ENÈSSIM DILLUNS ASTRONAUTA

Un dilluns astronauta
em dicta la vida d'avui,
mentre els rellotges atUrats m'orienten
en l'espai més espaiós
i fugaç que hi ha
entre els teus llavis
i el meu tan nàfrag cor.

L'existència continua tan absurda 
 i caxOnda com sempre
   entre l'oficina i la casa,
       el bar i la farmàcia
           la gestoria i el quiOsk 
                 el desig i l'atzar més atòmiK,
              des de Debussi a Frank Zappa,
de Pere Calders, Rubianes a Paul Auster
el futur i el passat,
de Krahe, Cohen, Reed a Brassens...
         Des del tan relliscós present
al tan mentider passat,
                   i el maimés tan qüotidià...

  2 Dimecres de cendres astronautEs
anyoren tots els recons
del teu cos 
                  i la teva ànima ben nua,
des d'aquest punt X,
perdut en qualsevol desert 
                                    emmirallAt
d'aquest bell misteri,
      d'aquesta existància 
                          tan màgia com poètica
   com extranya.


   Dani T. D. 29/4/2019

DESPUÉS DE TODO...

Después de todo sigo aquí,

como un accidente accidentado,

un saco de preguntas ante el espejo,

una vida naufragada plenamente,

tal vez el sueño de algunos besos tuyos....

Y como quien no quiere la cosa,

la cosa continúa

buscando otras impossibles
 direciones que

rompan el rumbo del destino

siempre tan inesperado y escrito

por un azar demasiado insolente.

Sin renunciar todavia a la magia

que deja tras de sí
el misterio ante la Pregunta

y todas sus posibles respuesta;

ante el estupor después

de cada gesto gestado,

 pues 

después de todo sigo aguí...

De momento, claro.
Sí, como un espejismo
divinamente naufragado.

Dani T. D. Abril, 2019

A CADA INSTANT

Sortir per la porta d'entrada,

correr per anar més a poc a poc,

aspirar a una felicitat plena

per acabar ensopint-se més (o menys) del compte,

arribar a ser plenament lliure per acabar

amb les mans completament lligades
a un res lleuger, desconcertant
i molt DiVERtiT.

Viure ancorat al passat

des d'un present practiment  inexistent,

dir la veritat sempre

que no es deixi de mentir

amb el cor
 plenament al descobert,

mentre es viu morint sincerament

a cada instant.

Aprendre a ser humil

des de la més pura 
i divina ficció

que ens torna l'espill

cada matí o cada vespre.

I no deixar de riure
des de la més alegre tristesa

ni un ximple instant,

que tot plegat
 hi ha per llogar-hi cadires.

I amb els preus dels lloguers,

val més asseure's al terra

i passar l'estona

meditant, rient, estimant
 i passant-ho el millor possible.

Dani T. D. 26/4/2019

TAMPOC UNA FICCIÓ

A voltes els esforços més grans

els fan els més mandrosOs,

i el futur no sempre acabará

duent el somni més desijat.

A vegades cal aturar-se en sec

per poder avançar encara que sigui tan sols mica,

mentre que els patriotismes

quasi sempre pixen fora dels interessos de les nacions.

Massa sovint les religions

prediquen al contrari de la divinitat,

i els anhels no sempre

han de no fer-se realitat.

Al cap i a la fi un és com els altres

encara que els altres acabin sent

tampoc una ficció completament

mortal i fantasmagorica.

Dani T. D. 25/4/2019

SENSE CAP NI PEUS

S'aixeca un dimecres despentinat,

les hores eXplosionen en els rellotges,

el món més absurd que mai

dóna voltes sense parar al

voltant un sol de ganxet.

Les banderes amaguen les miseries 

de les deferents nacionalitats

el papa de Broma es grata l'aixella.

un torero es fa independentista

mentre un calçot s'exilia a un gaspaxo cordovés. 

Els polítics ja es manteixen
 davant del miralls,

els treballador es cansen de tant treballar,

la vida simula que es vida per moments

mentre la intel.ligència es suïcida

en les xarxes socials.

La correcció política té incontinècia

residual i s'interna en un diari local,

mentre el desig viatja per Wuassuap

a la recerca d'algún boci de llum
usurpadora

lluny de tota aquesta farsa

sense cap ni peus.

