Humanidad idiota
que sólo prospera
gracias
a las guerras idiotas.
.Doctor Calamar, 2023
Poesía, pinturas, reflexiones, aforismos, y demás historias... en castellano, catalán, y otras idiotas (perdón, idiomas) Por Dani Torralba Devesa, un inconsciente que no quiere dejar de soñar bien despierto hasta el final (si hay algún final, claro)
para llegar e instalarse
en la Tierra Prometida.
Gracias a Dios que
no creo en nada,
ni tan siquiera en EuroDisney.
Dani Torrat, octubre, 2023
Manel.-I que nen, como ves la situación política?
Robert.-Doncs dóna la sensació que más de lo mismo. Però ningú segeix fent política en este pais o, invent de país.
Manel.-Ahora me he perdido.
Robert.-Doncs que ningún polític parla de crear llocs de treball de qualitat, de fer una sanitat millor, de fer un plà d'educació bó i de qualitat i que no es toqui (al menys per uns anys), de fer més per la cultura. No diuen res, o molt poc, sobre quines mesures pensen fer sobre el clima climàtic que escolta és un tema greu que ja està aquí...
Manel.-Es verdad tio Y todavía están con lo del referendúm. Hóstias, han calentao a la gente, pues que ahora dejen votar de una vez. Yo, de entrada, votaría que no a la indipendencia, auque la España que proponen ellos (incluidos los socialistas) ya me da un poco de asco la veritat. ¿Por que no se apuesta por un país que respete sus diferentes hablas y culturas? Que no sea básicamente Madrid, Andalucia y poca cosa más... Y ya de paso hacer un referéndum de si monarquía o república. ¡Y que se vayan al carajo los Borbones de una puta vez! Total, los volvió a poner Franco, ese criminal dictador que nos retraso unos cuarenta años o siglos, según el punt de vista, clar.
Fan els primers glops del vespre. La cosa promet com sempre. L'alcohol comença a barrejar-se amb la sangs. Aquesta puja al cervell. Els pensaments van més lleugers i no busquen filtre.
Robert.-Tens tota la rao. D'entrada jo no era endependentista, però es que ja fa massa pudor l'Estat Español dels collons! Amb el seu rei dels pabrOts, que d'acord sap parlar anglès però coi... la monarquia és una reliquia que ja està més que podrida. En el fons, si et dic la veritat a mi m'importa tres collons de mico ser Espanyol, català o mongol..Que cadascú sigui com li surti de l'ànima. La vida és molt breu per pedre el temps amb tonteries... Visca l'Anarquia! Però el que m'emprenya és que estem on estem amb aquest tema per culpa dels polítcs, principalment del PP. que no van saber resoldre la situació. Perquè si anem a mirar Catalunya té totes les carectarístiques per ser un país. Té un idioma, una història, una bandera, fuets, cava, i els seus corruptes tu. Que també és important, no creus?
Els dos amics van esclatar a riure. Van buidar les copes, i van demanar dos birres més.
Manel.-És verdad tio. Y los que empezaron todo esto son los político que son unos mierda, que no tienen ni idea de hacer política. Están en política para ganar pasta y enredar al personal. I nosaltres som uns idiotes que ens ho creiem tot, les seguimos votando como zombies. Claro, que de los sistema, la democracia, es el menos cabrón. Pero sigue siendo un sistema cabrón.
Y ahí siguen insultándose y peleándose como niñatos en el Congreso de las Dis-putas. En lugar de hacer política. Pues sabes que te digo que ya no voto más. ¡VIVA LA ANARQUÍA! A BEBER, A BAILAR, A LEER, A PELARSELA Y A REÍR HASTA EL FINAL, que a este paso nos vamos todos al carajo, COLLONS!!!
Robert-. I sino mira Rusia, mira Ukranía, mira Irsael, mira Palestina, mira México, mira Birmania, mira la Mina, mira Colombia, mira er Papa que hecho polvo está... ..Estem bojos. Nen, l'èsser humà és l'animal més fill de puta i egoïsta de tot els animals. En la proper vida serè un monobo, em dedicaré només a jugar, menjar, dormir, llegir, escoltar a The Clash i a gaudir fins que la mort em digui prou. Total la vida és tan gilipolla i breu...
I els dos amic, com cada divendres, no van parar de riure, parlar i beure. I el demés son punyetes.
Dani T. D. 10/10/2023
Governs que declaran la guerra a altres governs. Mentre la gent més humil i treballadora es assassinada per la cara. Papas de Roma fent discursos de pau i de merda, mentre sacerdots i bisbes s'embutxaquen diners a cabaços i violen a nens innocents. I això que se suposa que creuen en Déu, i fant el bé.
Presidents d'arreu del món es reuneixen i negocien. Es fan la foto ficials. Somriuen i beuen luxoses aigües minerals (amb dos dits de ginebra, clar), mentre la gent més anònima lliuta, treballa per quatre quartos. Es sacrifacada per interessos econòmics, dictats pel Banc Mundial.
Israelis i Palestins s'assessinen entre sí. No paren. Qui té raó? Potser els menys favorables. Els que no son recolzats pels més poderosos. Ai las! La història de sempre. Ningú és vol posar d'acord! Perquè? No sé sap... Diners, poder, a veure qui la té més gran... En nom d'Alà, Jesús, Moisés, la banca de EEUU, a veure qui és més cabró i assassí...
QUIN MÓN DE MERDA!!!!!
Continents sencers que ja son camps de batalla, infants desnutrits per la fam... Grans espais on també s'amontonen la porqueria que genera el consumisme més bèstia del resta del món.
És la història de sempre. Les enveges, els diners, l'egoïsme... Impera la hipocresía. Tot és mentida. Podrida mentida. Mentides criminals que naveguen per les xarxes, mentides criminals que fan girar aquest món que ja no sap on va.
¿Tan díficil és viure i deixar viure? ¿Amb tolerància, amor, genorositat i bons aliments? Si aquesta vida son dos dies ben mira't...
Dani T. D. 6/10/2023
Pequeño Cioran, en un viernes de octubre de 2023
este capitalismo que nos protege,
este capitalismo que nos compra
por un puñado de monedas,
este capitalismo que nos
destruye sádicamente.
Este capitalismo feroz que
nos salva de ser,
este capitalismo pedagógico
que nos hace divinos y desmejorados,
este capitalismo que
absorbe toda revolución,
este capitalismo suicida
que es la esencia de toda religión.
Este capitalismo apasionante
que nos pone bien cachondos,
este capitalismo eléctrico que nos vacía,
este capitalismo que
nos prostituye tan alegremente por detrás y por delante,
este capitalismo que nos
hace al fin libres entre pesadas cadenas
y diabólicas redes sociales.
Dani T. D. 5/10/2023
Mi corazón inquieto
rebotando por las esquinas
de la ciudad elástica,
mientras los días de viento se van
tras tus dulces recuerdos.
La vida es rara, pero al fin y al cabo
se hace soportable:
un sueño que se sueña despierto,
una bella decadencia que al fin
se disuelve en el horizonte,
un espacio para reír y danzar como un ángel,
como un loco animal.
Días extraños que van a ninguna parte,
mientras el viento agita, con su manto invisible,
la ciudad elástica.
Cuando tus dulces recuerdos
laten en mi alegre corazón de hoy.
Dani T. D. 5/10/202
Massa idiota per comprendre res, massa viu per no somniar ben despert, massa escèptic per ser plenament feliç, massa mortal per creu...