Poesía, pinturas, reflexiones, aforismos, y demás historias... en castellano, catalán, y otras idiotas (perdón, idiomas) Por Dani Torralba Devesa, un inconsciente que no quiere dejar de soñar bien despierto hasta el final (si hay algún final, claro)
jueves, 5 de octubre de 2023
TODOS LOS DESEOS
PRINCIPAL TAREA
La principal tarea de uno es,
o debería ser,
encontrar vida antes de la muerte.
Y a menudo no es tan fácil.
Doctor Calamar, 2023
miércoles, 4 de octubre de 2023
FRAGMENTOS LUMINOSOS EN EL DESIERTO
Por inercia, la alarma escandalosa del móvil te levanta de la cama. Resucitas por enésima vez en una realidad absurda, pero fugaz.
¡Gracias a Dios!
Bajo la ducha intentas naufragar a una isla desierta. Estaría bien. A cambio te enjabonas bien esa parte, pero no tienes tiempo para llegar al erasmo. El tiempo se te echa encima como un político desesperado de este país tan salvaje como ficticio.
De pronto, ya estas vestido. Te asomas al espejo, te pareces tanto a ti... ¡Que asco! Entonces, de prisa y corriendo, te planteas el suicidio. Pero no tienes tiempos. A demás, ¿Y si sale mal? Te mandarían a un psiquiatra, te recetarían pastillas, tus familiares y amigos se sentirían culpables y de paso un tanto molestos y avergonzados. Pero en fin, no dejarías de estar a la moda. Porque las idas de olla se llevan más que nunca... Pero a ti las modas te la sudan un buen rato. Así que aplazas el suicidio para tiempos mejores.
Siempre hay tiempo para quitarse de en medio. O si no, ya te quitarán, ya.
En el metro te sientes un astronauta más camino a una estación espacial. Una vez allí, medirás la temperatura, cojeras muestras, redactaras informes y atenderás al correo eléctrico hasta la hora de la merienda.
Al fin, fuera del curro, pensarás cosas pueriles y sin importancia, mientras te sonará el móbil. Será ella que querrá quedar el viernes. Tu no lo tendrás claro. Hace tiempo que no tienes claro nada. Y al fin le contestarás que ya la llamarás, que ahora no puedes, que no es buen momento, que estas pasando por un desierto.
Y es un poco verdad. Pero también un poco mentira. ¿Pero, y qué?
Siempre estas acabando y empezando otra vez. Y por primera vez.
Dani T. D. 4/10/2023
INTELIGENCIA ARTIFICIAL
Ya está aquí la inteligencia artificial. El miedo está servido: más control.
De hecho, ya hace tiempo que hablamos con ordenadores y máquinas y gorilas de discoteca. De entrada, las cosas se agilizan. El tiempo ofrece más tiempo, la vida parece más fácil. Pero sólo lo parece. En el fondo, es la de siempre...
Dicen que ya hay ordenadores que pueden escribir una novela, un guion para una peli de Spielberg o una canción para Bisbal.
El futuro pinta mal (como casi siempre). La perfección de asco. A pasos de gigante se está haciendo realidad aquella sentencia de Einstein: una sociedad dominada por la tecnología es una sociedad de idiotas. De hecho la idiotez cada vez es un valor al alza.
Pero no todo debe ser negativo. ¿O si?
Dani T. D. 4/10/2023
ESCAPADES DIARIES
A diari vaig a una oficina a treballar. M'hi passo unes vuit hores. No em puc queixar, tinc feina. Podria dir que soc una persona integrada en la societat. Però tampoc és veritat del tot.
El meu sou no es per llençar coets.
Sovint somnio despert. I somnio que m'escapo d'aquesta vida laboral tan idiota.
I em dedico a pintar i a fer articles per una revista de música. O em dedico a prendre sol, a llegir i a coleccionar magnífiques postes de sol de tot el món.
Això si que seria viure!
Perquè en principi es treballa per diners, per un. Però tampoc és veritat del tot. Es treballa per l'empresari, per l'estat, pel sistema, jo que sé.
Però no em queixo. He arribat fins aquí: alegre i il.lusió encara.
Il.lusió d'escapar-me del deure més gris, de mi mateix. d'aquest món tan tediós pervers. Sí escapar-me amb una amant casual. Trobada de cop i volta en un bar. Un bar de nàufrags lectors d'en Buckowsky, Pessoa i en Tolstoi.
I amb el meu amant fariem cançons per cantar-les per escenaris i plaçes tot el món, a canvi de menjar, vi i un lloc per dormir. Ben mirat, un no necessitat tantes coses.
Seriem lliures sense deures, ni cadena, ni país, ni propietat.
Estaríem fets dels teixits dels soms, com deis Shakeaspeari.
Ja podeu veure, flipo sol. És de franc, és l'essència d'estar viu. O, ben mort, que també podria ser...
Dani T. D. 4/10/2023
martes, 3 de octubre de 2023
HI HA DIES.
Hi ha dies que em pregunto si aquest món és real.
D'entrada sí, pero a vegades no és tan evident. Llavors aprofito una estona i escric per aclarir-me. O simplement escric.
De tant en tant em surten històries que podien arribar a ser possibles novel.les. Potser això ja son paraules majors. O no, qui sap.
Una novel.la és bàsicament treball: Escollir un tema, dissenyar uns personatges, documentar-se, començar a escriure com qui puja a un barco de vela creuant els set mars. Potser una novel.la no ha de ser tan precisa com un poema o un conte, però ha de captivar. Bé, això crec.
Però jo no volia parlar de la novel.la. Em proposava a escriure un text on exposés el meu punt de vista sobre escriure vers a la realitat més immediata.
Suposant que la realitat sigui real, o tangible. I precisament aquí entraria l'acta o l'exerci d'escriure, com una notificació per caçar i de pas inventar una realitat més palpable i creïble. No sé sí m'explico. De fet, no sé exactament el que vull explicar.
Però bé, la vida està farcida de coses inexplicables.
I a vegades em pregunto si aquesta vida és real...
Dani T. D. 3/10/2023
domingo, 1 de octubre de 2023
TRIA LA BOIRA QUE MÉS T'AGRADI!
dret d'estar dret,
dret: masculí de dreta.
No va dret,
va pet,
és un fet.
Dret a decidir:
si anar cap aquí
o anar cap allà.
Tot plegat
és una aventura
i a voltes
un gos de tura.
Dret a decidir,
de postres hi ha
pressec o pressec.
Tu decideixes,
decideixes quin gamarús
decideixi per tu,
tururut.
Dani T. D. 1/10/2023
NO TINC RES
No tinc res o gairebé res per això sóc ric, molt ric. Només tinc aquesta brisa suau que ara em perfuma el teu dolç record entre el desig i ...

-
Dies de vapor, dies de boira, dies plens de paraules. Paraules plenes d'intensitat amb una llum fugissera que agonitza just quan la ...