I jo més enllà 
de la divina nuesa
 de la teva rialla
i les cançons d'en Lou Red,
cada vegada m'importa tot
un pito!!!!

Dani T. D. 24, abril, 2019

COPLILLAS POSLÍTICAS

Tanto suelto político

del paleotico,

 promete prometiendo humo

que humeante

marea al votante

pendiente
de su desconsolado
sueldo.

Tanto ladrón poslítico

presume de tener la receta

para que esto al fin

sea la panaceta,

la nueva capital europea

la octava maravilla

del circo mundial,
la monarquía más molona,
la república más guay
de todos los tiempos,
des de Ilerda a Waterloo.

Tanto profeta biblico

desde su púlpito

lanza sus octavillas

a la audiencia más

anónima e invisible,

la que frecuenta 

las estadísticas

que afinaran al final

la tendencia más púdica
y rentable 
a las cuatro multinacionales
de turno.

Tanto político listo

dándole al piquillo

en debates y corrales

dónde se presume

el propio plumaje

asegurando más reditos

a sus bolsillos

a cambio de descumplir
por decima vez

las mismas promesas

maquiavelícas del siempre,

con el fin de que gane

el más guaperas
y listillo,
el más aguafiestas.

En el fondo

da igual quien gane,

mientras haya

futbol, obispos,
tertulianos ladrando,
aspirantes a Eurovisión

y  banderas 

compradas a los orientales,
esto será
lo más...

lo más vistos
en los principales 
cines
del mundo mundial...

Dani T. D. 23/4/2019

TODOS SOMOS IDIOTAS

Todos somos idiotas

unos idiotas con documentación,

unos idiotas que piensan al dictado,

al  dictado de las idiotas necesidades.

Todos somos personajes ficticios,

ficticios sin remedio,

ficticios mortales

mortales que danzan al son de la nada más ficticia.

Esperando la señal

de un cielo de papel de seda,

esperando algun que otro

milagro al fin

para que nuestra propia idiotez

más existencial

sea al fin santificada.

Todos somos azar,

azar matemático,

azar hinchado de deseo,

deseo que se desliza por el más puro aZar.

Dani T. D. 18/4/2019

DE MEL I CENDRA

A voltes somnio
ben despert
i visc a milers de kilometres d'aquí.


A vegades
la realitat més immediata
és un ximple ferida que assassinA tota vida.

A voltes
m'invento en altres
per ser jo mateix.

A vegades
tot és res
i en aquest res es manifesta
                     (a voltes)
  la màgia de sentir-me
                    dins teu.

A voltes
em canso cansar-me
d'aquesta vida que
      no sé que diables significa.

Sovint
em deixo seduïr
pel ritme que marca l'atzar
en el pantagrama que escriu tot Desig.

Sovint ben despert
                            somnio
per tractar de viure encara que sigui 
per uns anyets,
abans de que 
              la mort  em convidi 
                  a dormir en el seu llit 
                                        de mel i cendra.

A voltes escric

versos com aquets

que em son dictats 

pel vent més trapella

 i anàrquic.

Dani T. D, 18/4/2019

S'APAGA LA LLUM

  De sobte s'apaga
la llum
i s'evapora
la il.lusió.

El cor 
desbatega
tots
els batecs.

De sabte els dies
son foscos
i el sol es suicida.

Les nits sense
la nuesa
dels teus ulls
son llargs taüts
farcits d'amargor.

Però
potser, qui sap...
 després
de tota tempestat 

la dolçor
de la teva llum
em farà somniar
ben despert
un cop més:

nits senceres,
fins al mai més
fugisser.

Sí, com un miracle...

Dani T. D. 17/4/2019

 Dani T. d, 15/4/2019.

MENTIRAS ATRACATIVAS

Mentiras atracativas

por enésima vez

vuelven a prometer

desde sus auditorios

tan altos y deSmocráticos
la felicidad más extasiada,
el paraíso más torraAnal;

tantos los de acá

como los de aquí.

Qué viva la unidad!

Què visqui la indEpendència!

Qué somos muchos!

Y nosotros muy mansos!

Arriba los laZos de la identidad.

