Aquesta inesperada quietud
que te segrestada l'ànima,
implorant atzarós desitg
en un espai fugaç que escatima.
Aquest instant del viure espaial
quan la tarda ja declina
en las voreres d'un vespre dibuixat
dins l'eco d'una llum difuminada.
Aquest estrany joc de miralls
que insisteix un dia més
com si fos el miracle d'un somni;
l'enèssim assaig d'un impossible
espectacle.
Dani T. D. 10/7/2021
No hay comentarios:
Publicar un comentario