UN ANY MÉS, I MOLT MÉS JOVE

 Un any més, un any menys

i més jove, molt  més jove.

Em faré un pel més gamberro,

treuré la llengua als polis, als polítics, 

als banquers, als Papas de Broma,

a tots els xorissos legals,

als pervertits bisbes...

I a les a cares que és creuen

tan importants, tan imprescindibles

i que s'acabaràn morin

                              com un servidor.

Un any més, un hora menys

i més nen, i més trapella.

Penso riure MOLT més, somniar més,

estimar, viatjar en tots els sentits

i perdre el temps amb les coses que valguin

realment la pena,

i riure'm de mi mateix

 i de l'amargor d'aquest de món de merda.

Un any més, cent segles menys

i més ximple, i més alegre.

Aprendré encara moltes coses,

dansaré nous ritmes,

em vestiré de gavina

i et convidaré a volar 

més enllà de les lleis sempre tant avorrides,

dels països, de les banderes,

dels reis, dels presidents, dels fantasmes.

Allà on cadascú és cadascú.

Dani T. D. 31/12/2023

ÉS TAN FÀCIL OPINAR

És tan fàcil opinar sobre qualsevol cosa,

i tan impossible a l'hora,

ja que en el fons mai s'arriba

 a conèixer pràcticament res,

res de res.

Temps díficíls

com tots els dies,

Temps idiotes i alegres

com cada dia.

És tan fàcil opinar sobre qualsevol tema

i tan impúdic a l'hora.

I tan si dónes la teva opinió 

                                     com si no la dones

ficaràs la pota.

És tan senzill prejutjar,

i tan bó per la salud.

Seguint les petjades de la majoria

per sentir-se tan normal, tan integrat.

tan espavilat, tan tap de suro

                              tan gilipollesssss...

tant tant com tothom

                                   i ningú alhora.

Dani T. D. 31/12/2023

L'ESTRANY OFICI DE VIURE

 L'estrany ofici de viure

em desperta cada dia a quarts de set,

medito uns deu minuts

i davant del mirall m'invento inquiet.

El sofisticat ofici de viure

m'inventa camins entre les ombres

adormides de la ciutat buida,

que s'omple d'anònims rostres.

El curiós ofici de viure

em convida a pensar sense por,

sense tenir la mania de tenir una opinió,

llaurant la llibertat en cada pas.

El rar ofici de viure

m'otorga el priveligi d'imaginar

tot el que vulgui i, així

alimentar les ganes de d'estimar i de saber.

Dani T. D. 30/12/2023

MAI PASSA DE MODA

 Cada dia és el dia

 dels innocents,

cada dia s'acaba el món,

cada dia comença el moviment

de la vital i salvatge il.lusió.

Cada dia es declara una guerra,

cada dia naufraguen bones intencions,

cada dia el somni de la pau cau per terra,

i la història és tot un seguit de confusions.

Cada dia és una establerta mentida,

cada dia la pau per l'esquena es disparada,

cada dia es reciclen noves mides

perquè la violència mai passi de moda.

Dani T. D. 28/12/2023

¿JUDIO Y NAZI A LA VEZ? (como cambia er cuento, y con más o menos la misma estúpida brutalidad)

 

Era un judío y ahora es todo un Nazi Modelno

(es la moda)

(subvencionado por los EEUU, como no)

                                                                       y así nos va...

Dani T. D. 27/12/2023

QUE NO TODO ES MENTIRA

    Naufragando por un desierto

con las puertas plenamente abiertas,

inventando un enésimo argumento

para soñarme bien despierto.

Que no todo es mentira,

aunque hay mentiras muy verdaderas.

Como hay verdades tan podridas

que nunca dicen la verdad.

Mientras, todavía despierto,

sigo soñando hacia un mar sereno

lejos de tanta pirateada verdad,

cerca de la tan luminosa libertad.

 Dani T. D. 25/12/2023

EN LES FRONTERES DE LA POR

 En les fronteres de la por,

a les portes de la llibertat,

en el despertar del somni,

el somni de l'existència.

Per les avingudes de l'ansietat,

en els carrers de la pressa,

entre les gestes del tedi,

per on rellisca la vida.

Cada dia és un salt al buit,

un miracle de la llum

per somniar ben despert,

per viure en plena llibertat.

La llibertat és consciència,

consciència de ser mortal,

consciència d'estar viu

consiència de ser res.

Dani T. D. 23/12/2023