martes, 30 de noviembre de 2021

BEN VIU

   He volat avui de nou, com cada dia.
He tractat de volar més enllà,
d'anar més enllà de mi mateix
i de les aparences que conformen el món.


He recorregut els camins de sempre
com si siguessin nous.
De fet son nous ja que un
i tot canvia constantment.

He somniat ben despert
un dia més per les avingudes
dels teixits de la realitat més relativa
i, m'he tornat a sentir 
                                             ben viu.

  Dani T. D. 30/110/2021

lunes, 29 de noviembre de 2021

DE RETORN A BARCELONA


    L'Ave m'estava portant a Barcelona, després d'una semana descobrint Madrid.  
    M'havia fascinat la ciutat, a estones semblava que estava Barcelona, Lisboa o el mateix Hospitalet del Llobregat, la meva petita patria. Encara que a mi les pàtries me la porten bastant fluixa. 
  Madrid és una gran ciutat plena de historia i cultura, com totes les gran ciutats. En el parc del Retiro em vaig sentir com a casa. Ben lliure, amb ulls de nen que cerquen noves aventures Clar, que quatre dies no son suficient per decobrir una ciutat. I de pas, mai s'acaba descobrint res del tot. La vida és una recerca diària que mai té fi. 
  Un amic m'havia acullit a casa seva a Getafe, i des d'allà cada dia agafava un tren cap a Atocha. Un cop allà em desplaçava caminant cap al Prado, el museu reina Sofia, el Tyssen, el Par del Retiro....
  També em vaig trovar amb un altre jo. Un jo viatger que no era d'en lloc i alhora era de tot arreu. Em vaig adonar que havia de vitjar més.
 

Al Prado em vaig topar amb Goya, Velázquez, Fortuny, Murillo...
Especialment em va impresionar Goya. La seva época més fosca. Concretament el quadre la Romería de Sant Isidro em va captivar. Em va impressionant tard que en  un momento vaig pensar en robar el quadre, no sé com ho faría, però potser amb una mica de sort em sortiría amb la meva. Però com no com portava el material adecuat per xoriçar el quadre, vaig abandonar la idea. 
  En el Reina Sofia vaig veure el quadre el Guernica d'en Picasso. Curiosament no va ser la pintura que em va impresionar més, potser perquè, d'alguna manera el Guernica ja el tenia massa vis. Vés a saber. Per sorpresa meva em vaig trovar amb cal.ligrames de Joan Salvat Papasseit,i em vaig sentir a dos pams de terra: ESCUPIU A LA CLOSCA PELADA DELS CRETINS!

   Tornaré a Madrid, a Lisboa i a Venecia. Aniré a Granada, a Cadiz, a Roma, a Paris, al Cairo. Redescubriré Barcelona, L'hospitalet del Llobregat, Tarragona, Altafulla....
 La vida és un viatge cap a no sé quina estació. 
  Ara us he de deixar, Vaig a fer-me de nou la maleta. Dublin m'espera amb Joyce y Beket en una interessat taverna.


Dani T.D. 29/11/2021


miércoles, 24 de noviembre de 2021

UNIVERSO FUGAZ

  Mirarse hacia dentro, para poder ver más claramente lo de fuera. Aprender a mirar día a día. No siempre se avanza. Algunas vez hay que retroceder, y volver a ver. Los ojos siempre son, más o menos, los mismos. La mirada, sin embargo, va cambiado. Al compás de cuanto se vive.   


    Se vive latido a latido, al ritmo del corazón y del universo.
El universo es un gran corazón que late. Bum, bum, bum... 
El tiempo no es más que el hilar de los latidos: los de dentro, los de fuera. Entre tanto nuestra mirada va danzando, buscando la luz. Palpando entre los pliegues de la oscuridad. Recorriendo la aventura del misterio, la magia y la belleza en el sendero de la vida que se funde en este universo fugaz.

Dani T. D. 24/11/2021

martes, 23 de noviembre de 2021

MIRACLES DE PLÀSTIC


MAR DE PLÁSTICO - TERRA


Miracles de lloguer
en les cantonades ventades
de la ciutat dels autòmats 
moderns, mentre l'hivern
es prepara per entrar
a escena.

