SOM FINITS

Som finits, no durem per sempre

som fràgils,

Som pur sentiment i som agua

salada que en forma

de llàgrima

nàufraga  dolçament cap el mar.

Som llum, som una espurna

pura rialla

un accident,

un atzar en un desig

mig descuidat.

un espai en el vent,

o bé un vent en cap espai.

Som finits comediants
que ens acabarem morint,
i som la pura enveja
dels déus.
Som el cel i som l'infern
el principal assassi del nostre temps
en aquest viatge ple de llum
i d'ombra.

Som ara i aquí,
un teixit de sommins,
uns cabres boges,
uns ningús que creuen
ser algú
de tan en en tan o constantment.

Sí som finits
sortosament som finits.

Dani Torralba, gener 2015