viernes, 1 de noviembre de 2013

DANSANT EL DESIG

Entre abismes qütidians aprenc a dansar el desig més còsmic, caminant entre imatges Incendàries exploro en les més entranyes. En difinitiva tot és una profunda buidor plena de maravelles extrordinàries. On no hi ha fi, no hi ha principi que valgui. Ja que tot comença on acaba res. Entre abismes de bellesa y màgia aprenc a desaprende que res és tot, que tot és Res. Que el desig és un atzar, l'atzar de viure, de viure rient. Rient entre la vida i la mort, entre morir i viure. Alé d'un mateix batec on tot i res, sempre està per descubrir. DANI, octubre, 2013

No hay comentarios:

Publicar un comentario

VIENTO HELADO

  Un viento helado ahoga el aire y las sombras pintan las esquinas de un invierno que viste una  rota gabardina. La futuro es un escupitajo ...