D'UN VENT ESPONTANI

      A vegades estic amb tu

però sense mi,

i d'altres em trobo amb mi

però sense tu.

Ja ho veus, la vida:

una ficció real,

un amor impossible,

una mentida mortal?

Podria ser,

per què no?

Qui ho sap,

tot plegat

què hi ha de cert

en aquest

vital naufragi?

A vegades em fas falta,

o crec que em fas falta.

I em fingeixo morir

                              d'amor.

Altres vegades però, 

m'invento a través teu

entre els teus braços,

 a través del vent

                                      més espontani.

Dani T. D. 28/7/2021