o gairebé res
per això sóc ric,
molt ric.
Només tinc aquesta brisa suau
que ara em perfuma
el teu dolç record
entre el desig i el vertigent.
Soc ric,
molt ric
i no necessito
gaire bé res.
Només tinc l'aventura diàra
que em procura l'atzar,
que em sorprén el més misteriós
destí que,
aquest, es va escribint
pas a pas al compàs
de l'alè dels Déus
més trapelles.
Dani T. D. 6/9/20025
La vida és una rara ferida
entre la llum i la foscor,
l'amor i la indiferència,
l'odi i el respecte.
Viure és pur vertigent
una travessa per un abisme
ple de bellesa i por,
fet de màgia i llum.
I un, al cap i a la fi, arribar a saber
alguna cosa?
Potser tot i res
no deixa de ser un somni
dins d'un altra somni,
i la cosa està en deixar anar
i somniar ben sere,
ben alegre, ben despert.
Dani T. D. 5/9/2025
Les hores de sol s'adormen més aviat,
rellisquen per les cantonades del cel
mentres pels diferents canals de comunicació
opinen veus que res de res saben.
És la història de sempre
dels vàmpirs de sempre,
dels agoïsmes de sempre,
de la buidor de sempre.
Dani T. D. 4/9/2025
.jpg)
i viu com et doni la gana
que la vida és menys
que un moment.
Diari secret 9/2025
.jpg)
també soc els petons i les carícies
que et fa el teu amant
sobre la teva pell completament mullada
quan és gloriosa presa
de les fresques i còsmiques matinades.
Soc la mentida més mortal
i també la veritat més decepcionat,
també soc una màscara feta de vent
que planeja sobre les platges
de l'oblit més recordat.
Soc el futur cadàver d'un desig
completament nu
que naufraga en una estació de tren completament deserta,
soc un ningú que es creu important (com tot neuròtic)
com tu, ella o el mateix gran president.
Soc un i dos i mil en cada batec
pum pum pum,
soc el que em doni la real gana ser!
Dani T. D. 3/5/2025
.jpg)
l'existència és una pel.lícula
que inventa la testa.
Una peli en la que el protagonista
és un mateix,
una peli subjectiva i tan real
que sembla del tot ficticia.
Un drama a voltes,
i una comèdia sempre,
sens dubte. Fin l'últim alè.
Una comèdia
sense massa importància.
Dani T. D. 2/9/2025
.jpg)
De l'amor, la revolució més necessària.
De la crueltat, mireu com està el món...
De la humana humanitat, un frau absolut.
De les banderes, drapets inútils per respirar,
De la pau, anhel permanent
per continuar vivint amb certa dignitat
De la llibertat, sempre es des de l'interior,
de l'educació, essencial per caminar
i obrir portes,
De l'alegria, el motor per viure.
Dani T. D. 1/9/2025
.jpg)
no hi ha res, però
abans de la mort
tampoc hi ha gran cosa.
Per això cal jugar
i somniar ben despert
malgrat aquesta merda
de món que ens envolta.
Cal no perdre cap
instant i riure per viure,
i viure per riure,
perquè no hi ha res més.
Dani T. D. 1/9/2025
Ja declina l'estiu,
rellisca sobre les taulades ventades
de la il.lusió més vital,
més anhela, més mortal.
I la vida continua
com el més rar
i difícil ofici, desfent
i obrint espais.
Ja declina el món,
en el seu propi desconcert
on els monstres
més tòtils i perillosos
ja ens governen.
DANI T. D. 31/8/2025
Quantes vegades t'he estimat
a milers de kilòmetres de distància...
Sense anar més lluny, aquests nit
passada.
Ens besàvem entre carícies,
mentre dansaven les mans i els seus dits
per cada racó dels cossos
que, per moments, es fusionaven
en una sola ànima.
Hem nàufragat en una platja
de passió, on el món sencer
era simplement un decorat, un miratge,
un desert....
He tornat a ser completament teu,
has sigut completament meva,
hem tornat a ser un sol cos.
I finalment, a la fi, hem sigut res,
pols d'amor,
divinitat DiabòlikA,
pura enamorada il.lusió.
Dani T. D. 29/8/2025
LA VOX productions PRESENTA:
James Abascal
en el Hundimiento
(en el mar de su propia mierda, claro.)
QUINA PUDOR A FAIXISME!!
