veus que s'amaguen en el silenci del capvespre,
mentre el destí continua sense saber on va.
La lluna se'n va a dormir a l'altra banda del mar
tot recollint les ombres que ha deixat la nit,
mentre el nou any comença a caminar.
Nous monstres farcits de diners omplen
els despatxos dels edificis més alts
i des d'allà dicten el pensament als salvatges esclaus.
El món tan sols gira al voltant d'una gran foguera
sense anar enlloc,
mentre les paraules continuen sagnen en de l'alfalt.
Dani T. D. 11/1/2025