sábado, 31 de agosto de 2024

NO QUEDARAN NI ELS MINERALS

 Per què mai s'acaben les guerres?

Potser per què son un dels negocis més rentables?

O per què cal una redistribució de les terres?

O per què els humans son animals poc amables?


Per què aquesta necessitat de matar-nos?

El cap i a la fi la vida passa volant,

I per què no passar els dies estimar-nos,

fent amor i bon humor al nostre voltant.


Per què tanta estupidesa humana?

No sería millor viure amb més serenitat?

Al cap i a la fi l'univers és un fugaç cumuna.


Hauríem d'aprendre dels animals.

Bé, dels que queden, perquè aquest pas...

no quedaran ni els minerals.


  Dani T. D. 31/8/2024




t

miércoles, 28 de agosto de 2024

SENSE CAP NI PEUS

 Dies especialment lúcids

en que un se n'adona

que la vida no té massa sentit.


Que aquest món de psicòpates

ja no té solució,

que els quatre fills 

de puta de sempre,

                       sempre estàn disposats

a remanar les cireres 

per vetllar pels seus

particulars interessos.


                       A fer la guitza

declarant guerres, creant disputes

     innecessàries,

patrocinant actes criminals de tota mena

                 a la humanitat 

                     que no porten enlloc.


Instants de reflexió

en que s'arriben

a conclusions molt penoses,

o molt tristes,

o molt alarmants,

molt senzilles???


Potser tot plegat és un somni

dins d'un somni

   dins d'un somni

    que finalment es disol en el vent;

                      sense cap ni peus.


Mentre,

  un què fa aquí?

    quin propòsit té tot això?


  És viu realment,

                 o fem veure que vivim?


Es viu

    i es deixa viure?


  Moriré

sense entendre res,

  sense saber absolutament

                                     Res de res!


Dani T. D. 28/8/2024


NORMALMENT

             Normalment

soc dos,

i en els dos soc

jo al cent per cent.


Encara que

de vegades

soc més de tres

i tampoc soc ningú.


Utilitzo màscares

com tothom,

per amagar

que no soc res.


Com vosaltres,

com ells,

com els fantasmes

que ens governen.


Dani T. D. 28/8/2024

AURORAS SIN MEMORIA EN LA MAYOR

 Días que nacen directamente muertos,

que naufragan en las oficinas del tedio.

Días que compran el periódico en la farmacia,

que se visten de buzo,

que se van de vacaciones a Júpiter,

que cambian de opinión bajo la ducha,

que se masturban en los lavabos del centro comercial.


Días de ceniza que duran años,

días que se disfrazan de noche,

días que no sueñan ni en pintura,

que se comen las uñas,

que discuten con un Dios inexistente,

que hacen el amor con la esposa del recién casado.


Días caducados como todos los días,

días para planear atracos,

para diseñar suicidios,

para matar el tiempo,

para huir de la maldita huida

de esta vida sin sentido,

aunque las ganas de reír siempre están,

                                                           como no.


Dani T. D. 28/8/2024

LA PASIÓN DEL SOLITARIO

 La fe del ateo,

la verdad del mentiroso,

la alegría del pesimista,

la maldición del bondadoso.


La maldad del pacifista,

el optimismo del suicida,

la vitalidad del moribundo,

la pasión del solitario.


El escepticismo de Dios,

las dudas del Diablo,

la amargura del paraíso,

la comedia del terror.


El desamor de la casada,

la frustración de la victoria,

la mortalidad de la nobleza,

el canchondeo de la muerte.


Dani T. D. 28/8/2024

martes, 27 de agosto de 2024

CANÇÓ VITAL

         No et preocupis massa,

la vida és bastant absurda,

no et preocupis més del necessàri

perquè un s'acaba morint.


No et preocupis massa,

perquè tot i res passa,

no t'amoïnis tant

que tot acaba passant.


No et preocupis massa

que el destí al final dóna carbasses,

No et preocupis tant

que acabaràs fent PATAPAM!


Dani T. D. 27/8/2024

lunes, 26 de agosto de 2024

LA FELICITAT NO SEMPRE ÉS FELIÇ

 La felicitat no sempre

és feliç.

La intel.ligència no sempre

és intel.ligent.


El final quasi mai

és el final,

l'horitzó no sempre

està al davant.


El destí 

quasi mai està escrit,

 i un pot començar

de nou a reescriure'l

quan li doni

                          la gana.


