FINS EL DARRER BATEC

Comença el dia de paper 

i obro els ulls per començar a somniar totalment despert

per ENèSSIMA Vegada,

em poso dins la vida

com si fos un tratje fet a mida.

La realitat és una altra història, 

perquè què ÉS la rEAlitat? Una serp feta de pluja enganxifosa que enreda l'esperit

de l'ésser

per escupirse al mirall?

O POT ser, vaja el més segur, que al cap i a la fi hi hagi infinites realitats:

realitats simultànies,

realitats que ens somnien,

que ens despullen, que en desintegren

en mil àtoms de pols per EnèsSima vegada

per tornar-nos a imaginar

en altres pells, altres ulls,en altres restres, en altres sexes, 

en altres animals, en altres petons, en altres impossible, 

en altres jos, en altres misèries.

Misèries plenes de riqueses.

Riqueses sense cap mena de poseció.

Riqueses fetes de llum,

llum de somnis,

els somnis que al cap i a la fi

son cadascú de nosaltres.

Cal viure sense por, sense xarxa, sense complexes,

amb imaginación i passió

fins El darrer batec.

Dani Torralba 9.6.2014