SOM FINITS

Som finits, no durem per sempre

som fràgils,

Som pur sentiment i som agua

salada que en forma

de llàgrima

nàufraga  dolçament cap el mar.

Som llum, som una espurna

pura rialla

un accident,

un atzar en un desig

mig descuidat.

un espai en el vent,

o bé un vent en cap espai.

Som finits comediants
que ens acabarem morint,
i som la pura enveja
dels déus.
Som el cel i som l'infern
el principal assassi del nostre temps
en aquest viatge ple de llum
i d'ombra.

Som ara i aquí,
un teixit de sommins,
uns cabres boges,
uns ningús que creuen
ser algú
de tan en en tan o constantment.

Sí som finits
sortosament som finits.

Dani Torralba, gener 2015

LIMITS EN LA LLIBERTAT D'EXPRESSIÓ

  Hi ha límits per la llibertat d'expressió? A mi em sembla que si ha respecte, no té per què a haver-hi. Tothom és lliure de pensar i d'expressar el que vulgui. Les creences, religioses o no, també son lliures i mai s'han d'imposar a ningú. Encara que a vegades doni la sensació contraria. 

  Hi ha gent que mai compartirà la meva opinions ni la meva poca fe en cap ésser que pugui manipular, d'alguna manera, les meves passes cap a una vida després d'aquesta vida (quina mandra, una altra vida!) Però això és molt sà. Som una societat plural, on hi viuen moltes cultures i maneres de fer. Venim de la il.lustració, del renaixement,  dels grecs, dels romans, dels àrabs... I això és sà i dóna una enorme riquesa . Una gran cultura. I això no ho hem de perdre mai de vista.
  Com no em perdre mai de vista el sentit de l'humor com a punt de vista vital per tot, crec jo. Això també permet cultivar millor un sentit crític vers el món, i vers nosaltres per descomptat. El sentit de l'humor ens permet relativitzar les coses. En el fons res és massa important. Al cap i a la fi un s'acaba morint, i morir-se tampoc és tan terrible. Bé, en una societat tant materialista com aquesta, la mort crea frustració, però es pur marketing consumista que no porta enlloc.
Em desvió del tema, ho sento.
El que vull dir en aquestes línies és que expressar-se lliurament és sa. Riure's de coses aparentment sagrades es saníssim. I el que no li agradi que s'ho faci mirar, que estem en el segle XXI i no en l'Edat Mitjana.

Si hi ha algún Déu, cosa que dubto, ha de ser tot un caxondo mental! Si no vaja tifa de divinitat!!!!!!!!!!


Dani Torralba, gener 2015

CHARLIE HEBBO

 El que va passar el passat dimecres 7 de gener a París, és molt fort. Assassinar a dotze persones que pertenyien a la redacció de la revista satirica Charlie Hebbo és lamentable y terrible.  Alguna cosa no funciona, potser son els barbars que venen a carregar-s'ho tot. Encara no m'ho acabo de creure. No tenen sentit de l'humor. Ja sabem que és un petit sector radical, però és molt greu el que va passar.

 Perquè si assassinen el bon humor, estàn assassinat la vida i la llibertat. La gent que no té sentit de l'humor és perillosa i avorrida. I té cara de moc. A més a més no només estant atemptant contra la democràcia d'occident, sinò que atemptant també contra els seus germans de l'Islam. L'Islam tembé és un món interesant i i ric, però aquest radicals li estan creant mala reputació

Les religions tendeixen a no tenir massa o gens sentit de l`humor. Ja sé que aquest és un altra tema, però també és una cosa a reflexionar. Si Déu existeix, segur que té sentit de l'humor. L'humor és amor. Saber riure's de tot, començen per un meteix, és bàsic i sa per la salud mental i espiritual, al menys per a mi. A més tot és relatiu,

Res és tan seriós. Una vida sense riure no val la pena. Jo també prefereixo morir de peu i rient, que viure agenollat.

  Dani Torralba, 11/1/2015

UN AÑO MÁS?

Del azar inmedaiato

al deseo jamás escrito,

pasan los días de papel

ante los ojos de piedra.

De un carro hecho de estrella

en el cielo suspendido,

sortea el destino

que sacude mis más entusistas zapatos

hacia la nada más

misteriosa y desbocada.

 Un año más o menos,

pues según como se mire,

el tiempo no deja de ser

un estado mental, 

Tal vez una paradoja más

como este sueño mortal

que acaso es la vida,

que acaso es vana ilusión.

Dani Torralba, 4/1/2015