Me despisté de vida,
me equivoqué de destino,
me pasé de medida,
me perdí en el camino.
Pero no me equivoqué
de la bella equivocación
como vital vocación
para perderse en el bosque.
Para adentrarme en el deseo
que esconde el propio desierto
y que al fin lapida
el estallido de cada latido.
Me despisté de camino,
me equivoqué de vida,
me perdí en la medida
me pasé de destino..
Agosto, 2013
Dani Torralba
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
QUE EL FIN DEL MUNDO TE PILLE RIENDO
¿Qué se puede esperar de un mundo gobernado por psicópatas profesionales? Dani Torrat, 2024
-
Dies de vapor, dies de boira, dies plens de paraules. Paraules plenes d'intensitat amb una llum fugissera que agonitza just quan la ... -
.jpg)
Sense respecte no hi ha llibertat, i sense llibertat tot sistema és un despropòsit. Per no dir un estat repressiu. Dani T. D.... -
.jpg)
Camino i procuro ser valent i curiós, no és fàcil. I sort que no és fàcil. Naufrago un dia més per un desert ple de miralls. Cada dia soc u...
No hay comentarios:
Publicar un comentario