Ahora qué caigo

¿tú, quien eres piltrafilla?

Mientras unos quiebrantan la ley,
otros la adulteran aún más,
y de forma legaaaaal...

Entre juicios absurdos
pero con gran empaque,
mientras los verdaderos
criminales andan a sus anchas
haciendo y deshaciendo entuertos
desde su tan prosperas manadas.
O
huidos en mundos para lelos

mientras la casa
sin barrer por enésima vez.

En fin, lo de siempre
el show continua,
no hay nada nuevo bajo el sol.
Mientras yo no hago
otra cosa que pensar en ti,
porque fuera de ti
no hay absolutamente nada.
Res de res.

Todo es pobre, no hay matices.
Todo es demasiado sublime,
no hay humor, no hay sintonia,
 no hay humildad, ni güen rollo,
no hay nada.
 

Tanto los de allá

como los de acá.

Los enemigos se alimentan
entre si.
Se parecen tanto
entre si,
que se odian,
y del odio al amor
hay un paso, ya lo dicen.

Pues que queden
y se amen de una vez!
Dándose lo mejol...

Hasta pronto my love! 

Dani T. D. 10/4/2019

PARTIDO DEMÓCRATA PERO SIN PASARSE (presentación y progama y procaballeros)

   Hola estimado electRón, elector, electrodo, o lector a secas (o mojada ahhh..), o lector de boquilla (boquilla y los trogloditos) 
Porqué claro ¿Quien lee en este país?
A parte de los fantasmas que siempre presumen de mucho leer. Por cierto, Yo no leo, yo capricono

NACE UN NUEVO PARTIDO POLÍSTICO: 

un partido lleno de esperanza y de whisqui con hielo. Un partido que traerà más problemas a las disoluciones que tanto necesita este País (o Periódico, o Vanguardia, o.)

¿QUIEN SOMOS? 

Eso es prácticamente imposible saberlo. Porqué entre otras cosa quien sabe quien es en el fondo? Todos somos una sombra que pasa sin enterarse demasiado de nada. Nada, que ya llegamos a la otra orilla. No se nadar. Bueno, te ya lanzo un flotador. No me lanzes nada, que con los lanzos no se juega.

Para resumir somos el PDPESRSE: Partido Demócrata Pero sin Pasarse. 

No somos de derechas ni de izquierda ni de centro ni pa'dentro.

 Creemos en la gente. En la gente de verdad, en la gente que utiliza detergente, en la gente que va la suya, en la gente que nos la suda en definitiva pel davant i pel darrera.

Principales Objetivos:

-Educacion gratuita, sin muchas clases ni exámenes de consciencia ni conletras.
-Nuevo plan laboral: se ha de trabajar menos y ganar mucho más, al menos ganar algo de peso (ya saben, el peso de ley es tan cabrona na na na...Ostra, hay eco. Pues a mi el eco no me gusta. Pues el Nombre de la Rosa no estaba nada mal... De la rosa ehhhh...Rosa, rasa, rasae..)
-Reforzar la Constitució añadiendo más gags entre ley y ley. Y algún que otro numero musical.
-Recuperar el concepto de patria, pero para poder jugar a polícias y ladrones con mayor libertad y sin complejos de ningún tipo, para que así la corrupción sea una forma más senzilla y eficaz a la hora de hacer país. Y aquellos que se quieran independizar del propio, pues que lo puedan hacer pero con garantías de que jamás, ni de coña, dejen de ser corruptos pues los Nacionalismos, vengan de donde vengan, hay que desprotejerlos del sujetador y del corbatin. alimentarlos y seducirlossssss. Y así cuando sean mayores que se busquen la vida bajo un trapo bonito como bandera, comprado en un chino, por su puesto. Ah, y una cuenta con varios millones en las islas Llargandaix. O en Woterloo.com. Y, de paso, con tangas y a lo loco, que son 2 días (má o meno...) (por cierto, no te entratangas que vas a llegar pronto.)