Miracles per encàrrec
fan posible la possibilitat
de l'encant més encantador
en la ciutat de les oportunitats
oportunes on la vida
va en petinet elèctric sense
mirar per on va.

Miracles de plàstic
surten dels supermercats
i acaban al mar,
modificant així els peixos
i els seus costums,
alteran un día més
la essència del planeta.

Dani T. D. 23/11/2021

lunes, 22 de noviembre de 2021

NECESSITEM TANTES COSES PER VIURE?

 Anuncis de colònia, anuncis de perfum. Anucis en la tele, en el metro, per internet, en l'oficina, en el banc, fins i tot en el tanatori.
Anuncis que prometen felicitat, seguretat, plaers inescrutables, benestars gloriosos. Anuncis per deixar de ser calv, per tenir un banc més beneficiós i aventajos. Anuncis per deixar de fumar, per aprimar-se, per les morenes, per blanquejar les dents.
Anuncis de bombons, de joies, de cotxes, de peservetius…
Ah, i anuncis bonics on surten gent estupenda, feliç, bondadosa, guapa, sexi, jove…
  Anucis de productes que s'adapten a la teva vida, que et faran la vida molt més fácil, bonica i feliç.

   Anuncis per tot arreu que fan posible aquest sistema tan meravellosament  insòlit, on tot és possible. Ple d'aparences,de finaces. On la realitat es distorciona sempre a favor del patrocinador. Sí, com un miracle que anucia la terra promesa.
    Aquest consumisme ja no s'atura, va a més. 
 Potser seria convenien buscar ja altres maneres de viure. És complicat, hi ha interesos creats. I és normal. Potser la humanitat ja no té solución. 
   Perquè temes com el clima climàtic comencen a ser un assumpte bastant preocupant, o l'acabament de recursos naturals. I el clima climàtic és el resultat d'aquest consumisme tan ferotge.
Perquè, realment necessitem tantes coses per viure?
Seria un bona reflexió per fer-se. O no?

Dani T. D. 22/11/2021

domingo, 21 de noviembre de 2021

LA POR, LA POR, LA POR.

A vegades la por em paral.litza,
em treu la llengua, les forces i les ganes
d'aixecar-me del llit
i de menjar-me la vida i el món.

D'altres la por és un incentiu
per saltar els obstacles
que jo mateix em vaig posant
com si fos un pla de vida.

Sovint és la por la que
em posa a prova,
la que m'ensenya les cartes,
la que m'empeny cap
a les espases ardents 
                                        els teus llavis.

La por, la por, la por...
més que superar-la
hi ha que conviure amb ella,
i aprendre d'ella.

Dani T. D. 21/11/2021

viernes, 19 de noviembre de 2021

NÚVOL D'ALEGRIA

 Només sóc
 un ésser provisional,
un accident de l'atzar,
un dubte mortal,
una ombra fugaç.

Tan sols sóc
un sospir que sospira,
un cor que es pregunta,
un cervell que ensopega
en una confusió confusa.

Només sóc
una espurna de vida,
matèria que es transforma,
mort futura
que esdevindrà potser
en un núvol d'alegria 
horitzó enllà.

Tan sols sóc
el temps que em queda,
un engany en una veritat
completament desafinada,
una drassera cap a l'oblit
més pur i lliure,
més alegre i anàrquik.

Dani T. D. 19/11/2021

jueves, 18 de noviembre de 2021

BELLESA MÀGICA I RARA

 La vida és una planta bella
i rara
que creix cap a la llum,
encara
que a voltes abaixa
el cap i
puja les espatlles,

tot preguntant-se davant dels espills,
i no sap què dir.
Mentre el temps passa 
                      cada cop més de pressa,
no respecte absolutament res.

El temps és mentida
com gairebé tot,
començant per la veritat més perversa
i atractiva.

Mentre la vida 
cada vegada 
es fa més màgica
                                  i raRa.


Dani T. D. 18/11/2021

ÉS MASSA CURTA

 La vida és massa curta
per prendre-se-la                              seriosament,
encara que es visqui cent anys,
encara que es respiri entre bitllets de cinc-cents.

