Paraules criminals
que escopeixen directament a la cara
en els dies especialment vulnerables
que solen ser quasi tots.
Hores delicades
on un es fa les preguntes més perilloses
aquelles que ens acompanyen
duran tota la puta vida.
Mentre passen els anys
com tendres desenganys.
I el final què?
A riure, no hi ha més!
Dani T. D. 29/4/2024
El idiota que vive en mi
a menudo
me dicta las ocurrencias más inteligentes
Si no fuera por él
quizás estaría totalmente perdido.
Dani T. D. 27/4/2025
En una arteria de la realitat més oficial (o ficticia, que també podria ser), s'ha mort el Papa de Roma. El màxim representant de l'esglèsia catòlica, el cap d'estat del Vaticà. I jo què sé més..
No soc creien. Depent del dia soc ateu, o agnòstic. Em costa creure en una vida més enllà de la mort, perquè, en prou feines (a vegades o sovint?), em costa de creure en una vida abans de la mort.
En tot cas, afronto el dia dia -o això crec jo- amb bon humor.
Diuen els antesos que era un bon paio aquest papa, i que volia recuperar l'eglèsia dels pobres, els més humils, dels més miserables, dels més marginats, donar més importància el paper dels misioners. Que ha aconseguit moltes coses que a certs sectors de l'esglèsia més conservadora no agraden massa.
I potser sigui cert, però a l'hora de la veritat no era més que un Papa, representant d'un gran institució que té, encara día d'avui, una notable influència i poder arreu del món. I tot poder sempre té alguna cosa de perversitat.
El Vaticà no deixa de ser una gran multinacional ple de propietats arreu del món, que té un gran poder de convocatòria. I una gran influència encara a dia d'avui.
I no deixa de ser una hipocresia veure a molts caps d'estat en les celebracions funeràries del Papa, mentre continuen les guerres, les desigualtats, la fam, la pobresa, els abusos sexuals de part de milers de bisbes, el masclisme, les enveges, la corrupció i més coses...
Tot, plegat un teatre lamentable, patètic, terrodífic, i sinistre.
Clar, que Shaskeaspeare ja ho va dir: el món és un gran teatre.
Gràcies a Déu soc ateu!!!
Dani T. D. 26/4/2025
.jpg)
sin previo aviso,
para no decir
que de acuerdo
y mal no quedar,
Para no ahorcarme
antes de tiempo
y así dejar margen
todavía
a la excusa de la risa
que sin duda
es la esencia de vivir.
Para aprender
todavía un tercio más
yendo más allá
del idiota reflejo
del ego del espejo
más falso.
Para saltar cada
nuevo día al vacío
con un toque de humor
y curiosidad,
para reinventar el vuelo
fantástico de vivir
este vértigo tan mortal.
Dani T. D. 23/4/2025
Fora del nostre conjunt d'àtoms, també hi ha àtoms per tot arreu.
L'àtom és la unitat més petita de la matèria o/i de l'energia. De fet, energia i matèria és pràcticament el mateix. L'àtom és semi etern.
Quan el nostre cos arriba a l'esgotament total, els àtoms que formaven tal cos surten disparats i es busquen la vida enllà del cos ja desocupat. Sembla ficció. I de fet ho és....
Sembla irreal, però també forma part de les múltiples realitats de l'univers.
Dani T. D. 22/4/2025
De cop i volta, obro els ulls. Em trobo davant d'un ordenador posant dades des d'una oficina perduda en un polígon que va flotant per el cosmos més fugaç. Mentre vaig pensant en això i allò altre.
Al cap i a la fi tot és un misteri que mai es resolt del tot, per sort.
Quan surti d'aquí, m'espera un breu passeig, una cerveseta i un llibre del genial Eduardo Mendoza. A vegades sento que soc molt ric.
Diari Sectre, 4/5
Mentides de bon matí,
mentides per aixecar-se del llit,
mentides per anar a l'oficina,
mentides per continuar caminant.
Mentides per dir la veritat,
mentides per continuar governant,
mentides sinceres que no enganyen
absolutament a ningú,
mentides per seduïr-te.
Mentides per guanyar,
mentides per ser un mateix,
mentides per semblar normal,
mentides per no mentir.
Dani T. D. 21/4/20025
No tinc res o gairebé res per això sóc ric, molt ric. Només tinc aquesta brisa suau que ara em perfuma el teu dolç record entre el desig i ...
.jpg)
.jpg)