lunes, 1 de diciembre de 2025

DIVINAMENTE PERDIDO

Perdido en  mi,
en este cuerpo de arena:
no sé si voy a vengo.

No sé si vivo porque voy muriendo,
o muero porque me siento vivo.

Aunque la paradoja
nunca se deshace del todo,

siempre se transforma
en la forma y el contenido.

En su viaje entretenido
hacia la luz o la más serena nada,

(que es lo mismo,
aunque no parezca igual).

Serena y luminosa nada,
como esa íntima señal,

la que late en el fondo
de cada cual.

Dani T. D. 1/12/2025

SEGUINT EL RASTRE

         Viure potser és 

una fugida 

cap endins...



Diari íntim, 12/2025

ENÉSIMA PARADOJA



Y al fin, todo acaba en nada.

Y tal vez la nada sea la clave

de todo.


Diari íntim, 01/12/2025

FART!!!

 Fart de treballar per un
                                    sou de M

fart de ser un altre idiota jo,

fart de desitjar,

fart de progressar.


Fart de fer veure certa 

                 intel.ligÈncia,

fart d'aquesta rutina tan enganxosa,

fart d'aquest cos tan perfecte,

fart d'aquest tan decadedent avenir.


Fart de somniar 

al dictat del mercAt,

fart d'esperar, 

fart de matar-me 

des de cada batec.


Fart de ser.


Fart de disimular-me normal,

fart de resar a un déu inexistent,

fart de ressucitar cada dia,

fart d'haver de ser feliç

                                          per cordons!


Fart del Nadal,

fart dels polítics,

fart dels violents,

fart de fantasmes.


Fart d'estar fart:

compto sis i torno a llencar,

fart d'aquest capitalisme

que ja és tot un gran Casino

                                       del tot criminal.


Dani T. D. 01/12/2025

DIVINAMENTE PERDIDO

Perdido en  mi, en este cuerpo de arena: no sé si voy a vengo. No sé si vivo porque voy muriendo, o muero porque me siento vivo. Aunque la p...