SI FA O NO FA

Bullen els carrers

en la ciutat desmaiada,

mentre els dies

s'emboliquen a corre-cuïta 

en paper de plata.

Desinformacions

que no deixen meditar
en tranquilitat

entre tants crits

que ja no saben perquè 
diantre criden,

quan la persona ja

és empaSSada per la massa

més irracional.

¿On queda l'esperança?

¿On queda la serenor?
¿on la rauxa?
¿¿¿on el seny???

Banderes llampans

que tapen les vergonyes

dels més grans poca-soltes,

els qui viuen

més enllà de les nostres

possibilitats.

Ens diuen
que prenem els carrers,

que ens definim:

o estem amb ells

o contra ells,
tristement ja no volen
un terme mig.

Ja no reconeixen
el dret a dubtar.

¿I si un no es 

de cap bàndol?
¿ni  creu 
en cap ideologia,
  pàtria ni bandera?

¿què passa?

Amb un bon vi,

una bona conversa,

una entreñable companyia,

un llibre

i un disc d'en Brassens 
(per exemple),

ja en tinc més que suficient.

Total la vida és massa curta
per perdre el temps
amb foteses
que no porten enlloc.
 Tothom

i totadon acabarà

si fa o no fa,

igual,

sense alè!
Un dia d'aquest... 

Perquè abans
que res
hi ha que trobar
quelcom de vida
abans de la pota
estirar!

Dani T. D. 3/12/2018