COM SANT AGUSTÍ

 Hi ha dies que sóc dos com Sant Agustí. Mentre el meu jo més fictici se'n va a l'oficina a fer el paper per enessima vegada, l'altre jo més inconscient i menys pragmàtic agafa el primer cavall que ve per la carretera principal, i a lloms de l'animal cavalco lluny de tot i de res en concret. Passo part del dia recorren indrets i comarques, camins i contrades, taules i llits. Sempre vaig ben acompanyat d'un cavall amant de les pàgines de Faulkner y Gustave Flauvert. A vegades fem un descans i entrem a un bar a fer una cervesa i cubella d'herves. Llavors aprofitem per parlar de literatura i de la vida en general. Clar, que en el fons no hi ha tanta diferència entre la vida i la literatura. La vida està plena de literatura, bona i dolenta. I la literatura està feta bàsicament de vida. Vida que sovint és més real que la pròpia vida.

Perquè en veritat importa ben poc saber què es la vida. El que és interesant és viure.

 Alguns dies és el cavall el que va a l'oficina mentre jo em dedico a natejar l'estable. Passo l'escombra i ordeno els papers del cavall, ja que el meu cavall no para d'escriure.  De fet quan va a l'oficina en lloc meu, és per descansar i pensar noves històries per poder narrar-les. El meu cavall és diu Manel i escriu a totes hores, encara que mai aconsegueix acabar cap història. Ja que en veritat cap història no s'acabava mai, com bé ja indicava Michael Ende en la seva obra mestra La Història Interminable.

 Hi ha temporades que sóc més de tres, com el meu amic Fernando Pessoa. Aleshores em monto en un tramvia fet de pluja de confeti i recorro els barris d'una entranyable melangia. I sóc posseïdor d'una alegria còsmica i pràctica. Llavors em faig poeta i omplo papers en blanc amb odes i sonets que parlen del do salvatge de sentir-se ben lliure allà on les cames em portin. Aleshores ja es fa l'hora de tornar a casa i de llegir alguna cosa de  José Sarmago, concretament la seva genial novel.la El Año de la Muerte de Ricardo Reis, que es un entrenyable i partipular homenatge a la figura del celèbre poeta portugués.
    I demà serà un altre espai per somniar ben despert. 

Per somniar que un somnia que encara està ben viu en les seves infinites i efimeres personalitats.

Dani T. D. 12/2/2020