Si la vida tuviese sentido,
respirar seria prácticamente
imposible.
Doctor Calamar, 6/2022
Poesía, pinturas, reflexiones, aforismos, y demás historias... en castellano, catalán, y otras idiotas (perdón, idiomas) Por Dani Torralba Devesa, un inconsciente que no quiere dejar de soñar bien despierto hasta el final (si hay algún final, claro)
Desacertando el destino
con un miedo alegre que me
acompañada,
trato de aliviar las advertencias del
ocaso
con el fin de disfrutar la ilusión más
inmediata.
Que no tengo nada que perder
pues no tengo absolutamente nada,
sólo los vaivenes del ser
desde sus huellas tan despistadas.
Por esta vida absurda, bella y finita
tratando de bailar inventando un compás
entre el azar y el deseo que gravitan sobre
este mar de misterio y confusión vital.
Dani T. D. 6/5/2022
ante todo,
autoengañarse.
Siempre (o casi
siempre) desde
la más absoluta
autenticIdad.
Doctor Calamar, 3/6/2022
Ja no queden paradisos
on fugir,
tot està ben urbanitzat
tot està més que saturat.
Ja no queden utopies
per somniar,
totes estàn hipotecades,
totes han estat comprades
per les altes corporacions.
Caldrà sortir a la fi
al mar de l'interior,
explorar l'univers
des de l'intimitat
de cadascú
per finalment
recuperar el miracle
de somniar per viure
ben despert.
Ja no queden vaixells
pirates,
ni cors salvatges
que juguin ben lliures
fins el darrer alè.
Dani T. D. 3/6/2022
No tinc res o gairebé res per això sóc ric, molt ric. Només tinc aquesta brisa suau que ara em perfuma el teu dolç record entre el desig i ...