EL QUE DEIA EL POETA

 Aprendre a no esperar absolutament res
i alhora esperar-ho tot.

Navegar per les aigües de la vida ben alegre
fins i tot quan el cor està ple de buidor.

Tornar a començar cada dia de nou

com si sigues una vida completement diferent.

Permetre's el luxe d'equivocar-se

les vegades que calgui.

I recordar el que deia el poeta:

tot està per fer i tot es possible.

Dani T. D. 7/12/2021

NOVES VARIANTS

 Entre pandemies

 i les seves noves variants,

entre el vent fresc

i les il.lusions plastificades.

 

Entre l'asfalt

i el cel cada cop més llunyà,

entre les estadístiques

i les lleis més cibernautes.

Entre el meu cor

i la teva boca tan llunyana,

entre aquest sol amb abric

i aquestes cerveses tan divines.

 

Entre versos d'en Rimbaud

i aquell amor d'instut,

 entre el futur d'ahir

i la memòria del més nostàlgic oblit.

Dani T. D. 5/12/2021

ELS SILENCIS SON FOGUERES

 A vegades sagnen les pauraules

i els silencis son fogueres que

s'encenen enmig  del cor.

 

A vegades el temps s'escapa

entre els dits d'una esperança

esgotada i despentinada.

A vegades la identitat d'un

és només un obstacle

per no coneixe's realment.

A vegades....

Dani T. D. 4/12/2021

NOVA VIDA

 Cada nou dia
és una nova vida.

Un munt de preguntes,

una aventura,

tres misteris,

dos encanteris.

Mil petons,

dos històries,

una dotzena de cançons,

un diví naufragi.

Sis frustracions

   amb wisky i llimona,

cinc caricies,

un record futur.

Cada nou dia

és una història.

Dos anys en un matí,

un ball d'estàtues,

una carrera de metàfores,

un amor etern.

Una fresca joventut,

un parell de copes,

una novel.la

i un poemari de pluja.

Un anell d'esperança,

una trucada perduda,

un satèl.lit despentinat,

més d'un milió de 

                                    noves possibilitats.

Dani T. D. 3/12/2021

SOCIETAT ADORMIDA

 Paraules callades,
veus cegues,
camins que s'aturen,
promeses esborrades.

Miralls sense reflexa,

mirades que no parlen,

carrers prohibits.

quimeres llogades.

Mans mortes de pors,

futurs caducats,

sang desconsolada,

idees descolorides.

Silencis que no callen,

intel.ligències ximples,

tifes contemporanies,

història desmemoriada.

Polítiques subvencionades,

oficines sudades,

poetes sense poemes,

                                     societat adormida.

Dani T. D. 2/12/2021

EN LES VORERES CANSADES

 Una rara intel.ligència transita
les voreres cansades
de la ciutat de les evaporades
promeses.

Una rara intel.ligència dubte
dels dubtes veritables i prefabricats
des de les empreses de l'ansietat
més moderna.

Una rara intel.ligència s'imagina
que és molt més que intel.ligència,
quan tot d'una s'atura 

                                      en qualsevol punt
suspés en l'univers
per poder rumiar amb serenitat.

Dani T. D. 2/12/2021

PRECIPITADA Y CADUCADA

 El centro de gravedad
de cada punto en fuga,
desde la eventualidad
más instantánea,

se presta a
la esencia de la acción
 en la expresión del ser,

desde su condición

 de eternidad consumada.

Mientras afuera
es dentro de cada cuerpo
celestial,
impulsando un punto 
de vista regular.

Y así pasa el tiempo

sin pasar las horas

entre los dedos

de agua serena

alejándose de la ansiedad,

más precipitada

y caducada.

Dani T. D. 2/2/2021