miércoles, 29 de noviembre de 2023

ENORME DECEPCIÓN

 El secreto se encuentra

en no conseguir nada.

El secreto es está en que

no hay ningún secreto.


El secreto lo conoce

todo el mundo.

El secreto acaba de ser

siempre una enorme decepción.


Dani T. D. 29/11/2023

ENTRE LES RUNES DE LA IL.LUSIÓ

         Mentre visc

em vaig morint,

i mentre em moro

estic tan viu...


És el ritme

que va marcant 

el cor

en el camí d'anada,

en el cami de tornada.


I mentre, passen els dies

amb les seves nits somniades.

I mentre, em desperto

per somniar més de debó.


El ritme

que va marcant

aquest cor meu

(que en el fons

tampoc és tan meu)

entre l'anhel del demà,

entre l'anhel de l'ahir.


Entre les runes

de la il.lusió...


Dani T. D. 29/11/2023

martes, 28 de noviembre de 2023

TOT I RES

 A voltes tot surt

més aviat del revés.

Del revés a voltes

tot i res surt.


I tot pren un caire

que massa clar

no està gaire.


I la realitat

és una enorme serp.

I els rostres, 

masses serios,

escupeixen dagues

que van directes a l'ànima

d'un.


L'ànima

que avui no s'anima.

Anem al bar

i després a la platja;


i que li donin per Istàmbul

aquesta vida

 tan moderna

i sofisticada.


Dani T. D. 28/11/2023


ARENAS MOVEDIZAS

 Hay días especialmente extraños. Días en que uno se despierta, y comprueba que ponerse de pie ya es un enorme riesgo.

El suelo es un conjunto de arenas movedizas. En el espejo hay un imbécil. ¡Hostias, si soy yo!

 El metro es una lombriz gigante que me interroga mientras saca humo por sus narices: ¿dónde vas piltrafilla con estas zapatillas de papel de plata? Yo no sé que contestar, se las compré al mercachifle del barrio. 

A l fin me subo a lomos del metro camino al destino de siempre. Dentro del metro hay ojos con distintas formas: triangulares, cuadradas, descongelas, templadas, neurótica... Ojos que quizás también se cuestionan las mismas chorradas que yo.

  Al fin llego a mi puesto de trabajo. Beso el suelo. Me siento a salvo, pero continuo sintiéndome raro. Consulto las paredes de la oficina a ver si busco algo de claridad. Pero nada, están mudas. Claro, no tienen boca.

  Así que me pongo a currar para realizarme y sentirme una persona completa y, de paso, normal (¿aunque quien es normal hoy en día?). 

  Pero hoy estoy más raro de lo habitual. A lo  mejor estoy algo depre. O confundido o gilipollas (que también podría ser). Entonces suspiro profundamente, mientras mis manos teclean. Después me tomó un café con unas gotitas de salfumán para limpiarme la neurosis... 

  A fin de cuentas los día especialmente raros también pueden ser necesarios, aunque no especialmente útiles. Aunque en el fondo vivir no tiene porqué ser útil, 

                                                     con que sea soportable...

que a veces, ni eso...

  Quizás ese sea el encanto de la vida moderna.


Dani T. D. 28/11/2023

LA ÚNICA EXCUSA

                  A vegades busco

i no sé el que busco.

I continuo buscant

per no trobar

                gairebé res.


Res de res,

            na de na...


Uff, i m'enfonso,

omplint els ulls

de llàgrimes 

                           desesperades.


Llàgrimes que,

per cert,

les aprofito 

per natejar-me els ulls

i cercar altres mirades.


A vegades no paro de buscar

per no trobar res de res.

Potser aquest és

 una de les tasques

de l'ofici de viure.


Finalment esclato 

a riure.

Que ben mirat

és una bona excusa 

per continuar 

                       vivint.


Potser

   la única...


Dani T. D. 28/11/2023

NO VAL LA PENA

   A vegades dies 

especialment vulnerables:

la pell més fina del que és habitual.

Dies que un es qüestiona tot:

què faig aquí?

Què és tot això?

Estaré cansat de ser tan guapo?


I per rematar'ho altre cop el Nadal dels cordons!

Consumisme a tope,

totes les cares semblen tan amables....

El neixament del mateix nen Jesus

de sempre.

-Doncs què sàpigues que 

d'aquí un mesos et crucigicaran


I tanta pau?

Per favor, mira el món....Continua fet una merda.

Es barallen per les mateixes foteses,

que si el territori,

que si el patroli,

que si la religió,

que si les banderes,

que si els calers,

que sí la meva és més gran que la teva....

I tantes altres bestieses...


Bé, sort que un aprén

a no prendre's res seriosament,

començant per l' absurdes misèries

d'un mateix.

                                 No val la pena.

S'ha de riure sempre

malgrat tot,

   perquè la mort és pot presentar

                    en qualsevol moment....


Dani T. D. 28/11/2023

viernes, 24 de noviembre de 2023

A VECES ME BUSCO

 Y a veces,

a veces me busco y no me encuentro.

He salido por ahí tras un sueño,

un deseo,

 un corazón abierto.

Y me equivoco de noche, 

de piel, de destino...

                              ...como en tantas ocasiones...


Trato de regresar a mí

por donde no he venido,

y me encuentro con la piel un poco más vieja,

pero igual de confundido y de idiota.


Y no es vanidad (¿o si?)

     Lo que quiero decir

que más que buscarme

es desencontrarme por enésima vez

en el encuentro ya desgastado por los años

                                        que ya desfiguran el espejo.


Y pasan el tiempo,

y se desplOma la vida.

y los deseos se destiñen,

y los desengaños aprenden a reír

en una academia nocturna

a orillas a un mar de dudas.


Dani T. D. 24/11/2023

NO TINC RES

 No tinc res o gairebé res per això sóc ric, molt ric. Només tinc aquesta brisa suau que ara em perfuma el teu dolç record entre el desig i ...