Pujar-se en un bus direcció cap al sud, baixar-se a Tarragona i banyar-se al mar. Menjar alguna cosa amb una cervesa i després d'una bacaina sota uns arbres, continuar al viatge. Aquest cop un bus ens porta cap a Tortosa.
Un cop allà. fer nit en una pensió. Apuntar unes ratlles a la llibreta i descansar fins l'andemà.
I a l'endemà, continuar baixant per un riu de quitrà fins a les terres Andaluses. Observar que les llengues i les tradicions potser canvien, però que la gent en definitiva s'assembla a un. Com si fossin parents llunyans. Comprovar que les coses en veritat son més senzillas. Que la vida no deixar de ser un viatge en bus cap un lloc completament misteriós, exòtic i qui sap si acollidor. O qui sap...
Adonar-se que potser tampoc cal tenir tants diners per viatjar. Tan sols una mica de curiositat, un barret i passió per viure sense por. I llençar-se al buit sense xarxa.
Dani T. D. 28/8/2025
Temps violents,
dictadors amb corbata que aspiren a comprar el món sencer,
cervells virtuals que ja dicten el que s'ha de pensar.
Temps idiotes,
mars de plàstic patrocinats pel sistema,
el sistema que també ets tu, ell i jo.
Temps completament cecs,
la mateixa merdosa mentida de sempre
al fer creure que sempre un ha de triOmfar en aquesta
tan ficticia i mortal vida.
Temps cabrons
com tots els temps de la humanitat,
potser l'epidèmia més criminal.
Dani T. D. 27/8/2025
la vida em va respirant
per un camí misteriós
entre diverses boires.
En un món salvatge
i cada vegada més violent,
encara que es vesteixi
civilitzadament.
Entre el desig i l'atzar
soc pura il.lusió que
naufraga en les platges
del més lliure oblit.
En aquesta món
tan meravellós, com absurd
sempre acompanya el dubte
de si tot això té algún
sentit.
Dani T. D. 22/8/2025
Que la vida
no tingui massa sentit,
a voltes (o sovint), pot ser
tot un alleujament.
Diari secret, 8/25
.jpg)
cansat de res
canvio de somnis,
trec la llengua
a l'autoritat i
a la por més idiota.
Cansat de mi,
cansat de vosaltres,
cansat de ningú
aprenc a caminar pel cel,
fumo cigarros de caramel,
esnifo la ratlla de l'horitzó.
Cansat d'aquest món,
cansat dels seus fantasmes
invento una revolució
de música, amor i flors
i m'importa una merda
si no vaig enlloc.
Tan sols aspiro a viure
cada instant
fins el darrer batec.
Dani T. D. 18/8/2025
El escritor una vez en esas tierras tan alejadas de su Colombia natal, aprovecha y explora, junto a unos amigo el horror de la guerra. Ya cuando se dispone a regresar a su país, sufre una explosión de un mísil en un pizzería. La explosión del misil provoca unos 13 muertos, entre los cuales se encuentra Victoria Amélina, una joven escritora ucraniana que en esos días había sido la guía para el mismo Héctor y sus acompañantes.
Este libro emotivo reflexiona sobre lo que significa la absurdidad de las guerras y sus consecuencias. También el autor se plantea la relación entre la escritura y la realidad, sobre vivir y escribir. Y lo que significa realmente el oficio de escrito.
La forma de narrar de Héctor Abad Faciolince me parece de una valentía, una sinceridad y una poética hermosa, sencilla y profunda a la hora de exponer sus propia reflexiones, experiencia e incluso sus contradicciones.
Ya me cautivó su impresionante libro, El olvido que seremos, dónde narra la historia de su padre, un médico de Medellín, al cual acabó trágicamente tiroteado por las mafias de ese país en los años 80. Por cierto, los hermanos Trueba hicieron una película sobre este libro.
Seguiré a este escritor Colombiano, no le perderé de vista. Me parece, sin duda, extraordinario y de una gran calidad humana.
Dani T. D. 8/25
mengen cullarades d'arena,
mentre les bales empaiten
i cacen esquenes i caps
de quitxalla innocents.
Víctimes dels mateixos
criminals de sempre,
però ara
més professionals que mai;
operen des dels seus luxosos
despatxos.
Els mateixos criminals
que ja governen el món.
O han governat el món
des de sempre?
