Le escocía la cara. Decidió ponerse una crema a la luz de las estrellas. Bajó al patio. Encendió la luz. Al ver su cara en el espejo, se percibió más vieja. "La piel tiene memoria", le había dicho no sé quién en la oficina. Alzó la vista y vio una grieta en la pared que tenía enfrente. Las casas también tienen memoria, parecía susurrarle aquella rendija. ¿Estaría dispuesta a revelarle sus secretos algún día?
Poemes, dibuixos, contes, reflexions, aforismes, y més disbarats... en castellano, en català, i altres idiotes (perdó; idiomes) Per Dani T. D., un inconscient que es nega a deixar de ser nen fins el darrer moment (si hi ha un darrer moment, és clar)
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
UN TRÀNSIT DE PARAULES
Sovint un trànsit de paraules neguitoses i sense direcció enterrant el silenci més revelador. A voltes la llum del dia perd de vista e...
-
Massa s ovint neix mort el dilluns, però un reneix entre les cendres d'un jo caducat i passat de moda. I els termòme...
No hay comentarios:
Publicar un comentario