Dani T. 26/8/2024

DE NOU EL DUR VIATGE

 Tot acaba caient pel seu propi pes

o pel seu propi pes tot acaba caient.

És un dit on se suposa

que està  tot entés.

Encara que encara tot 

i res en la boira

 s'acaba perdent.


Perdent per tornar

a somniar altre cop en guanyar,

 després del naufragi diari que

 provoca el Déu de l'atzar,

en la juguesca fràgil i absurda

que suposa respirar,

tota jugant a l'ofici de viure,


que sovint és confont amb la tasca d'escriure

o dissimular

un destí pas a pas fins al mar. 

Cap a la platja

daurada on espera una nova excusa per sobreviure

i viure tot dansant de 

nou el dur viatge cap un paradís

que tampoc és tan paradisiac.


Dani T. D. 26/8/2024

viernes, 23 de agosto de 2024

FORMES DE FELICITAT

             No comparar-se 

amb els altres

és una forma 

de felicitat.




Dani Torrat, 23/8/2024

jueves, 22 de agosto de 2024

LA NADA DE LOS DÍAS

     Esta nada de los días,

estos pasos de la muerte,

esa tristeza por alegrías,

esta geometría de la suerte.


Esta maldita ansiedad,

esa cruda realidad,

esta cotidiana absurdidad,

este vértigo que da el 

raro oficio de respirar.


Este idiota ego,

ese nacer accidental,

este morir rutinario,

este naufragio diario.


Dani T.D. 22/8/2024

EL SEU ENCANT

 La vida no té massa sentit,

i segurament aquest

és el seu encant.


Diari íntim, 8/2024

VIDA DE PELICULA

   A menudo me siento atrapado entre las
paredes de mi propio cráneo. La realidad exterior me viene directa a la pantalla del lóbulo frontal. La película suele ser de serie B ¿o Z?

A veces me siento cómo parte de esa película (y a veces parece tan real...). Un servidor también es toda una peli, un film, un corto o una birria de vídeo clip

 Dentro de mi propio cráneo me siento como en casa, aunque sé que es una casita alquilada. Un domicilio tal vez imaginario, pero que no deja de ser real. Como el film de serie B (¿o W?) que proyecta el lóbulo frontal ¿O es el excéntrico de mi páncreas, o el sarcástico del hígado? 


Dani T. D. 22/8/2024

LOCO Y LIBRE

 Cansados de ser cinco,

cansado de ser cuarenta,

cansado de ser un yo,

me canso de ser nadie.


Un nadie cansado

que va rebotando

por las esquinas

de este fugaz universo.


Una nada cansada 

que se espía a sí misma

como un ser rumiante

que se cree rumiante.


Un rumiante cansado,

cansado de ser,

de ser nadie,

otro nadie loco 

                                 y libre.


Dani T. D. 22/8/2024

A VEGADES, L'ANSIETAT

A vegades, l'ansietat,
la por, amenaces futures
i fantasmes...

Tot romant dins d'un.
I un què és?
Al cap i a la fi

Possiblement una màscara
de sorra, buida per dins.

Per enèsima volta
ja estàn aquí:
la por a la por,
l'angoixa d'èsser...

El vertigen
de viure...

Tot plegat
fenòmens d'aquests temps

tan sistemàtics,
tan freds, tan ficticis
tan TERRORRÍFICs,
tan idioTes..

Dani T. D. 22/8/2024


miércoles, 21 de agosto de 2024

martes, 20 de agosto de 2024

AQUESTA BUIDOR


     Aquesta buidor que em pesa,

  aquesta tristesa que no para de riure,

aquest destí per escriure,

aquesta boira tan espessa.


Aquests anys que van tan de pressa,

aquesta ignorància que s'incrementa,

aquesta veritat sota una disfressa, 

aquest bes amb gust de menta


Aquesta felicitat tan adulterada,

aquestes setmanes tan fugaces,

aquesta informació tan manipulada,

aquests camins sense passes.


Dani T. D. 20/8/2023

EN UNA SOLA VIDA

 Milers de vides en una sola vida

més de cents jos en un sol jo,

tantes veritats en cada mentida,

tantes trampes en cada joc.


Tan caos en cada ordre establert,

tantes banderes podrint el cel,

tanta ignorància en cada expert.

tantes incògnites sota el bel.


