Hi ha dies de merdaque et fan la guitza
i no saps perquè...
Potser per que et falta autoestima,
potser perquè et falta un munt de calers
per fer el que vulguis (o el que no vulguis),
potser perquè penses que els calers
et salvaràn i et duran a la felicitat,
potser per què t'agradaria se pallasso
i recorre al món,
potser perquè estàs cansat de ser tu
(o d'èsser a seques amb botifarra)
una màscara idiota i acomplexada
que s'arrossega
per les avingudes
de l'Autocompasió...
Fart de res especial,
potser perquè està cabrejat amb tu meteix
i no saps on fugir,
perquè allà on vagis
estaràs amb tu...tururú...
Et sap greu haver cridat d'aquella manera
una tarda que estaves inspirat.
Et vas compotar com un pirat,
et sents avergonyit
haver-te enfadat, haver-te posat d'aquella manera...
Tu no ets així.
És més,
no t'enfades mai. Podríem dir que
tu no ets saps enfadar,
però quan t'enfades la cagues
ben cagada,
encara que tinguis les teves
raons.
Però si era una tonteria i tu ho saps.
I et sents avergonyit, i et sents buit...
sembla mentida que tinguis 53 anyets.
Hi ha dies de merda
dies que et sents culpable de tot,
fins i tot del conflicte entre Israiel i Palestina,
entre Putin y Zelenskyi,
entra Catalunya i España,
entre Batman y el Joker.
Dies i nits
que ninguna t'estima,
ni cap missatge en el maleït mòbil,
que no hi cap vers que escriure,
que no hi ha cap birra a la nevera...
Arribat al punt:
respira fons, dutxa't amb aigua ben
freda o amb cervesa, prova de vestir-te
de pluja sobre una selva salvatge,
puja a un tamboret i juga a ser
una estàtua durant unes hores,
medita,
torna a nèixer per tornar a morir.
Repira fons, pren-t´ho en calma,
els dies de merda
també poden duu alguna que altra lliço
sota el braç.
Dani T. D. 7/8/2024