La vida dura el que dura
i a voltes ens la posa ben 
aixerida.
Llavors cal aprofitar,
                             o tot el contrari, 
que també té el seu què.

La vida té molt de mentida
encara que sovint es creu que va de debó,
tocant de peus a terra,
al compàs de la més impossible i necessària                                                                              il.lusió.


Dani T. D. 18/11/2021



DESAFORTUNADA FORTUNA

 Una costum desacostumada,
una fortuna desafortunada,
tres amors desanamorats,
i una cafetera descafeinada.

Una tristesa molt alegre,
una felicitat desgraciada,
la soledat ben acompanyada,
i una vida que no vol viure.

Tres morts vitals,
una vintena de lladres honestos,
dos idiotes ben llestos,
un borratxo  d'aigua mineral.

Un polític sentimental.
un dubte que no dubte,
una estàtua que balla,
una religió experimental.

Una hora que dura un minut,
5 minuts llargs com una setmana,
una setmana amb mil dies,
uns dies que duren tota una vida.

  Dani T. D. 18/11/2021



martes, 16 de noviembre de 2021

VIVIR ES NO CONSEGUIR

  Tiempos autoumatizados e informatizA2, sin alma, codificados, pesados, sin aire natural, con sofisticadas contraseñas, envasados al vacío.
  Tiempos sin tiempo para pensar con tranquilidad, vulnerables a cualquier crítica que de paso a la reflexión, sin prisas. Tiempos de plástico que entierran el pensamiento critico. Tiempos ansiosos, fatigados, mareados, sujetos a los caprichos de las estadísticas diseñadas por los mismos reyes del mambo y de la mafia legal de siempre.

Los niños ya buscan el mar en un teléfono móvil. 
  Tiempos rápidos que apuran cada segundo consumiendo productos y productos para llenar el vacío. El vacío que ya lo invade absolutamente todo. El vacío sofisticadamente diseñado para que sigan habiendo esclavos del deber. Esclavos para producir y producir. 
Es el mismo argumento de siempre. La misma absurda lucha de siempre. Y hay quien logra subir a la cumbre pisando fuerte humillando con energía, deshumanizando con talento a su paso.
  Vivir es no conseguir, dice un verso de Pessoa. 
  Vivir no es consumir. Vivir no es producir. Vivir no es llegar a lo más alto. Vivir no tiene precio. Vivir no es claudicar.

  Vivir es sentir, amar, pensar, dudar, reír, llorar, vagar, pasear, reflexionar, danzar, amar, perder el tiempo de uno como le da la gana, besar, hablar, escuchar, equivocarse, morir cuando toque...
Vivir és un vértigo, una caricia, una inspiración constante, un sueño que se sueña, una odisea, un laberinto, un misterio, un gozo, un tormento a veces, la llama de un deseo que quema en el pecho....

   Vivir es buscar la belleza, jugar, descubrir nuevas cosas a cada instante, inventarse, dar la mano, comprender, esforzarse, aprender a desaprender, asumir frustraciones, intentarlo de nuevo, aprender, aprender, aprender cada día. Aprender incluso cuando ya estemos apunto de dejar esta vida tan misteriosa y mágica.

Dani T. D. 16/11/2021

CANVIARÉ DE PLANETA

 Pujo a l'autobús supersònic,
vaig a fer un tomb per la galàxia.
Tornarè demà al vespre
i t'estimaré fins les clarianes del nou dia.

La vida és curta
encara que hi ha moments que es fa llarga;
la vida és misteriosa,
bella i rara
i al cap i la fi no importa massa.

Canviaré de planeta,
buidaré les estanteries.
Comprarem un terreny
a la lluna de València.

La vida és curta
encara que sovint és imprecisa.
La vida és màgica,
absurda i orgànica
i al cap i a la fi no té 
                                             massa importància.

Dani T.D. 16/11/2021


lunes, 15 de noviembre de 2021

INTROSPECCIÓN ALGO DESAFINADA Y SUPUESTAMENTE EFICAZ

 A veces no sabiendo lo que se quiere,

tampoco se quiere lo que se sabe.

