CERTA SOSPITA

 Encara que no sigui una llengua oficial a nivell Europedo,

per mi és una llengua vital, ja que principalment penso

en català.

(A més tota oficialitat em desperta certa sospita...)

Diari secret, 29/7/2025

ELS CRIMINALS JA GOVERNEN EL MÓN

 Els amos del món ja son els criminals més professionals.

Uns criminals amb corbates ben cosides y ben llargues

uns criminals amb cara de lluç i pomes agres,

uns criminal que els importa una merda els valors humans,

uns criminals que només diuen "atracatives" mentides

                                               per perpetuar el seu poder,

uns criminals que menysprean el feminisme,

uns criminals que no acepten les difereTns formes d'estimar,

uns criminals que segresten els medis de comunicació

                                         (i els fan a la seva mida),

uns criminals que no reflexionen quan pensen

(i no deixen que els demés reflexionin per ells mateix@s),

uns criminals que trapitgen la diversitat cultural, 

uns criminals que dinamiten l'esperit crític,

uns criminals que no conviuen amb les diferències etniques,

uns ciminals que es pixen en la justícia i en la ONU,

uns criminals que estàn desacreditan la democràcia.

uns criminals que ja estàn per tot arreu.

HEM DE SORTIR AL CARRER Y RECLAMAR HUMANITAT, JUSTICIA I LLIBERTAT!!!!!

O AQUEST MÓN SE'N VA A LA MERDA!!!

 

LA CLAU

 Potser la clau està en no prendre's absolutament res seriosament, començant per un mateix.

Clar que a vegades, o sovint, costa molt, però cal intentar fer aquest esforç.

Ja que potser, en el fons, és l'únic esforç que realment val la pena.

Diari secret, 28/7/2025

TEMPS ASSASSINS

 

LA VIDA ÉS ABSURDA

 La vida és bella,

sovint, molt dura,

i normalment bastant

                             absurda.

Dani T. D. 25/7/2025

LA FARSA INSISTE

 Solo se vive una vez

y es más que suficiente,

solo se vive una vez

y a veces es escaso

o tal vez demasiado.

Solo se vive una vez

mientras vamos matando el tiempo,

como buenamente podemos,

solo se vive una vez

mientras el tiempo nos va matando,

y a menudo es sin querer,

y casi siempre es intencionado.

Solo se vive una vez

mientras la farsa insiste,

solo se vive una vez

mientras uno se prueba otra máscara;

y tal vez todo sea un sueño.

Un sueño que se sueña a si mismo.

Dani T. D. 24/7/2025

RES DE RES

 Abans d'ahir (per dir-ho d'alguna manera), un estava convençut de que acabaría sabent moltes coses, y acabaria abraçant certa saviesa. 

  Però, passat els anys es constanta la més pura evidència:

 Mai s'arriba a saber practicament res de res.

Diari íntim, 23/7/2025

TODO COMEDIA

 

PUR SILENCI

 El pur silenci que despentinen

les paraules tan traïcioneres,

confonen tot camí,

dinamiten tot destí.

Mentre el cor navega

horitzó enllà

i el pensament naufraga

tot propòsit del Desig.

dAni, 19/7/2025

IDIOT WORLD

 

L'ESSÈNCIA DE TOT DESIG

 En nits intepestives

desitjo entrar al teu conjunt d'àtoms,

en disoldre'm i deixar de ser

per viure per sempre

                               dins teu.

Ser aigua, líquid ARDENT que estima

fins al res més còsmic.

I en el fons,

no sé si existeixes,

si t'he conegut alguna vegada,

si sé el teu nom,

o si ets la mort. La meva ítima,

extasiada i estimada mort.

Dani T. D. 17/7/2025

NO SÉ SI SOC

 Sovint no sé si soc

 un, dos o mil.

Ser és una rara tara,

una exagerada dignitat,

una excusa com un altre 

per seguir respirant.

Una altra fotesa,

tot plegat

Dani T. D. 17/7/2025

EL JUEGO DE LOS JUEGOS

 A veces me busco

y me encuentro en el espejo:

¡Qué asco!: el mismo careto for ever,

pero al revés y un poco 

más (in)maduro.

Normalmente me evito

inventándome de nuevo

contra el espejo

que me escupe el reflejo

de la imagen que no llega a ser;

pues casi siempre soy otro,

otro que juega

al juego de los juegos,

el cual uno se  ve diariamente 

                                          atrapado.

Dani, 17/7/2025

LA POLÍTICA ES DESCALÇA

 Quan les sabates es treuen els peus,

els barrets es despren de caps buits

i la política no para de vomitar 

polítics totalment en mal estat.