Milers de morts abans de morir,

tants camins que no van a Roma.

tants problemes imaginaris per sofrir.


Tantes lleis per no complirles,

tants anys en cada nou dia,

tanta confusio per asumirla.


Dani T. D. 20/8/2024

TODO Y NADA

 Todo y nada es caos,

el caos de la vida

que nos somete

a la falsa y decadente

 dictadura del Destino.


Nada y todo es caos,

el caos de los lunes

el naufragio diario

que nos respira eventuales,


Todo y nada es caos,

el caos del cosmos,

que es el orden más lógico

sin necesidad de ningún sentido

uniforme e inalterable.


  Dani 20/8/2024

domingo, 18 de agosto de 2024

Y MÁS ALEGRE

         Cada vez más imbécil

pero más alegre,

cada vez más mayor

y más niño.


Cada vez más solitario

y más acompañado,

cada vez más rojo

y más acabado.


Cada vez más libre

y más loco,

cada vez más humilde

y más pirata.


Cada vez muerto

y más vital,

cada vez más yo

y más nadie.


Dani T. D. 18/8/2024

sábado, 17 de agosto de 2024

ÉS UN CARRERÓ SENSE SORTIDA

       Quan viure

és un carreró sense sortida,

quan respirar

és un ofici precari.


Quan les promeses

podreixen les pàgines 

del calendari,

quan el futur

és una escopinada al mirall.


Cal aturar-se,

apagar el motor, respirar fons.

Canviar de vehicle, de cavall

de bicicleta o de pell.


Inventar-se una nova identitat,

fugir cap endevant

(sempre endevant).

Passar una mica més de tot,

començant per l'imbècil

del mirall.


I sobretot viure 

fins el darrer alè.

No hi ha més.


Dani T. D. 17/8/2024


viernes, 16 de agosto de 2024

DIES FALSOS

 Dies perfectes

per preparar un atracament,

dies gloriosos

per començar de 9

a fracassar.


Dies d'estiu

plens de fred al cor,

dies envassats al buit,

dies de reciclable cartró.


Dies marrons

que duren tota una vida,

dies de paper de fumar,

dies

que son una tendra mentida.


Dies sense memòria,

dies sense esperança,

dies amb dos de gel,

dies sense sucre.


Dies plens

 d'orgarmes a distància,

dies de tinta xina,

dies de medicaments il.legals.


Dies de merda

virtual y comestible,

dies falsos i atracatius 

 com gairebé tots.


Dani T. D. 18/8/2024

jueves, 15 de agosto de 2024

DESPRÉS DE CADA CAIGUDA

 Ressucitar després de cada 

caiguda,

fer-se gran tan sols per no deixar

de ser nen,

burlar-se de les veritats

  absolutes.


Pixar-se en les banderes i les pàtries,

no prendre's res absolutament en serio, 

jugar a viure a cada instant fins a l'últim alé.


Permetre´s el l'opció d'equivocar-se,

fer del fracàs tot un éxit,

fer de l'èxit una anècdota sense massa importància.


Estimar sense por,

estimar sense demanar res a canvi,

estimar fins el darrer sospir.


No jutjar absolutament a ningú,

aprendre, aprendre, aprendre fins el final,

el final que potser no és cap final.


Dani T. D, 15/8/2023






SE BUSCA (YA ES UNO DE LOS MAYORES CRIMINALES DE LA HISTORIA)

 



                    (No es un judío, es un Jodido Asesino Israelí)

GALLINES SIDERALS

 Gallineres siderals

recorren les milers de galàxies

que hi ha en l'espai exterior.


Mentre en aquest petit

i trist planeta

els fills de puta de sempre no 

paren de declarar absurdes guerres.


El dia que desapargui

a la fi la espècie humana,

aquest món, sens dubte,

tornarà a ser  a la fi tot un paradís.


Dani T. D. 15/8/2024


miércoles, 14 de agosto de 2024

LA MEMORIA DEL OLVIDO

 La memoria del olvido,

la risa de la tristeza,

la victoria de los vencidos,

la dificultad de la ligereza.


La soberbia de la ignorancia,

la fe de los ateos,

los chutes de la farmacia,

la hermosura de los feos.


Las costuras de la felicidad,

la soledad mal acompañada,

la ficción de la realidad,

la esperanza envenenada.


Los recuerdos del futuro,

la valentía de los cobardes,

la libertad entre muros,

la lluvia de las tardes.