Claro, que casi nunca se llega a saber

                       prácticamente nada de nada.



 Otro vez he llegado antes a la cumbre,

ahora toca descender,

volver al punto cero.

Tal vez volver a volver a jugar

                                             a ganar, a perder.


A inventarse en una ilusión,

a cambiar de duda,

a besarte por primera vez,

a volver escribir el mismo poema

como si fuera realmente original,

                                               nuevo y fresco.


Vivir ya es eso.

                 Bueno, más o menos eso...


Dani T. D. 15/11/2021


VIURE AL MOMENT

 Fins les aixelles
d'haver de treballar
                              per sobreviure.
Espero encara

que arribi el dia
de viure pel simple
                            fet de viure.
I passar les hores badant,
gaudint de les flors i dels ocells,
de les teves paraules i del nostre cossos embolicats, mollats i despullats,
dels passeigs i les lectures,
de la música, del silenci,
dels viatges i de no fer gaire bé res
                                                       de profit.

Enviar a parir panteres
les lleis més grises,
el deure més idiota,
els Déus més intransigenTs,
el pervindre més inútil,
la felicitat més plastificada i progrAmada.

I viure al moment
                    rient i gaudint,
plorant i ballant,
                         estimant i badant,
vivint i morint
                      a cada instant
sense presses,
                       sense tedioses obligacions,
                            ni invisibles cadenes.


Dani T. D. 15/11/2021

A l'HORA DE LA VERITAT

 A l'hora de la vertitat
quasi tot és mentida,
a l'hora de la mentida
tot és possible.

A l'hora del final
qué importa res...
A l'hora de les presses
cal prendre-s'ho amb
la més abasolutat calma.

A l'hora del Diable
s'enamoren tots els Sants,
a l'hora de la felicitat
s'avorreix l'alegria.

A l'hora de la llibertat
tot son cadenes,
a l'hora de les banderes
es desagnen les pàtries.

A l'hora de l'amor
es desitgen els enemics,
a l'hora de saltar
s'obren totes les vies.

A l'hora de dormir
s'obren els cors,
a l'horar de morir
es lliuren les ànimes.

A l'hora del patí
et besaré amb bogeria
a l'hora de resar
t'estimaré com un animal.

Dani T. D. 15/11/2021

domingo, 14 de noviembre de 2021

INSÒLITES CONFUSIONS

 Que divertit és
confondre el vent
amb el destí,
i la pluja amb el foc
 dels teus ulls.

Que tediós es fa
confondre la veritat
amb l'evidència,
l'alegria 
amb la felicitat.

Que lleuger resulta
confondre el somni
amb la realitat,
el desig
amb l'atzar.

I així pas a pas
vaig arribant
a no sé on,
entre insòlites confusions
que fant posible
aquest  estat transitori
que em va expressant
                                            la vida.

Dani T.D. 14/11/2021 



viernes, 12 de noviembre de 2021

RUMORS AL VENT

 Tot d'una la memòria del teu oblit
em besa el cor,
tot d'una aquest destí tan confús
m'obre per fi els ulls.

Tot d'una els rumors que porta el vent m'enreden el pensament,
tot d'una els anys llisquen
cada vegada més de pressa.

Agofo l'atobús,
em perdo en el seu trajecte
vers l'horitzó
des d'on m'alimenten
els somnis més impossible
i necessaris
perquè cada instant
faci noves passes.

Tot d'una comença l'aventura
del somni de la vida,
tot d'una es renova
la vella dansa
en la pell d'una il.lusió
completament renovada.

Dani T. D. 12/11/2021


HO TENS DINS

Cap camí és fàcil,
però cal caminar
malgrat el vent,
la pluja i la boira.

 El que necessites
ja ho dus a dins,
no tinguis por
i afronta la por.

El somni sempre
es fa present,
és l'essència
de la desperta vida.

El que necessites
ja ho dus dins teu,
respira fons,
                     ESCOLTA
                                               i deixa't anar....

Res està perdut,
res està guanyat
tot és sempre possible,
tot ja ho tens a dins.

