destino idiota
me engañas con tus
atracativas
promesas,
me despeinas la fe.
La fe que no tengo.
Destino,
destino equivocado,
me llamas a través de
cualquier aparato receptor
(o receptivo),
me embriagas con tus encantos.
Mientras me creo eso de:
es mi destino
Destino,
destino cabrón,
me haces llegar demasiado pronto
a metas proclives,
dónde, según Zenón de Elea,
siempre es imposible llegar.
a ningún sino.
Dani T. D. 31/7/2024
El cas es que aquell divendres després d'obrir la porta et trobes l'entrada atapeïda de trostos i bosses. De primeres penses que ha sigut la mare.
Però no, perquè al fons t'adones que ha vingut la teva germana i la teva neboda. No entens res, o si. Ja que la teva germana és així.
No us vageu massa, però quan ve és que té alguna cosa entre mans.
Aquestes alçades ja estàs més que acostumat. Però en el fons trobes a faltar una relació més fluïda i no tan forçada. I no saps si algún dia va existir tal relació.
D'entrada, no arribes a cap conclusió. Vas a la teva habitacío i et posses roba més còmoda. Respira fons i va cap el menjador. Saludes a la mare, i trobes a la teva germana i neboda estirades al sofà, dormint. Fet la siesta. Mentre la tele emet imatges rares d'una pil.lícila que sembla coreana. Finalment et seus a la taula i menges. Cel.lebres que en el menjador tingueu aire acondicionat perquè la calor es brutal.
De cop, la teva germana es desperta. Us saludeu, res més. Fa mesos que no us vageu, teníu coses que explicar-vos, o pot ser no. Seguidament ella desparèix per la porta, mentre la teva nevoda de setze anys continua dormint com un tronc. Tu, vas ja pel segón plat. De sobte penses que potser es queden el cap de setmana. Merda, ja no podré....Teoricament t'hauries d'alegrar, son la teva familia. Us vageu poc. Però tu t'havies fet el propòsit de gaudir d'un cap de setmana tranquil, ple de lectur, alguna que altra cervesa i potser quedes amb la Virginia per fer un cafè.
En acabat, reculls els plats i vas cap a la cuïna i et fas un café. Instants després, et trobes a la teva habitació. Estàs ben a punt d'estirar-te al llit a fer una becaïna, ja que et sents cansat. Però no, perquè alguna cosa t'inquieta. Decideixes anar a l'habitació del costat on es troba la teva germana. Vol pintar l'habitació, que raro. I ara que li ha entrat aquesta?, et preguntes.
Finalment entres. Hola, què fas. Res, que l'Olga vindrà aquí al setembre quan comenci la Uni, i li estic arreclant l'habitació. Tu no entens res, encara que ho sospitaves. Llavors no saps perquè però et comences a posar nerviós. No es pot quedar aquí, és la primera frase que escup la teva boca. Com que que no? pregunta la teva germana. Perque no. fas una pausa, mentre et sents ja massa tens, et tremolen les cames. No es pot quedar aquí. La mare, ja té una edat és cansa, a més, té la seva vida, encara que no t'ho creguis.... es que sempre fas igual Lali, ets una egoísta (anaves a dir una egoísta de merda, però et calles), sempre penses en tu. Les coses es parlen, no pots fer el que et doni sempre la gana. I IMPOSAR LA TEVA VOLUNTAT!!!
Acte seguit tornes a la teva habitació seguit de la teva germana i la tanques la porta als morros. Estàs histèric. No t'enfades gaire bé mai. I quan t'enfades ho fas malament, i dius coses que no sents. O sents, i no hauries de dir. Perquè se suposa que ets adult, i un adult ha de comportar-se com a tal. Encara que hi ha situacions que ens posen a prova.
No entens gaire com has arribat aquí, mentre bé la mare i et pregunta que ha passat? No saps què, no et surten les paraules. La veritat és que no saps com has anat anat a para en aquell estat. Va, Miquel calmat. Ara tranquilitzat, i no diguis coses que no sents. Va que ja ens apanyerem. Però mare tu ja no et toca segons què. A més la Lali sempre es surt amb la seva. No venen quasi mai, i quan venen és peruquè van a un concert, van al centre comercial o han quedat amb el novio. I els nosaltres els importem una puta merda.