Dani T. D. 15/07/2025

MEDITACIONS ATÒMIQUES

   Cada nou dia

em desplaço amb els meus àtoms

d'aquí cap allà.

Soc essencialment

un conjunt d'àtoms,

àtoms vestits de cel.lules.

Els àtoms son semieterns.

S'ajunten

i es separen

formant cossos;

desfent configuracions.

D'alguna manera,

cadascú

de nosaltres és també

semietern.

Però ves a saber.

Tot plegat

res és del tot mentida,

ni tot és tan veritat.

Depent 

del punt de vista

de l'espectador.

L'espectador

que també

és el subjecte

observat.

O no...

Dani T. D. 14/7/2025

SENSE SER UN SOMNI

 Sense ser un somni

la vida és un somni.

Un somni que es somnia

a si mateix,

fins que la mort

imposi el seva

particular manera

de somniar.

Dani, 13/7/2025

ACTE REVOLUCIONARI

 

LES PETITES COSES DE LA VIDA

 Abans 

de l'explosió final

em preguntava

si ens tornaríem

a veure.

EL COLOR DEL DESIG

 El meu desig

té el color

dels teus ulls.

Diari íntim, 11/7/2025

DÍAS DE PLAYA

                Desde las playas

del olvido

te eché de menos.

Diari íntim, 11/7/2025

ESQUIZOFRENIAS DIVINAS

 D de Dios

y del Diablo.

 ¿No será el Diablo

un disfraz de Dios?

¿O no será Dios

un invento

 para blanquear

al mismo Diablo?

Dani T. D. 10/7/2025

CONFUSO EMBUDO

 A veces el cielo

se confunde con el suelo

y el lado izquierdo 

con el derecho.

A menudo nada

está tan claro

y justo en el momento

de mayor oscuridad

se percibe

la luz más intensa,

la verdad más transparente,

la evidencia más desnuda.

Desnudo

el nudo

de todo confuso

embudo.

Dani T. D. 10/7/2025

SIN MEMORIA

                        Sin memoria

pero sin olvido,

entre las cucarachas

del poder

más peligroso

y corrosivo.

Sin comida

y sin hambre:

son los últimos 

del peldaño,

los desgraciados de siempre,

los que soportan

este sistema tan infame.

Sin humanidad

y sin escrúpulos

listos para gobernar 

ya sean diestros

y/o siniestros,

rojos

y/o negros

pero sin perjuicios

y del Opus D:

obra de un mismo

                           Diabl@.

Dani T. D. 9/7/2025

A VEGADES PASSA

 A vegades passa

que estic mort i viu

a la vegada.

Que vull companyia

i alhora està

 ben sol.

Que ric

i no estic

precisament animat.

Que fa molta calor

i em tapo

amb un parell de mantes.

Que desitjo està

entre els teus braços,

i, alhora sense tu.

Jo qué SÉ!,

potser ben mirat

és el natural clima

d'aquesta vida,

tant confusa,

tan única,

tan ficticia,

tan fugaç,

tan mortal.

Dani T. D. 9/7/2025

BAJO EL INFLUJO DE LAS NUEVAS TECNOLOGIAS

 Yo era un idiota, 

pero con los años, y gracias 

a las redes sociales, me he 

vuelto 3000000 idiotas.

diari secret, 7/25

¡¡HAY QUE VIVIR, CARAJO!!

   Vidas sin vida

bajo las bombas

tiradas por los mismos cabrones

con corbata de siempre

de todos los tiempos.

Vidas sin vida

currando por una mierda,

mientras los mismos cabrones

con corbata de siempre

tienen de todo sin dar apenas golpe.

Vidas sin vida

cansadas de las mismas mentiras,

mientras las mismos cabrones

con atractivos mensajes

de todo tipo 

           nos manipulan como quieren.

¡Hay que vivir, carajo!

Porque digan lo que digan

y por más medallas, corbatas

o satanás que lleven

estos cabrones,

sólo hay una vida,

y hay que vivirla

Dani T. D. 7/7/2025

EN AQUESTA MISERABLE VIDA

 De nou a l'oficina. Dilluns, estiu. Massa calor. El temps aquí passa més lent, però hi ha aire acondicionat. El meu nom, bé el meu nom... posem per cas que em dic Robert, i que soc solter. Bé, i QUÈ...No sé perquè he anomenat aquesta dada. A qui l'importa. Rerament ni a mi m'importa. 

 El cas que em trobo un altre dilluns aquí. El cap de semana ha passat volant. Vaig sortir amb una dona que vaig conèixer per una d'aquestes xarxes social. Era guapa i molt interessant i a més era una fan d'en David Bowie. Què més es pot demanar en aquesta miserable vida?

