Hores d'elèctrica angoixa
es claven com dagues
en el vulnerable territori
de les ànimes nàufragues.
La vida és rara
i el món una tonta pedra
que dóna voltes i voltes
al voltant d'una foguera.
Dilluns cansat de res
entra per la porta del Deure més gris,
saluda a tot déu,
i s'acomoda en la seva pròpia buidor.
La vida és rara,
i la realitat una serp
que s'arrossega
per la confusió més còmica.
Dani T. D. 31/3/2025
.jpg)
No hay comentarios:
Publicar un comentario