però sense mi,
i d'altres em trobo amb mi
però sense tu.
Ja ho veus, la vida:
una ficció real,
un amor impossible,
una mentida mortal?
Podria ser,
per què no?
Qui ho sap,
tot plegat
què hi ha de cert
en aquest
vital naufragi?
A vegades em fas falta,
o crec que em fas falta.
I em fingeixo morir
d'amor.
Altres vegades però,
m'invento a través teu
entre els teus braços,
a través del vent
més espontani.
Dani T. D. 28/7/2021
No hay comentarios:
Publicar un comentario