Dani T. D. 14/8/2025
A veces se cansa,
se cansa sin más
se agota de ser,
de arrastrar un cuerpo de agua
o simplemente
se cansa de estar.
Y a veces recuerda:
ha sido duro,
pero no ha ido tan mal.
A pasar de los pesares,
una cervecita, un libro,
un polvo, unas risas
y a seguir.
Que vivir es un gozo
pero tampoco hay que precipitarse.
Todo cumple su tiempo,
y el tiempo suele ser subjetivo,
a caso una ilusión...
como casi todo,
como casi nada.
Dani T. D. 14/8/2025
Jodiendo, me paso el día jodiendo...
y mientras tanto el mundo
(y en especial Zelenski)
no paran de molestar.
Pero antes de la muerte tampoco hay mucho más, y más en este mundo supuestamente civilizado.
Diari secret 14/8/2024
El sistema, què és el sistema? Qui manega el sistema? Està podrit el sistema?
Nosaltres també formem part del sistema. Som víctimes, o més aviat còmplices del sistema? El sistema va canviant o essencialment és el mateix sistema des de fa uns quans segles? De què parlem quan parlem del sistema? Es tan fàcil sortir del sistema?
Segurment perque el sistema funcioni (supusem que funciona i punt) hi ha d'haver certe inversions, conflictes finencers o fins i tot guerres que alimentin el SISTEMA en majuscules. El sistema es pervers, perquè l'home és un animal, entre d'altres coses, molt pervers.
Els anti-sistema també formen part dels sistema. I sovint gràcies a ells el sistema és fa més fort o més hermètic. Hi ha possibles vides alternatives a aquesta sistema dominat? Crec que sí, sempre hi hagut, però son minoria. Suposo que és un tema de consiència, de fer una vida més humana, no tan interessada en tenir, sino en ser. En això Orient potser han fet el viatge contrari. O no.
En definitiva, el que es tracte (o es tractaria) és de viure sense enveges, ni ambicions ni altres foteses que no porten enlloc.
Dani T. D. 14/8/2025
promeses ferides,
mirades de fam
sense forces per viure.
Pluja de bombes diàries,
nens disparats per l'esquena,
avis desfets;
el mateix infern es repateix.
Ànimes en runes,
estàtues de sang,
criatures esquinçades
entre les runes de la humanitat.
¿Quin món és aquest?
Quina mena de civilització
és aquesta?
Sovint sento VERGONYA
de pertànyer a
aquesta espècie.
Dani T. D. 12/8/2025
i absurda que a voltes
-o sovint-
resulta brutalment
divertida.
Diari íntim, 11/8/2025
món idiota,
món buit,
món plàstic.
món suspès,
món assassí,
món mentida.
Món merda,
món esquerda,
món Brutal,
món fastigós.
Dani T. D. 8/8/2025
ja dominen el món,
quan les grans corporacions
patrocinen les guerres.
Quan les pantalleTes electròniques
adormen la voluntat de la gent,
quan l'essència de la mentida
s'estén per tot arrreu.
Dani T. D. 8/8/2025
farcit de guerres
per tot arreu;
d'interessos finacers
que sempre afavoreixen
als mateixos criminals
que provoquen les guerres.
Món violent
ple d'envenges,
de cops de colze
per arribar el primer
i conquerir el cel.
Món absurd
ple de deures absurds
de treballs precaris,
de sous de merda
de malaties del coco,
de confusions
que mai porten enlloc.
Dani T. D. 7/8/2025
.jpg)
son horas acumuladas;
absurdas esperas,
insólitos sueños
realizados más bien
del revés de lo que,
en principio,
se deseó.
Acaso un trapecio
que sirve de escenario
sobre el cual desfilamos
náufragos enloquecidos,
sonámbulos y
mortales aficionados
que corren tras un
destello herido
de luz.
Y mientras,
pasan los minutos
que se deshacen al tacto
de los dedos dorados
del sol y del viento.
El viento de la memoria
que tarde y temprano
se fundirá en
el océano del más
sereno
olvido.
Dani T. D, 06/8/2025
La historia no es que se repita, es que se copia, y cada vez se copia mejor para sacar lo peor del ser (des)humano.
OCUPÓ POLONIA (entre otros crimines humanitarios)
ESTÁ OCUPANDO GAZA
Y ESTÉ ESTALI(n)STO OCUPANDO UKRAINA
Y esté ¿qué okupará? ¿Europa? ¿Africa? ¿Canada? ¿Instagram? ¿Goggle? ¿Nuestras almas? ¿Nuestra manera de pensar???
