Temps perillosos,
temps veloços,
temps criminals.
Mentre els esclaus moderns
encara treballen per un sou de merda,
sense dret a una vivenda digna,
sense dret a ser com els hi sorti de la mongeta.
Temps repetits,
temps ben ximples,
temps com quasi tots els temps.
Mentre no deixo de pensar en tu.
Clar, que l'amor sovint és fa tan díficil...
Ara em trobo en un bareto de mala mort
però molt confortable.
Son temps confusos i normals,
i és tot tan bell i alhora tan absurd...
Cuida't, petons...
Dani T. D. 12/2/2025
No hay comentarios:
Publicar un comentario