MÍSTICA QÜOTIDIANA

Anyorament d'una mística qüotidiana

com el resultat inesperat de la condició

més buida i post-moderna.

Naufragant entre les soledats

més falsament acompanyades, 
ofegades

per la més invisible i densa multitud.

Mentre els saxos de la decadència

desfinen altra vegada modes il.lusories,

esgarrapant, aíxí, l'evidència menys evident.

Com un huracà de res

fet de ferides paraules que plouen

palaus de boira comprimida.

Dani T. D. 2/12/2019

LES ALTERACIONS DE TOTA FUGADA VIDA

Excuses dins d'aquesta tarda ximple i fugaç,
excuses que conformen la més inútil felicitat,
excuses sense sabates,
excuses per menjar-te a petons.

Excuses que conformen tota puta por,
excuses de plàstic que podreixen el mar,
excuses polítiques de merda que enreden a la gent més anónima,
excuses de entre semana que embussen la vida.

Excuses envassades al buit que atropellen la serenitat,
excuses electròniques per no somniar ben despert,
excuses fàcils al dictat per no pensar per un mateix,
excuses gravades per fer-les servir quan un vulgui.

Excuses de lloguer,

excuses per wuassap,

escuses en l'entrecuix

excuses a les dues en punt. 

Excuses de subnormalitat masclista,
excuses religioses per no conèixer ni a 10,
excuses pirates per internet, 
excuses tot a cent.

Dani T. D. 7/12/2019

AIRE SERENAMENTE ABATIDO

Caminos de aire abatido

conforman el misterio de mis pasos

hacia el abismo más secreto,

mientras sé que me esperarás

en alguna parte de este laberinto inconcluso.

Si te hecho de menos, cierro los ojos

y te abrazo con mi silencio sonoro,

invocando tu alma desnuda

que colma mi sed canalla

tan lejos y tan cerca de tus besos

náufragos y divinos.

Y aunque ahora te vayas con tus latidos,

lejos de mi,

sé que mis ensueños me acercaran

cada anochecer más a tu deseo

más presente y latente.

Hasta ahora amor eterno,

que dura en su propia

fugacidad,

para no dejar de olvidar

el olvido más impasible,

el que memora y nombra 

tus entrañables ojos

como mi talismán preferido.

Dani T. D. 7/12/2019

SILENCIOS SONOROS

La memoria del olvido llena todos los buzones de la ciudad ansiosa. Mientras los corazones náufragos conquistan los bares del amanecer. El tiempo va a mil por hora, subido en un taxi de lluvia ácida.

 Luego ya es demasiado tarde, y también demasiado pronto para cualquier cosa.....

Dani T. D. 4/12/2019

PARADOXES AMB MONGETES (ficció realista)

Que pesats 
amb els independentistes,

sempre estàn parlant d'Espanya!!

Que pesats amb els fatxes sempre donant lliçons de democràcia.

Que plastes amb 
els espanyolistes
sempre,
opinant sobre l'essència
més catalana.

Dani T. D. 3/12/2019

EL MAI MÉS LLIURE

El futur completament descalç,

el desig sobre la tauleta de nit,

un pensament entre els teus ulls

mentre una lluna plena es despentina

sobre la ciutat nua i freda..

La vida, a voltes, sap a quasi res.

Mentre el temps va en tren

travessant un desert ferit

de preguntes afilades que apunten

al sol més solitari.

Dies pretèrits que s'inventen

des del més cridaner silenci,

quan passen els dies

com cohets supersònics

cap al mai més lliure.

Dani T. D. 3/12/2019

EL FUTURO

  A veces el futuro

presume de rimar con cianuro,

cuando la nada es más (o menos)

 un lujo de unos tantos.

A veces la realidad

es ese desierto helado

que hace arder hasta el 

corazón menos quebrado.

A veces la vida 

es esa epidemia que

su vacuna no encuentra

en cualquier desencuentro.

A veces el aliento

para seguir en el camino

se hace tormento,
mientras se aprende 

a reír de todo momento.

Dani T. D. 3/12/2019