Dani T. D. 8/2025
s'exten per tot el territori,
ve de mar enllà.
La subtil Llei de Buidor
ens porta de cap
a través dels senyals més virtuals.
El subtil pes de la Buidor
ens té el cor pres
i els termòmetres a cent.
La sUbtil tendència cap a la Buidor
està cada cop més de moda;
la prova està en els nous amos del món.
I si sortíssim totes al carrer
a dir la nostra?
A reclamar la vida,
en difinitiva.
Dani T. D. 31/07/2015
de ser tot un risc.
Però no aixecar-se, també és un risc.
Viure mai és fàcil, i al mateix temps
no deixa de ser un joc
del tot innocent, carregat de bellesa, magia, decepció i misteri.
Per això cal ser valent, i afrontar la covardia de cada moment.
I que la mort ens agafi ballant i rient.
Diari secret, 31/7/2025
.jpg)
a base de mentides ben atractives;
que van ben vestits i ben alimentats.
Criminals que organitzen guerres
cOntre als més miserables,
marcant el seu territori
tot incrementant
el seu patrimoni.
Criminals amb masses
diners
compren el món,
aquest món cada vegada
més podrit, terrorrífic i buit...
Criminals ben discrets
es filtren pel telèfon mòbil,
i ens dicten, a través de missatges
i videos de Yotube,
el que hem de pensar,
com hem de viure,
a qui hem de votar.
Dani T. D. 30/7/2025
Encara que no sigui una llengua oficial a nivell Europedo,
per mi és una llengua vital, ja que principalment penso
en català.
(A més tota oficialitat em desperta certa sospita...)
Diari secret, 29/7/2025
Els amos del món ja son els criminals més professionals.
Uns criminals amb corbates ben cosides y ben llargues
uns criminals amb cara de lluç i pomes agres,
uns criminal que els importa una merda els valors humans,
uns criminals que només diuen "atracatives" mentides
per perpetuar el seu poder,
uns criminals que menysprean el feminisme,
uns criminals que no acepten les difereTns formes d'estimar,
uns criminals que segresten els medis de comunicació
(i els fan a la seva mida),
uns criminals que no reflexionen quan pensen
(i no deixen que els demés reflexionin per ells mateix@s),
uns criminals que trapitgen la diversitat cultural,
uns criminals que dinamiten l'esperit crític,
uns criminals que no conviuen amb les diferències etniques,
uns ciminals que es pixen en la justícia i en la ONU,
uns criminals que estàn desacreditan la democràcia.
uns criminals que ja estàn per tot arreu.
HEM DE SORTIR AL CARRER Y RECLAMAR HUMANITAT, JUSTICIA I LLIBERTAT!!!!!
O AQUEST MÓN SE'N VA A LA MERDA!!!
Clar que a vegades, o sovint, costa molt, però cal intentar fer aquest esforç.
Ja que potser, en el fons, és l'únic esforç que realment val la pena.
Diari secret, 28/7/2025
La vida és bella,
sovint, molt dura,
i normalment bastant
absurda.
Dani T. D. 25/7/2025
Solo se vive una vez
y es más que suficiente,
solo se vive una vez
y a veces es escaso
o tal vez demasiado.
Solo se vive una vez
mientras vamos matando el tiempo,
como buenamente podemos,
solo se vive una vez
mientras el tiempo nos va matando,
y a menudo es sin querer,
y casi siempre es intencionado.
Solo se vive una vez
mientras la farsa insiste,
solo se vive una vez
mientras uno se prueba otra máscara;
y tal vez todo sea un sueño.
Un sueño que se sueña a si mismo.
Dani T. D. 24/7/2025
Però, passat els anys es constanta la més pura evidència:
Mai s'arriba a saber practicament res de res.
Diari íntim, 23/7/2025
El pur silenci que despentinen
les paraules tan traïcioneres,
confonen tot camí,
dinamiten tot destí.
Mentre el cor navega
horitzó enllà
i el pensament naufraga
tot propòsit del Desig.
dAni, 19/7/2025
No tinc res o gairebé res per això sóc ric, molt ric. Només tinc aquesta brisa suau que ara em perfuma el teu dolç record entre el desig i ...
.jpg)
.jpg)
.jpg)