En el fons
i això em
dóna certa seguretAt.
Diari íntim, 7/2022
Poesía, pinturas, reflexiones, aforismos, y demás historias... en castellano, catalán, y otras idiotas (perdón, idiomas) Por Dani Torralba Devesa, un inconsciente que no quiere dejar de soñar bien despierto hasta el final (si hay algún final, claro)
viure és una forma d'escriure.
Encara que
quina importància té això?
El que importa és no oblidar
que viure és somniar ben despert.
Al cap i a la fi
tot (i re) es troba dins d'un mateix,
cadascú és un univers caminant.
Un univers que conforma el cosmos
fugaç i veloz,
real i fantàstic alhora.
Dani T. D. 16/7/2024
el temps com passa.
De cop un se'n dóna compte, i reprén el camí. Quin camí? Qualsevol. Total, tots els camins son el mateix cami, la mateixa senda cap l'instant més mortal, més efímer,
cap al darrer instant que també serà el primer. El primer instant on tot de nou comença, comença d'imprevist i amb naturalitAt, comença per accident, comença del no-res.
El no-res que potser és un porta de llum cap a la buidor més vital i lliure. Cap al pas següent que va avançant i al mateix temps retrocendent, ja que l'espai no té limits. En l'espai tot batec és el mateix batec, tot rostre és el mateix rostre. El rostre que va seguint un rastre cap al principi. El principi que és el final de tot i res en concret.
I si un és alguna cosa, essencialment és temps, un temps fugaç, un temps efímer, un temps que és ombra que passa entre el cel i la terra, entre l'aigua i l'aire, entre l'aire i el brisa subtil del res. I que FINALMENT traspassa la llum. La llum que és un oceà de fotons.
Fotons que expresen el temps més lluminós. Temps que en definitiva és la relació dels cossos celestes que ensopeguen als uns amb els altres, i que al ensopegar causen espurnes.
Espurnes d'energia, espurnes de Ràbia, espurnes d'amor, espurnes de por, espurnes de dubta, Espurnes de vida.
Dani T. D. 12/7/2023
Promeses de fum
fant els grans bocamolls de sempre,
el que van d'espavilats,
els que agafant el poder per la cara,
els que son atracadors professional,
els qui fan les lleis a la seva mida dels més Rics,
els qui imposen els seus manaments
(encara que vagin de democráta y cristiano (ano),
els pirates oficials,
els assassins amb llicencia per assassinar,
els representants de Déus fantasmes,
els representants de la normalita més Delirant,
els Gansters del poder,
els que mouen els fils,
els que treuen i posen els presidents dels països
i de l'escala con cadascú viu
o sobreviu.
Dani T. D. 11/7/2024
En els fons sempre és més
o menys el mateix:
la gent, que en general és de puta mare,
està governada
(i manipulada) pels quatre
fills de puta que sempre
estàn a dalt de tot.
Diari secret, julio, 2024
el circo de esta vida a ciegas
por este mundo que no es más
que otro embudo.
Yo y mi circo,
mi circo de circunstancias,
circunstancias que son puro azar.
El azar que es un circo
el circo que recorre el cosmos,
el cosmos misterioso y fugaZ,
Dani T. D. 9/7/2024
Massa idiota per comprendre res, massa viu per no somniar ben despert, massa escèptic per ser plenament feliç, massa mortal per creu...