Va, Miquel tranquilitza't. No cridis. Respira fons. Que t'ha passat alguna cosa avui a la feina? Va, dorm una mica, o medita. No dius que et va bé meditar? La mare et va deixar sol amb aquesta pregunta flotant entre aquelles parets.
Poc a pot et vas anant calmat. Van pasar uns minuts, i vas decirdir anar a disculpar-te pel teu comportament fora de lloc.
Al menjador trobes a la teva germana plorant. Et disculpes, li deemanes perdó. Lali, perdona no sé que m'ha passat. Déu ser la calor... Si no m'enfado mai i tu ho saps. La teva germana plora, ara no deixa´m una estona Miqui que ho he de païr, has dit coses fortes. Bé, potser sí, penses per tu, però tampoc he dit coses que tu, Lali precisament ignoris.
Dani T. D. 31/7/2025
Andado por delgadas horas,
cuando la rutina reseca los dedos
cada vez que teclean el ordenador
de la absurda obligación laboral.
Soñando en horas delgadas,
cuando la realidad más inmediata
es un hueco relleno de nada
en el que la vida suspira,
tan sólo suspira.
Naufragando en horas delgadas,
cuando el mundo se ha vuelto
demasiado loco,
las estadísticas regulan el estado
democrático
y mis oraciones ateas ya no provocan
tu vuelta más esperada.
Dani T. D. 29/7/2024
desgasta les hores,
les hores fugaces,
fugaces d'un temps,
un temps de mentida.
La vida camina,
camina camins,
camins misteriosos,
misteriosos i costosos,
costosos com fràgils.
La vida es pregunta,
es pregunta què és,
és un rar ofici,
ofici de ser,
¿ser per què?
El perquè de la vida.
Dani T. D. 29/7/2024
Un, d'entrada, no s'enfada mai. Però arriba una determinada situació que no comprèn, no troba sortida i s'enfada. I s'enfada malament. Cops de porta, cops a la taula, algún que altre insult, o descalificació al contrincant. El contricant que és un familiar, un intimim enemic o fins i tot un amic de tota la vida. En aquell moment un surt fora de sí. El món, el seu món s'en va a n'orris. La vida s'esquerda, L'estat anímic es desborda.
Un no s'enfada mai, i tracta de que així sigui, però a voltes el destí, que és un cabró, ens posa a prova. Arribats aquest punt què fer?
Potser, abans que re, respirar fons, comptar fins a cent a mil, anar a fer un tomb, beure una copa, no fer-se gaire cas, passar pàgina, fer-se una palla, parlar sense alçar la veu, posar-se a veure la Vida de Bryan...
Encara que, un és humà i també a de permetre´s (encara que sigui desgradable) que passin aquest tempestes que alteren els ànims i els nervis.
En el fons, un tan sols aspira a ser una bona persona, però això no vol dir que li hagin de prendre el pél.
Al cap i a la fi la vida és rara, breu (encara que per moments ea fa llarga) i no té gaire sentit.
Ja, la convivència amb un mateix no és senzilla, i amb els demés...
I és que a voltes, encara que un cregui que tingui raó, ha de saber reconduïr la situació. Enriure´s de tot plegat.
Total, res té massa sentit...
Diari íntim 29/7/2024
Paraules de sorra
.jpg)
amuntonades en les platges
de l'ànima,
mentre la vida es va gastant
entre promesas i cerveses.
Paraules alterades
que a vegades es diuen
sense pensar,
confonent la veritat amb la realitat,
i la realitat amb una simple gastritis.
Paraules despentinades
que diuen qualsevol opinió
al dictat de la Inteligència
Artificial de torn,
la que s'encarrega de que tot
i res estigui amb ordre.
Dani T. D. 28/7/2024
.jpg)
serà del tot invetible,
però potser tal derrota
no sigui més que una porta
Des del naixament
tot esdevé un naufragi,
un mar de decepcions,
una decadència
en fa sostingut.
