys aquest món tan aparentment civilitzat, no tenen massa sentit, ja son dos bon motius per viure plenament, en tot els sentits.
Diari secret, 9/3/2026
¿BAR Y/O BIBLIOTECA?
¡QUÉ ASCO DE MUNDO!
Uno ya no sabe dónde refugiarse:
si en el bar, en la biblioteca
o perderse en el Tibet.
Diari íntim, 9/3/2026
domingo, 8 de marzo de 2026
LA REBELIÓN -Fouragh Farrajzad, poeta irani-
Tengo una historia que contar
Quítame esta cadena de los pies
Mi corazón se agita por una pasión
Ven, hombre, egoísta, ven
Abre las rejas de esta jaula
Me hiciste prisionera de por vida
Libérame para mi último vuelo
Soy ese pájaro
Que desde hace tiempo sueña con volar
Mi canto se hizo suspiro
En mi apesadumbrado corazón
Mis días huyeron en lamentos
No me impongas el silencio
Debo revelar mi secreto
Hacer oír a todo el mundo
El eco fulminante de mi poema
Ven a abrir la reja, para que vuele
Al cielo límpido de la poesía
Si me dejas volar
Seré una flor
En el jardín de la poesía
Mis labios se impregnan del azúcar de tu beso
Mi cuerpo retiene el olor de tu cuerpo
Mi mirada arroja sus chispas contenidas
Y mi corazón canta su dolor sangriento
Hombre egoísta
No digas:
Tu poesía es una vergüenza
El espacio de una jaula es estrecho
Para el alma tomada de pasión
No digas que mi poesía es sólo pecado
Dame el vino de este pecado y esta vergüenza
Y te dejaré el paraíso
Sus vírgenes y sus fuentes
Alójame en un rincón del infierno
Un libro, un lugar tranquilo, un poema, un silencio
Bastan para embriagarme de vida
No siento pena si el paraíso se me escapa
Otro paraíso también eterno habita mi corazón
Una noche en que la luna danzaba despacioEn mitad del cielo
Dormías y yo excitada en todos mis deseos
Tomé su cuerpo en mis manos
El viento del alba me daba mil besos
Y mil besos di al sol
Una noche en la prisión donde eras el guardián
Un beso hizo temblar mi existencia
Hombre, detén esta fábula del honor
La vergüenza me colmó de un placer delirante
El dios que me dotó de un corazón de poeta
Sabrá perdonarme
Ábreme la puerta
Para que me escape por el cielo limpio
Déjame volar
Y seré una flor en el jardín de la poesía
Forugh Farrojzad (en persa: فروغ فرخزاد), (Teherán, Irán, 5 de enero de 1935-Teherán, Irán, 13 de febrero de 1967) también Forugh Farrokhzad, fue una poeta iraní y directora de cine.
viernes, 6 de marzo de 2026
jueves, 5 de marzo de 2026
L'ESTUPIDESA
miércoles, 4 de marzo de 2026
martes, 3 de marzo de 2026
CUANDO LA SALUD MENTAL TOCA FONDO
¿Qué hacer cuando el presidente de la primera potencia, y de paso, de este mundo cada vez más desquiciao es un peligroso psicópata?
ESPERO QUE NO
Si hay otra vida, espero que no porque con una hay más que suficiente, prefiero nacer insecto antes que un ser humano. Cada vez me da más vergüenza pertenecer a esta especie tan estúpida (en general).
D. Stupid Mosquito, 3/3/2026
lunes, 2 de marzo de 2026
AQUEST MÓN QUE ESPANTA
Quin món aquest,
un món que espanta
farcit de guerres,
injusticies i odis
per tot arreu.
Quin món aquest
un món que és mou
exclusivament
pel poder, pels diners
per l'ambició....
pels capricis
de quatre multimilionaris,
fantasmes i criminals.
Quin món aquest
un món al servei
dels més més poderos
i rics.
Els rics que mouen
aquest món
que ja no sap on va.
Que és ja
un carreró
sense sortida.
Dani T. D. 2/3/2026
-
Massa s ovint neix mort el dilluns, però un reneix entre les cendres d'un jo caducat i passat de moda. I els termòme...
.jpg)



.jpg)
.jpg)
.jpg)