 Però a l'hora de la veritat em vaig anar quan la cosa prometia. Sí, és raro. Però l'inspiració quan t'agafa ho has de deixar tot. 

  La cosa és que m'agrada escriure, és el que més m'agrada fer en aquesta vida. És la meva vida. No soc un professional, o sigui que no em guanyo la vida escribint. Em guanyo la vida fent tasques administratives en una oficina. Una oficina gris i moderna. Còmoda i avorrida, com gaire bé qualsevol oficina en aquest polígon, en aquesta ciutat, en aquest món que no sap on va.

  Com deia, em vaig anar quan la cosa es començava a posar interesant. Ella, posem per cas, que es digues Marta, i la Marta era una dona d'uns 47 anys que era il.lustradora de contes per nens i pintura.

-La pintura és la meva vida. Però arriba l'hora de fer una expossició, i la frustració es considerable. El primer dia, en la inaguració, ve gent. Que si amics, família, coneguts, algún periodista i crític. Et diuen el seu parer, que si tens talent i patatim patatam...però a l'hora de la veritat és ven pràcticament re. I el resta dels dies que dura l'expo a en prou feines passa ningú per la galeria. I una es desespera. Però el dia segünet torna a pintar perquè sense pintar la vida no té massa sentit.

 Aquestes darreres paraules de la Marta, van provocar un clic al meu cervell. Aleshores vaig sentir l'urgent necessitat d'escriure. I això que intuia que si em quedava el més segur es que acabaria al llit amb la Marta, però també vaig saber que, d'una manera o altra, ho entendria. O no, perquè estava a punt de fer una completa tonteria. Però un ja té una edat, i una tonteria més en la meva vida què més dóna.

  Va ser quan ja portaven els cafès: un tallat per ella amb dos gotes de Zoberano i un cafè amb unes gatetes d'anís der Mico per un servidor. Ella, la Marta, com he dit em va semblar guapa. Semblava treta d'una pel.li d'aquelles de Hollywood. A més duia un vestit blau molt maco, que li quedava molt bé. Jo l'anava mirant com sense voler. No volia tampoc que es notés que li anava possant els ulls per cada part del cos. Per una banda, suposo que es natural. Bé, el que vull dir és que un o una va a aquestes cites per trobar certa companyia afectiva. Encara que un ha de comportar-se, i no perdre mai les formes. A més, soc bastant timid. A vegades per dissimular aquesta timidesa un s'acaba passant de la ratlla. O creu passar-se de la ratlla.

  Instants més tard, els dos havíem començat a beure de les nostres respectives pòcimes. Un desig atraïent entre els dos cossos havia començat a planejar al voltan nostres. Les nines de la Marte apuntaven a les meves alimentant així, el secret llenguatge dels sentits més primimitius. Pels seus llavis sortia de tant en tan una llengua que senblavia inquieta amb ganes de jugar.

-M'ho estic passant realment bé. La veritat és que és la primera vegada que vinc a una cita d'aquesta mena. La meva vida amorosa ha siguit més haviat penosa. Bé, penosa, potse exagero una mica. He estat casada uns deu anys. Deu anys que m'han semblat vint. Tinc una filla adopatda de quinze anys que dius Quinocia. Vol ser arqueologa. Ara està amb el seu pare, o sigui amb el meu ex. Ex, bé el Damià és molt bona persona. Massa bona persona, ja ho veus per aguantar-me a mí. Però mira les coses son com son... El era que feia temps que no... i una amiga meva em va apuntar a un lloc de cites i ves per on estic aquí..No pensis que estic desesperada...encara que una alegria, i tu sembles tan...

La Marta va fer una pausa, es va passar la llengua per entre els llavis, i es va decordar un botó de la camisa, deixant veure el començament dels pits. Després continuar al seu monòleg.

-No vull que t'emportis una idea equivocada  de mi. Jo no sóc així, però estic passant per uns moments difícil. I ja m'entens, som adults i el meu pis no està gaire llunys d'aquí, que et sembla.

  No sabia què dir. Per uns instants m'havia quedat sense paraules. Per una banda havía somniat tantes vegades una trobada amb una dona com la Marta, que no s'havia ara com reaccionar. I encara que no ho s'ho cregueu, em van entrar unes terribles ganes d'anar a casa. Obrir l'ordinador, i escriure aquella situació, plasmar en un text aquell sentiment: els instant abans quan la passió està ben a punt d'esclatar sobre un mar de llençols, o sabre altra superficie.

 La qüestió és que s'havia fet silenci, que durants uns segons. Els meus ulls tímids es van banyar pel seu bonic rostre, i seguidament em vaig atrevir.