Potser la derrota final
no es cap derrota,
com tota derrota
que convida a cercar
nous comins,
nous horitzons,
mar enllà,
espais enllà,
falsos egos enllà.
Dani T. D. 27/7/2024
A vegades no queda més remei
que sortir corrents sense mirar enrere,
a vegades no queda per remei
que dir la veritat tot donant la cara.
A vegades no queda més remei
que saltar al buit sense xarxa,
a vegades remei ja no queda
que saltar-se la llei per no ser un altre xall.
A vegades no queda més remei
que trencar la baralla i trincar la pasta,
a vegades més remei no queda
que plantar cara a la realitat més filla de puta.
A vegades no queda més remei
que defraudar als capullos més correcte,
a vegades no queda més remei
que viure somniant ben despert.
Dani T. D, 26/7/2024
.jpg)
naveguen pels canals
de les elèctriques xarxes,
alimentant opinions
que benificiïnt al poder;
al poder de torn
que sempre fa pudor
a merda.
Mentides de veritat
que poden ajudar
a provocar que el personal
reaccioni
i per ell mateix pensi
i s'organitzi
contra el poder
de torn,
que sempre
és una puta merda
(sigui quina sigui
les seva ideologia)
Dani T. D, 24/7/20024
I en el fons,
res és massa important.
Confuci. segle V (abans de Goggle)
Salvaje, libre y cósmico azar.
Dani Torrat, 7/2024
A vegades tot surt bé,
d'altres quasi res surt.
Alguns vespres el desig
es treu tota la vestimenta.
A vegades la cosa prospera,
d'altres ni rastre de la fortuna.
Encara que ben mirat, tard
o d'hora, torna a sortir el sol.
A vegades tot sembla perdut,
però, de sobte, la vida somriu:
tot és possible i la por no fa por,
encara que tot plegat s'en vagi
en un tres i no re.
Dani T. D, 22/7/2024
.jpg)
Després de res, alegría.
Alegria de ser,
de ser el que un vulgui.
Després de res, qualsevol
excusa es bona
per anar tirant cap
a la més immedita il.lusió.
Després de tot, quina
importància té res?
La vida és un suspir,
sense massa
transcendència..
Dani T. D. 21/7/2024
un nou univers s'expandeix,
els cossos celestes s'allunyen
entre si,
encara que hi ha satèl.lits que
van y venen.
Esclata el Big-Bang al fons
de les nàufragades ànimes,
mentre els polítics esnifen els seus propis egos,
i el Papa de Broma juga al pòker
amb un pobre Diable
que, sobre d'un elèctric patinet, va i vé.
Esclata el Big-Bang a cada hora,
els pensaments s'adulteren
en les xarxes electromagnÈtikes,
les presses assassinen les esperances
i el futur comença a inventar-se de memòria;
que, aquesta, vé i va.
Dani T. D. 17/7/2024
i això em
dóna certa seguretAt.
Diari íntim, 7/2022
.jpg)
viure és una forma d'escriure.
Encara que
quina importància té això?
El que importa és no oblidar
que viure és somniar ben despert.
Al cap i a la fi
tot (i re) es troba dins d'un mateix,
cadascú és un univers caminant.
Un univers que conforma el cosmos
fugaç i veloz,
real i fantàstic alhora.
Dani T. D. 16/7/2024
el temps com passa.
De cop un se'n dóna compte, i reprén el camí. Quin camí? Qualsevol. Total, tots els camins son el mateix cami, la mateixa senda cap l'instant més mortal, més efímer,
cap al darrer instant que també serà el primer. El primer instant on tot de nou comença, comença d'imprevist i amb naturalitAt, comença per accident, comença del no-res.
El no-res que potser és un porta de llum cap a la buidor més vital i lliure. Cap al pas següent que va avançant i al mateix temps retrocendent, ja que l'espai no té limits. En l'espai tot batec és el mateix batec, tot rostre és el mateix rostre. El rostre que va seguint un rastre cap al principi. El principi que és el final de tot i res en concret.
I si un és alguna cosa, essencialment és temps, un temps fugaç, un temps efímer, un temps que és ombra que passa entre el cel i la terra, entre l'aigua i l'aire, entre l'aire i el brisa subtil del res. I que FINALMENT traspassa la llum. La llum que és un oceà de fotons.