Dani T. D. 14/8/2024


martes, 13 de agosto de 2024

L'ESPURNA D'UNA LLUMINOSA MENTIDA

 El destí mai està escrit,

el destí  pas a pas s'escriu

cap al res més lliure,

cap al res més serè.


El destí escup al mirall,

el reflex d'un mateix.

Un mateix que és ningú;

tan sols una màscara d'aire.


El destí que il.lumina al camí

de l'essència d'una fugaç

presència mortal, bategada per

l'espurna d'una lluminosa mentida.


Dani T. D. 13/8/2024

ON S'HA AMAGAT EL DESTÍ?

 On s'ha amagat el meu destí?

Qui provoca les intencions de l'atzar?

I ara per on continua el cami?

Què fer quan no serverix de res resar?


Quin sentit té res tot plegat?

El recorregut haurà velgut la pena?

Qui ha tencat en clau el gat?

Per què el futur sempre acaba a l'esquena?


Qui em besa? Em consola? Me la toca?

Qui m'acusa? Qui al rostre m'escup?

Qui em parla? Qui em trastoca?


Qui em dicta el que penso?

qui m'acompaya en la distància?

Qui, d'aquesta confusió que em respira,

                                             em salvarà?


Dani T. D. 13/8/2024





lunes, 12 de agosto de 2024

CASI TODO ES CASI NADA

        La nada de la nada,

el todo del todo.

El todo de la nada,

la nada del todo.


Casi todo es casi nada,

casi nada es casi todo,

y la mitad de la nada

es medio de todo.


Y a menudo nada 

es todo lo que hay

que ya es mucho,

quizás demasiado.


Dani T. D. 12/8/2024

SOMNI MORTAL

Si un es pregunta

si la vida és un somni,

possiblement ho sigui;

un somni mortal.


Dani T. D. 12/8/2024

SERENO OLVIDO

    De la nada al olvido

con una sonrisa en los ojos.

Del olvido hacia la nada

por cualquier cosa, de risa,

 me descojono.


Mientras pasa el tiempo,

un tiempo idiota

con sus horas idiotas

hacia el más sereno olvido.


Dani T. D. 12/8/2024


DIVINA SERENIDAD

 Ahora que al fin

todo ha sido nada,

ahora que al fin

todo qué más da.


Ahora que al fin

todo son ruinas,

ahora que al fin

las ruinas de nada.


Ahora que al fin

nada importa ya,

ahora y al fin

divina serenidad.


Dani T. D. 12/8/2024

jueves, 8 de agosto de 2024

ESTA VIDA TAN RARA

             Esta vida tan rara

tan rara que ha permitido

idiotas como mi persona,

locuras como la vacía cordura

de las civilizadas guerras frías,


que todos los días

asesina sueños de paz

y sencilla humanidad.


Esta vida tan rara,

tan rara como la muerte,

rara como el azar

que es la esencia del deseo

que late el corazón más raro.


Que todas las noches

humedece los sueño

de la luna más desesperada.


Esta vida tan  rara,

tan rara como la ficción

de un porvenir ficticio

que pudre el momento

más espontaneo,


el que verdaderamente

da sentido al bello

vértigo de vivir.


Dani T. D. 8/8/2024

miércoles, 7 de agosto de 2024

SOTA EL BRAÇ

 Hi ha dies de merda

que et fan la guitza

i no saps perquè...

Potser per que et falta autoestima,

potser perquè et falta un munt de calers

per fer el que vulguis (o el que no vulguis),

potser perquè penses que els calers

et salvaràn i et duran a la felicitat,

potser per què t'agradaria se pallasso

i recorre al món,

potser perquè estàs cansat de ser tu 

(o d'èsser a seques amb botifarra)

 una màscara idiota i acomplexada

   que s'arrossega

              per les avingudes

                               de l'Autocompasió...


Fart de res especial,

potser perquè està cabrejat amb tu meteix

i no saps on fugir,

  perquè allà on vagis

                   estaràs amb tu...tururú...


Et sap greu haver cridat d'aquella manera

una tarda que estaves inspirat.

Et vas compotar com un pirat,

et sents avergonyit

haver-te enfadat, haver-te posat d'aquella manera...

Tu no ets així.

És més, 

no t'enfades mai. Podríem dir que

tu no ets saps enfadar,

però quan t'enfades la cagues

  ben cagada,

encara que tinguis les teves 

raons.