-Jo també m'ho estic passant la mar de bé amb tu Marta. Creia que no existien dones com tu. De fet estic vivint un somni, però t'he de dir que m'ha entrat ganes de...

-De donar-nos una alegria?

-Sí, i tant...Però també m'han entrat moltes genes d'escriure. No sé com dir-t'ho. Ja sé que sona molt raro, per no dir molt malament, però estic tant a gust amb em tu... que no sé que més puc demanar.

-Doncs anem a casa meva a acabar la festa fins la matinada. Ens relaxem, ja m'entens...   A més entre alegria i alegria, podem parlar sobre el que vulguis. Des de Kierkegard, passant per Picasso, els dubte d'Antoni Tàpies o els poemes de la Zimbioskha...

No sabia què dir, per uns moment estava dubtant.  La veritat es que la Marta era una dona molt interessant i sensual. Amb físic que refrescava la vista a qualsevol. ¿Què més es podia demanar?

Dani T. D. 7/7/2025

TODO Y NADA VUELVE

 Buscando un pretexto

para huir del contexto

y así transcribir el texto.

Inaugurando una nueva historia

lejos de toda escoria

que sepulte la  memoria.

Azaña extraordinaria

pocas veces asumida

por la autoría asistida.

Y es que nada al fin se resuelve

en esta niebla que todo lo envuelve

y es que todo y nada vuelve.

Dani T. D. 4/7/2025

EL MISTERI D'ESCRIURE

   No sempre s'aconsegueix escriure el que un vol escriure. O més aviat, quasi mai s'escriu el que un es proposa escriure veritablement.

  És un art díficil. Cada paraula vol dir tantes coses, i obre tantes portes...

  Posem per cas que un es proposa escriure una història sobre una gallina. Es comença a escriure i al cap de deu pàgines la gallina era un polític. Un polític d'esquerra. Era d'esquerra perquè creia firmament amb certa igualtat d'oportunitats, una solida justicia social, una tolerància entre diferents maneres de ser i de fer, un bona educació i sanitat de qualitat per a tothom...

  Però la carrera política mai és fàcil, sempre és dura i més si un és una simple gallina. I més si el país d'un és un galimaties on el que menys interesa entre la classe política és la política.

    Resumint: aquell gallina va aconseguir ser president del govern del seu corral, que era una monarquia (encara!) parlamentaria.  I tot gràcies els seus ous. Ous que tard o d'hora serien agafats per fer una simple truïta al nen que volia sopar d'una vegada.

El nen que era un gallina de cert prestigi entre el membres d'aquella humil familia. Una gallina que en el fons no era res més que una disfressa d'una guineu molt espavilada. Tan espavilada que es va passar de la ratlla marcada per la seva propia embició política.

Dani T. D. 3/7/2025

COMO SARDINA DESENLATADAS

 No siempre se gana

cuando se llega el primero,

no siempre se vive

cuando aún 

no ha llegado la muerte.

No siempre el futuro

es el mañana de un presente renovado,

no siempre la tan prometida felicidad

al fin trae la alegría de vivir.

No siempre la democracia

es la voz del pueblo  (por desgracia),

no siempre la voluntad de unos pocos

es la conformidad de tantos otros.

No siempre la verdad

se dice con toda la verdad.

Y por cierto, ¿Qué es la verdad?

¿Acaso una incertidumbre desvelada

                                        momentáneamente?

Dani T. D. 3/7/2025

MERAVELLOSES DECADÈNCIES

 Un sol silvestre escalfa les paraules que han quedat abandonades i exteses pels vianants més anònims sobre l'asfalt.

   Les paraules, degut a la calor més extrema, es descomponen fins que els seus vocables es fant aigua. Aigua que s'evapora, com tot pensament. I de rebot, desapareix qualsevol ratre d'acció que es proposi anar un pas més enllà. O senzillament viure cada instant com si fos el primer. I el darrer, naturalment.

Dani T. D. 3/7/2025

PROFESIONALES DE LA POLÍTICA HISPANIOLA

 Sin dejar de mentir, 

siempre diremos

 la puta verdad

   Atrévete a votar 

si practicas deportes de riesgo, claro;

(y en este país tan democrático...)

MORTALMENT FICTICI

 Soc totalment ficctici

de cap a peus,

de costat a costat.

Pur atzar que es desperta

cada mati

en una nova vida.

Un prodigi

que es somnia despert,

una mortalitat

que imagina que es eterna.

Eterna

fins que la mort

em convidi al seu llit.

Sí, soc totalment

fictici,

mortalment fictici.

Dani T. D. 1/7/2025