Un nou dilluns,
cares absurdament seriores
i fastigosament responsables.
Petons a l'exili
entre idiotes pretecions
sotmeses a la neuròtica
codificació de l'esperança
més puta.
Un nou dilluns
carregat de mala hòstia
mentre l'autèntica vida agonitza en les fronteres
de la realitat més filla de Pujol
Mentre la vida pasa
com una refredat d'entre temps,
com una epidèmia bastant inútil
que no sap d'on cordons ve,
ni a on padrots (escalivats) va.
Dani Torralba Devesa, 29/5/2017
No hay comentarios:
Publicar un comentario