VINT-I-TRES D'ABRIL.

Un altre any per aquestes dates celebrem el día del llibre. Una festa única i emocionat. Es regalen llibres. Tothom es fa lector per un día, o ens creiem ser lector per un día. Un día llibreter que dóna sentit als restes del dia de l'any.  Però alhora de la veritat llegim realment aquests llibres que comprem en aquesta festivitat tan senyalada?Llegim realment aquest día? Llegim els 364 dies restans? Tampoc ho tinc tan clar.

Tampoc vull tractar de recuperar l'etern debat, o un dels eterns debats, de si es llegeix en aquest país, o no es llegeix el que s'hauría de llegir. El que vull dir és senzill. El dia del llibre hauría de ser sempre. Un llibre es un invent fantàstic. Divertir-se mentre un es culturitza i s'aduca, o el revés, potser és l'essència de tot progrés, i de pas un pot crear-se un pensament propi i, de pas crític. Però clar, això  mai acabar d'interressa el poder més legitim, sigui o no un país suposament democràtic o obert, que potser aquest seria un altre tema.

  El día del Llibre és sensacional. Els carrer s'omple de llibres i de roses. Els autor més celébres signen exemplars de la seves obres, i això és sa. Però també es podia fer l'esforç per anar més enllà. Que no es quedés tot en un sol dia. O pel contrari, convertir aquest dia en un espai on també i cabés la reflexió, individual i colectiva, sobre si realment llegim o no, i què llegim? I perquè hem de llegir?

  Clar que també cal tenir present que viure sense llegir també es legitim. És una opció més, ningú s'ha mort per no llegir. Hi ha gent plenament feliç, i fins i tot sàvia, que no ha llegit mai ni un sol llibre.

   Jo ho tinc clar, llegeixo per viure més i ser una mica lliure, i de pas ser menys ignorant, en la mida possible.

Bon de Sant Jordi, 

Ara, per mi el dia del llibre és cada dia, excepte el día 23 d'abril!

Dani Torralba, 22 abril 2015