TEQUILA I LLIMONA

Un nou dilluns, després d'unes vacences a la platja i el camp. Setembre vesteix els carrers, el dia a dia es disfressa de deures i rutina. Clar, que un sospitat que alguna cosa no acaba d'anar bé. Però tot és qüestió de prendre-s'ho bé. Agafar les coses pel cantó que no cremin. Aprendre a desapendre com es desfant les coses, tal com ens deia la Bruja Averia.

Riure més que ahir, i menys que ahir. Total, UN s'acabarà morint.

Avui dilluns m'està costant, però tanco els ulls i sento les ones del mar que em gronxent  suament, mentre medito i sento que la vida potser és això:UN somni dins d'altres somnis que acoronen i fan riure, encara que a voltes tot sembli una gran tifa de vaca.

Potser la vida son momets plens d'intensa i fugaç eternitat.I un va de moment a moments, saltant, caminant, arrossegant-se, nedant, corrents, o assegut, que també podría ser

I ara m'imagino de sóc un esplorador i exploro una realitat que m'és totalment aliena. La realitat.

¿QUÉ DIANTRES ÉS LA REALITAT?

Una paraula, una condició, un ram de dubtes, unes cames que m'acaronen, una traveta, una santa hòstia, un país independent de la seva pròpia independència, la mentida dels polítics, la falsa fe del Papa de Broma, una trompeta pel matí, un bon polvo després de dinar, una fantasía, dos d'Avecrem, un cafè, copa, i puro.Ves a saber..........

La realitat se l'inventa un, com la vida o com la mort, que aquesta sap a tequila i llimona

Fins aviat nens!

Dani Torralba, 21 set. 2015