Dani T. D. 12/11/2021
 

 

miércoles, 10 de noviembre de 2021

ARRUGADES PARAULES

 Paraules arrugades
al fons de les butxaques
d'una tardor melanconiosa,
encara que tendra 
i riallera.

Paraules arrugades
enfilen pensaments
arrugats, provocant
espurnes d'il.lusió
per un demà ple 
d'alegries i bellesa.

Paraules arrugades
que dormen per 
somniar el somni
dels dies 
                                       i les seves nits,

quan les ales de 
l'entusiasme més sobtat
de sobte
pentina els mots
més esperançadors.

Dani T. D. 10/11/2021

VIGILA EL QUE DIUS

 Vigila el que dius
              i com ho dius,
vigila el que penses
  i com ho penses,
vigila el que escoltes,
vigila el que menges.

Vigila que et vigilen,
vigila no remanar massa la merda,
vigila no romiar més del compte,
vigila no riure molt.

Regula la tristesa
amb pastilletes verdes,
vigila no caminar massa
per l'esquerra.

I vigila quan caminis
per la dreta
i no sigues cas
que te l'agafin distreta
i et mengin la voluntat.

Et tallin les ales,
et tornís del revés
i et xuclin la sang.

Que no És per re,
però sol passar
més del que pensem....

Dani T. D. 10/11/2021

martes, 9 de noviembre de 2021

NOVÈ MOVIMENT

 Novè moviment absurd
marcant al copàs del ritme
que ballen els déus
del més salvatge atzar.

Mentre les meves esclaves mans
teclegen un ximple ordenador,
quan el civisme
es confont amb el més modern
cinisme.

I la vida diària
pren un caire més
jo qué sè…
entre plasticades presses
i falicitats a granel 
i descaifeinades.

I la gent tenim la sensibilitat
cada vegada més
a flor de pell,
metre els fills de puta,
d'una o altra manera,
sempre hi son.
I em temo que son
els qui marquen les regles
d'aquest joc
cada vegada més absurd,
injust i caòtic.

Dani T. D. 2/11/2021

LA LLUNA ÉS RODONA

 Avui la lluna és rodona
i promet una nit apassionada
entre els teus llavis
i el meu cor calent.

Avui com cada dia
és un extrany miracle
que es declina per l'atzar
més misteriosament esperat.

Avui és el moment precís,
on es troben tots els instant.
On tot sembla real,
però és tan increïble com
la vida de cada dia.


Dani T. D. 9/11/2021

DE TOT I DE RES

 Cal fometar la disbauxa imprevisible
i despintar la grisor de la rutina.

Anar ballant a la feina
i no parar de riure fins i tot
quan ja s'entigui dins la tomba.

Cal tenir sempre present
que tot aixó potser és una broma
d'algún Déu idiota.

Estimar a cada instant
batec a batec,
polvet a polvet.

Fer una mica el gamberro
i prendre's la vida 
no massa seriosament.

Doncs la mort ens espera
i ens vigila a cada moment.

I el cap i a la fi
la mort pot ser
l'experiència més brutal
i alliberadora
de tot i de res.

Dani T. D. 9/11/2021


lunes, 8 de noviembre de 2021

SOMNIO QUE SOMNIO

   

A vegades somnio

que somnio que em desperto

i que vaig a treballar

amb un globús elèctric

a les oficinas de la lluna,

i que gravito mentre faig 

feina

i que després danso la dansa

de l’alegria, el vi i la follia.

 

A  vegades somnio

que somnio que desperto

i que em passo el día

cercant aventures divertides

 entre els teus llavis i els 

meus,

mentre passen les hores

com flors de colors i rialles

plenes de tendresa, comprensió, molt 

humor i saviesa.

 

A vegades somnio

que somnio que la vida

no és més que un somni

per bé i per mal.

Un somni fet d’escuma de mar,

un somni per no parar de jugar

 fins el darrer alè,

Sí, com si cada instant fos un miracle

         (sense necessitat  de cap Déu prentensiós, es                                

                                                                         clar).


Dani T. D. 8/11/2021

VIENTO HELADO

  Un viento helado ahoga el aire y las sombras pintan las esquinas de un invierno que viste una  rota gabardina. La futuro es un escupitajo ...