NUESTROS  (des)PRINCIPICIOS:

Bueno hemos de decir que apenas tenemos principios. Teniamos unos 20, pero este pasado fin de semana nos animamos, y como era fiesta y una cosa lleva a la otra, acabamos con todos los principios. Pero eso sí somos demócratas. Demócratas que no creen en la democracia. Pues la democracia es la voz del pueblo, y amenudo la voz se queda totalmente afónica. Y la voz se pierde, se pierde, se pierde y si queda sólo con una ridícula vox y yo me quedo bien sola y descompuesta...

 ¿Y entonces qué hacer?

 Hay que ir a la farmácia. Pero jopeta! No hay ni una sóla farmácia de guardia a estas horas. Qué raro... ¿No habrá huelga de farmacéuticos?

Si es así, huelga usted mañana. Gracias, bueno me voy a casa a pensar cual será mi voto, si es que voto. Pues esa es otra... 

Dani T. D. 2/4/23019

VOLADA I CAIGUDA DELS PÈSOLS PROLÍFICS

     Devant l'onada d'informacions (o/i desinformacions) que d'un temps ençà (Petaky?) ens porta a preguntar-nos que ha significat els pèsols prolífics a casa nostra, intetarem doncs dexifrar si hi hagués algún interés més enllà de les inquietuds culinarias i (per què no?) cuixalaires i pitxulaires.

Anem al grà. Bé, als pesòls:

    Els pèsols son família de les llegums, per part de mare. Son conegudes les infinites generacions que tenen al seu origen en el neansiolític. Quan l'home descubreix els primers estris sofisticats per la caça i la reculectació de diversos productes per la llar i la piscina (segons diuen les sagrades escritures, concretament en l'antic testament. Bé antic, pre-antic millor.). Però ens saltarem aquets detalls que res importen. Només direm que en aquells temps els pèsols es van consagrar com el que son: un éssers totalment lúcids i amb un enorme sentit per la lògica a l'hora d'aplicar la Teoria de la Relativitat en la vida del cada dia.

   A casa nostre els primers pèsols venen del segle II a. C. I son originaris d'Ampuries (per cert ara que m'enrecordo, ampuries apujar una miqueta el só del micròfon? Gràcies. De res. Tu també maca) 
  Bé, com deiem: en aquella época els pèsols ampurians ja despertaven certes inquietuds independentistes. Revindindicaven un espai propi, més enllà de les obligacions laborals que condicionen l'actitud més substancial a l'hora d'obeïr cap propòsit que no sigui al de seguir creien que el pà sense tomàquet no val massa, per no dir re. Però bé això ja serien altres divagacions que res tindrien a veure amb els manesters ems han sol.licitat perquè dessarrotllem aquí i ara part d'aquest tesi vers als pèsols prolífics.

   Com que no és tracta d'explicar-ho tot, encara que ho podriem explicar tot. Però, qué és explicar-tot? És gaire bé impossible explicar absolutament tot. De fet, en el fons, ningú (o/i ninguna) no pot explicar-se realment gairebé res, per no dir res de res. O res! Bé, sí, però sempre s'acaba enganyant així mateiXXXXXa. I, de pas, acabar per enganyar a les altres. Per què? Se suposa que per por al buit. Però no és així. El que passa és que la vida  suposa un espai (enbast al 8?). Un espai que suposadament s'ha d'omplir, amb el que sigui, ja sigui amb llibres, vi, petons, futbol, pabrots, patates, sexe, tedi, pitos, banderes, llaços, pantalons, faldilles, nacionalismes, pollastre en pesols.... Però no. No senyora, perquè la nostalgia no va amb ell. Ell va pel carrer com li dóna la real gana. Ell té una opinió que a vegades l'expressa sense por. Clar, que tampoc espera que la seva opinió agradi a tothom. Només faltaria.
  I ARA tornant el tema que en ha portat aquí, direm que els nostres pèsols estàn en perill d'extinció. Els pésols del nostre país s'estàn plantejant diverses alternatives perquè la societat cassolana (de cassola) no es quedi amb una correcte alimentació.

PAUSA (minuts musicals sense só)

  Ens comuniquen que els autors d'aquestes paraules, han tingut que sortir corrents rera d'una atractiva promesa. Per el què els hi demanem disculpes.
   Seguirem informant, quan tinguem més informació. I més pèsols, evidentment, o qui sap...........
Bon Vespre des de La Pampa Pesolaire

.Dani T. D. 1 d'abril de 2019