Després d'aquest pandèmia no canviarà absolutament res. Les persones no som tan solidàries com ens pensem, tret d'algunes poques (aquestes poques sempre solen ser quasi sempre les mateixes sense necessitat de ser més que ningú). Després d'aquesta crisi sanitaria no serem millors, ni molt menys. Serem com sempre, o pitjor: éssers individualistes, generosamment egoïstes i autènticament uns miserables que tenim por a la mort, perquè també tenim por a la vida.
Malauradament el món, aquest tan nostre i confortable, seguirà sent tan injust com sempre perquè els quatre fills de puta de sempre (els que maneguen aquest sistema de merda) visquin com a reis.
No canviaran massa les coses.
Perquè si la humanitat sigués tan solidària i tan humana, situacions com les que estem visquen no es donarien. Tampoc existiria cap guerra ni tantes injusticies. Tampoc faria falta que cap sistema cabró regulés les nostres vides. Ja que si regnés la humanitat tot seria més fàcil i natural
Però això, malauradament, mai passarà. De primeres, no som tan intèl.ligents ni honestos com ens pensem. Si l'home és un animal singular que adapta el medi a la seves necessitats (o sigui, el contrari del que fan la resta dels animals). I per tant és l'animal més covard i animal de tots. Per el que practicament no hi ha res a fer. Al menys que hi hagués una profunda revolució humana.
I com cantava El último de la Fila:
Un día color melocotón
Cuando todos seamos libres
Cuando las piedras se puedan comer
Y ya nadie sea más que nadie
Canta por mí
Si no estoy yo aquí.
Tan debó estigués equivocat....
Viure com si la vida
.jpg)
.jpg)