no sea más que el reflejo
del terror
de la humanidad
ante la nada
más creativa.
El pequeño Ciempiés, 2021
Poesía, pinturas, reflexiones, aforismos, y demás historias... en castellano, catalán, y otras idiotas (perdón, idiomas) Por Dani Torralba Devesa, un inconsciente que no quiere dejar de soñar bien despierto hasta el final (si hay algún final, claro)
no sea más que el reflejo
del terror
de la humanidad
ante la nada
más creativa.
El pequeño Ciempiés, 2021
muchas máscaras:
el dinero,
el poder,
el miedo,
la locura,
tal vez
el deseo...
Dios quizás es
la esencia
de la nada
antes
y después
de la muerte.
Dios es la incognita
del misterio
del fugaz
universo.
La paradoja
de esta nada
tan maravillosa,
como caótica.
Dani T. D. 13/11/2022
no deja de ser
una de las armas más eficaces
del ser humano para rentabilizar
el miedo a la nada
más evidente.
El Pequeño Ciempiés, 2022
Avingudes de la guerra,
avingudes de la miseria,
avingudes de la violencia,
avingudes de la fam.
El negoci de les armes
prospera eficaçament;
és el principal motor
perquè la pau mundial
no acabi sent un
un negoci
tan poc rentable.
Dani T. D. 13/7/2022
A voltes soc un cor sofert
que no para de sofrir ben despert,
anhelant jeure amb l'ànima
del teu cos nu amb gust de mel,
just al despuntar un nou dia
que prometi impossibles daurats
burlant el més imbècil destí
disenyat pels Déus més absens.
D'altres, en canvi, soc un cor foll
absolutament desprès i lliure,
burlador de la realitat més cabrona.
Juglar desacomplexat des de la
fragilitat que dóna la pròpia mortalitat,
encara jugant al joc rar que ofereix
aquesta misteriosa i fugaç vida,
entre el desig i el més salvatge atzar.
Dani T. D. 17/7/2021
dilluns idiota,
dilluns mort,
dilluns absurd.
El departador desfina,
el deure és antinatural,
la vida s'aprima
i el desig,
en prou feines,
pren el sol.
Dilluns amagat
dins les butxaques
d'una melangia
que puja a un tramvia
cap al magatzem
de la rutina.
Els somnis agonitzen
aparcats a doble filera,
els records més inventats
t'evoquen
entre els nostres petons
contra el destí més idiota
i gris.
Dani T. D. 11/7/2022
mil vides després de la mort.
Mil desitjos no fets realitat,
mil realitats a mig somniar..
En veritat res és tan evident;
tot es fa desfent-se en cada batec.
La tristesa es barreja
amb la felicitat i aquesta
tampoc acaba sent
tan necessària, ni tan feliç
ni eficaç.
Mil vides cada dia,
mil vides cada vespre.
Mil somnis per navegar
mil vides abans i després
de morir.
Dani T. D. 11/7/2022
No tinc res o gairebé res per això sóc ric, molt ric. Només tinc aquesta brisa suau que ara em perfuma el teu dolç record entre el desig i ...