Le escocía la cara. Decidió ponerse una crema a la luz de las estrellas. Bajó al patio. Encendió la luz. Al ver su cara en el espejo, se percibió más vieja. "La piel tiene memoria", le había dicho no sé quién en la oficina. Alzó la vista y vio una grieta en la pared que tenía enfrente. Las casas también tienen memoria, parecía susurrarle aquella rendija. ¿Estaría dispuesta a revelarle sus secretos algún día?
Poesía, pinturas, reflexiones, aforismos, y demás historias... en castellano, catalán, y otras idiotas (perdón, idiomas) Por Dani Torralba Devesa, un inconsciente que no quiere dejar de soñar bien despierto hasta el final (si hay algún final, claro)
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
ENTRE ELS APARENTS LÍMITS
Massa idiota per comprendre res, massa viu per no somniar ben despert, massa escèptic per ser plenament feliç, massa mortal per creu...
.jpg)
-
Dies de vapor, dies de boira, dies plens de paraules. Paraules plenes d'intensitat amb una llum fugissera que agonitza just quan la ...
No hay comentarios:
Publicar un comentario