Fotons que expresen el temps més lluminós. Temps que en definitiva és la relació dels cossos celestes que ensopeguen als uns amb els altres, i que al ensopegar causen espurnes.
Espurnes d'energia, espurnes de Ràbia, espurnes d'amor, espurnes de por, espurnes de dubta, Espurnes de vida.
Dani T. D. 12/7/2023
Promeses de fum
fant els grans bocamolls de sempre,
el que van d'espavilats,
els que agafant el poder per la cara,
els que son atracadors professional,
els qui fan les lleis a la seva mida dels més Rics,
els qui imposen els seus manaments
(encara que vagin de democráta y cristiano (ano),
els pirates oficials,
els assassins amb llicencia per assassinar,
els representants de Déus fantasmes,
els representants de la normalita més Delirant,
els Gansters del poder,
els que mouen els fils,
els que treuen i posen els presidents dels països
i de l'escala con cadascú viu
o sobreviu.
Dani T. D. 11/7/2024
En els fons sempre és més
o menys el mateix:
la gent, que en general és de puta mare,
està governada
(i manipulada) pels quatre
fills de puta que sempre
estàn a dalt de tot.
Diari secret, julio, 2024
el circo de esta vida a ciegas
por este mundo que no es más
que otro embudo.
Yo y mi circo,
mi circo de circunstancias,
circunstancias que son puro azar.
El azar que es un circo
el circo que recorre el cosmos,
el cosmos misterioso y fugaZ,
Dani T. D. 9/7/2024
.jpg)
per poder tornar,
i torno
per poder viatjar.
Enllà la mar,
enllà els nous comins
on m'inventaré
de nou,
i per enèsima
vegada.
I així volar
en el curs
del transcurs
d'aquesta vida
mortal i
fugissera,
real
i fantàstica
a la vegada,
mortal
i
eterna.
Viatjo
per tornar,
i torno
a ningún lloc
en concret.
Dani T. D. 9/7/2024
.jpg)
no hi ha llibertat,
i sense llibertat
tot sistema és un
despropòsit.
Per no dir
un estat repressiu.
Dani T. D. 9/7/2024
Preparant la gran revolució,
.jpg)
estàn més que llestes
per estripar la sempre
fastigosa proganda,
la que vetlla pel sistema
pragmàtic i simbiòtic
que propaga la ignorància
més globalitzadora
i rentable pel poder
més restrictiu
i fatxenda de sempre, de sempre,
de sempre.
Dani T. D. 9/7/2024
.jpg)
món fred.
món virtual,
món idiota.
Món en una pantalla,
món amb cobertura,
món recent pintat,
món amb massa mequillatge.
Món decorat.
món pertorbat,
món criminal,
món fastigós.
Món inhumà,
món mascliste,
món materialista,
món totalment idiota.
Dani T. D. 8/7/2024
la realitat és una cara amb corbata que
diu coses que no tenen ni cap ni peus,
la realitat menja les llimones amb pell virtual,
la realitat no és massa real.
La realitat és dessenyada pel rei de copes,
la realitat...¿Que coi és la realitat?
¿El que un veu?
¿El que un beu?
Quan molt diu i no té gens de veu
perquè la venuda
als fills de puta de sempre,
als qui manipulen la realita
segons els seus interesos.
La realitat, la realitat no és re,
si abans un no somni ben despert,
per viure en plena llibertat i degnitat
Dani T. D. 7/7/2027
La vidaDani T. D. 3/7/2024
.jpg)
i a vegades
tampoc crec
en Déu.
Vaig
fent via
ensopegant alegria
a cada nova passa.
No crec
en una vida
més enllà
de la mort,
I sovint
em costa creure
en una vida
abans de morir-me.
Només crec
en la il.lusió
enterna
dels somnis.
Dani T. D. 1/7/2024
Un viento helado ahoga el aire y las sombras pintan las esquinas de un invierno que viste una rota gabardina. La futuro es un escupitajo ...
.jpg)
.jpg)
.jpg)
