REVOLTES INTERNES

 A vegades m'aixeco del llit i el dia esdevé tot un desert ple de cendra i cares de ningú que serveixen de mirall. Dies en que em plantejo coses impensables que ressegueixen les vores del perill, per dir-ho d'alguna manera. Dies que un no troba les petjades del camí del seu propi destí. Dies que neixen completament del revés. Jornades que no avancen. Però malgrat tot, aquest dies de boira espessa, també son necessàris. No tot ha de ser alegria i felicitat. Encara que tot depén de l'estat anímic. I l'estat anímic depén d'un, i un potser son molts. Potser som el riu d'Heràclit i mai acabem de ser nosaltres mateixos del tot.O pel contrari, som múltiples com el sempre genial Fernando Pessoa. Qui sap si ser nosaltres meteixos tampoc es tan important.
  Tot és discutible, tot és relatiut, tot és quasi res. I res és la plenitud que es troba en l'essència de cadascú, o cadaqui o cada cosa. Si s'apren a canviar la mirada, res és impossibles.

Dani Torralba i Devesa, setembre 2016