ANTE NADA

Acaso los pasos me confunden de camino

una día más en este naufragio

donde el tiempo me permite crear un espacio

por dónde me desplazo quien sabe 

hacia qué lugar.

Acaso un tanto maduro, anque lo de madurar

sea del todo relativo, como la nada de este

todo que colma las tan sujestivas ilusiones

que a menudo entelan el espejo

del porvenir.

Acaso las explicaciones

que uno se hace continuamente

para sobrellavar y simular 

cierta normalidad en su más cotidiano

diambular.

 Acaso un porque, un suspiro,

una canción al viento, una excusa

que aprende a dudar sin perder

demasiado la compostura

ante nada en concreto. 

Dani Torralba Deves, 21/1/4/2017

PERILLA EL SENTIT DE L'HUMOR????????????

  D'un temps cap aquí un va notant que manca sentit de l'humor, en molts aspectes. Que segons quina conya, l'assossiació X de seguida et denuncia. Anem cap enrera? Segurament. Si tot continua en aquesta tendència en comptes de el congreso de los Diputados, es dirà El Cangrejo de los Imputados. I es que quin país 10 nidó! Encara es molesten que es faci segons quins ecudits. El passat encara no només no està resolt sino que com el títol d'una famosa novel.la de l'época "la sombra de Franco es alargada". Si us plau, que estem en una democracia, o això se suposa. Ja que em molts aspectes sembla que no.

  Per un país tenir sentit de l'humor és bàsic. Es senyal de que els seus governants i ciutadans viuen amb plena intel.ligència.. Clar, que el sentit de l'humor sempre comença per un mateix. A mi em sembla que es pot fer broma de tot, amb certa el.legància és clar. En el fons, res es sagrat. O tothom és sagrat, no se si m'explico. A la fi tothom s'acaba morint, una dada que hauríem de recordar més sovint. I com diuen els orientals: Un dia no rigut, és un dia perdut.

  Gent com Buenafuenta, el Gran Woyoming o el sempre anyorat Pepe Rubines fan possible que encara es pugui respirar cert rastre de  vida inteligent i saludable. Si volen un país progresista que es deixint de denuncies inùtils. Independitzin el poder jurídic d'una vegada i per totes, i posin a gent que sàpiga governar. Tan ser políticament correcte també alimenta un estat repressiu.

  No sóc nacionalista. No sé que és sentir-se ni Espayol, ni Català, les banderes em produeixen orticaria (tret de la pirata) .Crec que tota història es discutible depén de qui l'expliqui o/i la manipuli. Però això crec que saber història és molt interessant, com saber qualsevol cosa. Però a vegades un es planteja seriosament que eL deixin viure en PAU! en aquesta República Dels Riures Saludables!

VISCA POLONIA!!!!!!!!!!!!!
Dani Torralba i Devesa, 11/4/2017


 

SE BUSCA GUITARRISTA PA'ESTE ROCK AND ROLL

A puro canchondeo

se toma la vida,

a puro canchondeo

esta podrida rutina.

A puro canchondeo

en un año xacoveo,

Con puro cachondeo

mientras le grita el jefe,

con puro  cachondeo

se divierte con cualquiera.

Con puro cachondeo

hasta que la parca le llame.

A puro cachondeo

hasta el amanecer,

a puro cachondeo

sin lengua en los pelos.

A puro canchodeo

hasta que el cuerpo aguante.

A puro canchondeo

todo nazionalismo

a puro cachondeo

ni espanyol, ni català, ni chino mandarin.

A puro cachondeo

rumbeando por George Brassens,

con puro canchondeo

al compás de los divinos Stones.

A puro cachodeo

hasta que el Diablo me llame!

Dani T, 7 abril 2017

 

ENÈSSIM INVENTARI DE RES EN CONCRET

Les presses dels que no van enlloc,

les banderes dels apàtrides,

les paraules que mastega el silenci,

l'huminat de tota angoixa.

La llengua dels que no tenen paraula,

la raó dels neuròtics legals,

les mentida que fan fossible la veritat,

la realitat tan desgastadament ficticia...

Els pentinats impossibles del vent,

la rutina que abaixa cremelleres,

la sensualitat dins una sotana,

els polítics que fan campana.

El cel del més dolç infern,

l'orgasme ofegat dels presidents,

la bústia rovellada de la soledat,

l'éxit indiscutible de tots els intents.

 Dani Torralba i Devesa, 5 d'abril 2017

CUANDO SOY FELIZ

El intruso que hay en mi
me cuenta la vida
como si fuera una fuga
hacia otra huida.

El intruso que hay en mi
me da de beber
cuando ya no queda
apenas cerveza.

El intruso que hay en mi
lee los poemas
que mi mano escribe
como si fueran puro váneno.

El intruso que hay en mi
me ha pedido
el número de tus ojos,
y la dirección de tu boca.

El intruso que hay en mi
se ríe de mis fracasos,
se enferma cuando hace sol,
escupe mi presencia
cuando soy plenamente feliz.

Dani Torralba i Devesa, 4/4/2017

 

UN CAP DE SETMANA PLÀCID

  He passat un cap de setmana tranquil i molt plàcid. L'he passat llegint el llibre d'en Pau Donés, el cantant de Jarabe De Palo. El llibre porta per títol 50 palos... y sigo soñando, i si sóc sincer l'he trobat emociant perquè es parla sobre coses de la seva intimitat d'una forma natural i valenta.També parla de la seva trajectòria professional  a base d'anècdotes de l'artista, que s'ha de reconèixer -al menys així ho crec- que en Jarabe de Palo ha escrit cançons que ja son himnes (al menys per un servidor) i que no estant gens malament, que fant ballar l'ànima, la ment i el cos.
  Aquesta mena de lectura també m'interessa. Un s'assabenta de coses realment interessants del món de la música. Ja que la música també és cultura.
  El llibre parla de moltes coses més. Està dividit en cinquanta capítols (palos). Aquest llibre, com gairebé tots els llibres, fa moltes preguntes al lector. En Pau li ha posat valentia i sinceritat, com de ser. És un exemple per molta gent, o així ho crec! 
   Durant la lectura, m'enrecordava de quan el vaig anar a veure'l en concert. Era quan va treure el disc Depende. El Palau Sant Jordi estava ple. M'ho vaig passar de collons!

Recomano sincerament la seva lectura
  Gràcies Pau!

Per cert encara m'estic acabant 2999 d'en Roberto Bolaño. Es que no vull que s'acabi mai. És una passaadaaaaaaaa!!!!!