jueves, 4 de noviembre de 2021

¡SEAMOS POLITICAMENTE INCORRECTOS, CARAJO!

 Háblame de una manera políticamente incorrecta,
déjate llevar,
llámame come te de la gana,
te querré igual.

Recuperemos las más libres maneras
de decir las cosas por ganas de decirlo sense por,
sin ahogar el pensamiento
ni la expresión más sonora.

Recuperemos la espontaniedad,
y sin perder el respeto
perdamos un poco las formas,
son tiempos idiotas Y plasticoides y
la gente tenemos cada vez
la piel más fina.
                            Además, si nos vamos a morir de todas maneras...

Háblame de una manera políticamente incorrecta,
en estos años de mierda por fibra óptica.
de pensamientos suaves y poco reflexivos
y nada valientes.

Saquemos la lengua
al poder más sofisticados,
a los deberes más esclavos,
al tedio más domesticado,
a la pereza más intelectual,
al parásito más sentimental,
a las redes más hipócritas
y disparatadas,
a las religiones más dogmáticas
y caducas.
Al futuro más criminal.

Por cierto, 
¿te apetece una raya
de esperanza sin adulterar?

Dani T. D. 1/11/2021


miércoles, 3 de noviembre de 2021

LA VIDA QUE ME MATA

 La muerte que me vive,
la vida que me mata, 
el deseo que me despeina,
el amor que me delata.

        El poema que siempre se me escapa,
los labios que no me besan,
la huida que me huye,
la rutina que me rompe

Los días que me desgastan,
las tardes que me vuelan,
los años que se burlan,
las noches que me naufragan.

El vacío que me pesa,
el vicio que me dignifica,
los silencios que me gritan,
las sombras que me alumbran.

El cielo que me perturba,
el infierno que me educa,
el futuro que me recuerda,
el pasado que me inventa.

Las cenizas que me arden,
el fuego que me moja,
la cerveza que me bendice,
y los versos que por ahora
                                            se me acaban.


Dani T. D. 3/11/2021




DE CAMINO A LA OFICINA

 De camino a la oficina me corto la cabeza,
de camino al bar me saco una carrera,
de camino a tus ojos camino bien descalzo,
de camino hacia el mercado me visto de viento.

De camino al futuro me como una manzana,
de camino al ayer me invento una novela,
de camino al banco me visto de ministro,
de camino a la iglesia vomito en cada esquina.

De camino al odio me parto de risa,
de camino a la verdad tropiezo mil dudas,
de camino a la paz me fumo un par de porros,
de camino a tus labios me muero de las ganas.

De camino al deber me tomo una botella de vino,
de camino a la realidad me despierto para soñar,
de camino a la seriedad hago tonterías,
de camino a la nada me limito a vivir a tope.

Dani T. D. 3/11/2021

martes, 2 de noviembre de 2021

PURA FICCIÓ MORTAL

 
Al cap i a la fi la vida és res,
al cap i la fi la vida és pluja,
al cap i la fi la vida és una paraula,
al cap i a la fi la vida és un atzar.

Un atzar que sagna,
que riu i plora.
Un atzar que imagina
que no és atzar.

Al cap i la fi la vida es naufragi,
al cap i la fi la vida és fugida,
al cap i a la fi la vida és somni,
al cap i a la fi la vida és pura
                                             ficció mortal.



Dani T. D. 2/11/2021



lunes, 1 de noviembre de 2021

EL MÁS DIVINO INFIERNO

A veces el infierno es más dulce
e interesante que el cielo,
a veces el infierno te da bebida 
gratis.

A veces el Diablo te explica el secreto
de este tan jodido destino,
a veces el Diablo se te mete dentro
y te guía hacia la biblioteca municipal.

A veces el Diablo me pasa tu teléfono.
Te llamo, quedamos
y vamos directamente al infierno
más divino,
a derretirnos de placer
hasta la nada más libre
y generosa.


Dani T. D. 1/10/2021

JA NO QUEDA TEMPS

Ja no queda temps,
ja no queden dies.

Tot és mentida,
tot ha estat una enganyifa.

Ja no queden paraules,
s'han ofegat totes les veus.

Tot és mentida,
totes les veritats han estat manipulades.

Ja no que res a fer,
i, alhOra,
                                   ja tot és posible.

Tot és mentida,
i la mentida mou
aquest món tan de joguina.


I ja no queda temps...
Dani T. D. 1/10/2021

TODO Y NADA ESTA RESUELTO

A veces viajaba lejos
para ir a ningún sitio.
Y otras veces no iba
a ninguna parte para
llegar a todos los lugares.

Que todo es muy relativo,
que nada esta resuelto,
que vivir es un tierno vértigo
entre prodigiosos vacíos
llenos de lágrimas y risas.

A veces encantado de estar vivo
y otras en cambio se ahorcaría 
en cualquier esquina de este
mundo perdido dónde nada
y todo está resuelto.


Dani T. D. 1/11/2021

NO TINC RES

 No tinc res o gairebé res per això sóc ric, molt ric. Només tinc aquesta brisa suau que ara em perfuma el teu dolç record entre el desig i ...