Però si era una tonteria i tu ho saps.

I et sents avergonyit, i et sents buit...

sembla mentida que tinguis 53 anyets.


Hi ha dies de merda

dies que et sents culpable de tot,

fins i tot del conflicte entre Israiel i Palestina,

entre Putin y Zelenskyi,

entra Catalunya i España,

entre Batman y el Joker.


Dies i nits

que ninguna t'estima,

ni cap missatge en el maleït mòbil,

que no hi cap vers que escriure,

que no hi ha cap birra a la nevera...


Arribat  al punt:

respira fons, dutxa't amb aigua ben 

freda o amb cervesa, prova de vestir-te

de pluja sobre una selva salvatge,

puja a un tamboret i juga a ser 

una estàtua durant unes hores,

medita,

torna a nèixer per tornar a morir.

Repira fons, pren-t´ho en calma,

els dies de merda

també poden duu alguna que altra lliço

sota el braç.


Dani T. D. 7/8/2024

LLIURE I LLUMINÓS (oració atea)

 Va, no et prenguis

res massa seriosament,

que el final tot és mentida

i  d'un moment o altre

també tu et moriràs.


I tornaràs a ser res,

i tornaràs A l'oblit 

més lliure i lluminós.


Ara, aprofita

i juga a viure.


Dani Torrat, 7/8/2024

martes, 6 de agosto de 2024

ESCLATEN BOMBES

 Esclaten bombes dins del cervell

en forma de creuats consells,

en forma de barata 

proganda front

a possibles futurs del fatal destí.


Al cap i a la fi,

o a la fi i al cap

tot està dins,

i dins està re.


 Explosionen guerres interiors,

propagant la paranoia de l'éssers,

entre la ficció de l'existència

dinamita l'espotanietat de la vida.


A la fi i al cap

la vida és un somni,

al cap i a la fi

un somni que no importa.


Dani T. D. 6/8/2024






EXILIS INTERIORS

 Quan menys un s'ho espera ensopega. I la realitat es trastoca. I tot es qüestiona de nou i com si fos la primera vegada. 

 Els dolents resulten que no eren tan bons. Les promeses es podreixen en les voreres, els somnis tenen gust a quitrà. I s'avança per una riera plena de fang.

La vida és una ferida oberta

i una ferida bastant absurda.

La culpa ho inunda tot. Culpa fins i tot per respira.


I un es voldria escapar de sí mateix. Però on escapar?

  Es torna a preguntar pel sentit de la vida. Pel sentit de l'existència, que ben mirat és tot tan inútil.

  Clar, que sempre hi ha el sentit de l'humor, com a últim recurs (o com a únic recurs vital). Ja ho deia un savi grec: o ric o em mato.


Dani Torrat, agost, 2023


NAUFRAGIS PROFITOSOS

Podría ser que a vegades aprofitar 
el temps, és una immensa
perdua de temps



Diari íntim, 8/2024

AFIRMACIONS EFIMERES

 Només estic 

segur que no estic 

segur de res...


Diari íntim, 8/2024

lunes, 5 de agosto de 2024

DETRÁS DE CADA DESEO

       Detrás de cada deseo

espera la muerte

con un par de merluzas en los bolsillos

y una copita de anís.


Los espejos del nuevo día

inventan la realidad

a medida de cada viandante

que cruza la ciudad desesperada.


Detrás de cada ilusión

está marcándose un baile la muerte

con su traje de sal

y su tacones de nieve.


El mundo no tiene sentido

y la vida son cinco minutos,

y a veces, bastante idiotas.


Pero hay supermercados,

 wifi, libros de Cernuda y Jose Hierro,

la ironía, algún que otro

beso apasionado,


y en el bar de la esquina 

uno se ríe un rato 

                             (y tres).


Detrás de cada sueño

espera la dama de la guadaña

con un interrogante en el ojal

y una baraja entre sus pálidas manos.


Dani T. D. 5/8/2024


ESQUIZOFRENIAS VARIADAS

 Normalmente soy dos

y también nos da tos.


Y a veces soy más de uno,

mierda pa´cada uno.


Hay días que oigo toses:

     son los otros yoes

que me comen la cabeza.


Dani T. D. 5/8/2024

VIENTO HELADO

  Un viento helado ahoga el aire y las sombras pintan las esquinas de un invierno que viste una  rota gabardina. La futuro es un escupitajo ...