y no tengo cabeza,
escribo estos versos
y no soy poeta.
Me levanto y me visto
pero estoy bien muerto,
no paro de sonreír a la gente,
pero estoy hundido
en un mar de tristeza.
Y al fin no sé a donde voy
pero sin duda voy algún sitio,
y no se quien soy
pero eso qué más da.
No soy feliz
pero no paro de reír
no vaya a ser que
la muerte me pille
tras aquella esquina.
Dani T. D. 30/4/2025
ben mort,
i mort vaig a treballar
perquè cal fer alguna cosa
per guanyar-se el pà.
I mort quedo per anar
a fer un tomb amb el meu amor.
Ella no sospita res:
creu que estic com sempre,
si sabes la veritat...
La veritat, la veritat
què és la veritat?
Potser es saber que un
a voltes està ben mort
en vida
i continuar com si...
Un moment,
que m'estàn trucant...
Dani T. D. 23/4/2023
desiertos que nunca acaban.
Desiertos sin ojos, sin manos,
sin preguntas, sin dudas...
Desiertos que son callejones sin salida.
Callejones sin salida que bloquean
el cerebro y el corazón.
Y todo se confunde:
lo de arriba con lo de abajo,
la derecha con la izquierda,
la verdad con la mentira,
el principio con el final,
el tu con el yo,
con nadie.
Y la vida con la muerte...
Mientras los días son desiertos,
desiertos que nunca acaban:
se van transformando
según sus necesidades,
según el soplo de los vientos,
según los derroteros que trae el azar,
en sus diversos disfraces
según ladre el destino.
Dani T. D. 23/4/2024
més jo,
i més ningú,
i més innocent,
i més intel.ligent,
i mOlt més idiota.
Cada dia sé més coses,
i sé menys,
i dubto més,
i encerto més,
i m'equivoco més,
molt més.
I tants anys
i al final què?
Res. Res de res
que ja és massa.
Dani T. D. 22/4/2026
DOS QUARTS DE SET!
Enèsim dilluns
i jo sense ganes de viure.
Em llençaria per la finestra,
però des d'un entresòl
em prou feines em trencaria
les cames.
Així que faig un esforç
i em proposo anar cap
a l'oficina com qui va a la platja,
al Temple,
o fins i tot el cementiri,
que tard o d'hora
allà acabaré,
més tibat que una espardenya.
És llei de vida,
o vida de llei,
que és el mateix
però amb Re sostingut..
En el metro,
camí de la feina,
m'acomodo en un seient
entre estàtues de carn,
dibuixades en l'espai rectangular
que ara es desplaça
cap a un destí
del tot fantàstic,
mentre disimulo les meves
poques ganes de viure
en aquest ximple dilluns
plens d'exitants misteris
que capten l'atenció de l'ànimes
més inquietes, tedioses
i discretes,
camí cap el no-res més
alliberador.
Dani T. D. 22/4/2024
No te tomes tan en serio...
que tal Y como
van las cosa,
en cuAlquier
momEnto:
cuando la idiotez suma puntos
para entrar en política
y los niños ya nacen viejos.
Parece que todo sea nuevo,
pero es la vieja historia
de casi nunca la que tropieza
en las mismas clausulas.
La ignorancia ya cotiza en bolsa,
los sacerdotes maquillan su fe
ante notorio, mientras las leyes
se ajustan a medida de los de siempre.
Parece que todo sea muy viejo
pero es todo lo contrario:
los profetas anuncian grandes cambiOs,
mientras suben las hipotecas en Marte.
Dani T. D. 18/4/2024
Si no fuese por la mentira
de la existencia,
respirar sería insoportable.
Pequeño Cioran, 2024
Pequeño Cioran, 2015
No pares de bailar
y ríete de todo,
que tarde o trempado
saltaremos por los aires.
¿Demasiados criminales en el poder?
Quizás llegar al poder implica tener cierto talento para matar en todos los aspectos.
Dani Torrat, 2023
sense sabates,
mentre les promeses
viatgen en autobús
creuant la ciutat freda.
Els polítics assagen
les seves mentides
davant del mirall
del seu ego més ximple,
mentre s'omplen les butxaques
amb bitllets de Monopoli.
La lluna es cansa
de ser un satèl.lit de merda,
mentre el sol és planteja
fer vacances en una galàxia
llunyana
plena de platges
sense cares de cogombre.
I la vida passa
com una epidèmia estranya
entre l'atzar i el desig,
entre la llibertat
i el rar ofici de respiRar.
Dani T. D. 11/4/2023
Mentides dolces,
mentides delicades,
mentides verídiques,
mentides mentideres.
Mentides lliures,
mentides engabiades,
mentides oficials,
mentides progressistes.
Mentides de sempre,
mentides del temps,
mentides pel mati,
mentides per la tarda.
Mentides conservadores,
mentides religioses,
mentides senceres,
mentires suïcides.
Mentides per estimar,
mentides per deixa d'estimar,
mentides per dir la veritat:
la veritat de tota metida,
la mentida de tota veritat.
Dani T. D. 11/4/2024
.jpg)
camino pels carrers buits
de la ciutat buida.
A voltes la vida
és un ocell que vola alt,
budant-se d'ell.
Paraules buides
formen un lleguatge buit
per encendre una realitat
completament buida.
A voltes la vida
juga a ser vida
i s'imagina immortal.
Dani T. D. 6/4/2024
¡¡¡Guerras estúpidas
declaradas por gente estúpida!!!
A qui votar per una catalonia millor?
per no caure,
encara que caure,
al cap i a la fi,
és inevitable.
Viure
és un exercici de risc,
un accident de l'atzar,
una excusa per riure
un viatge mortal.
Conservant l'equilibri
per no caure,
encaRa que caure,
potser,
és el Destí.
Dani T. D. 4/5/2024
Hi ha dies que em canso de viure,
dies que em canso de matar-me
en cada cantonada,
hi ha dies que neixen buits,
que els hi fa falta un ma de de pintura.
Hi ha hores que fugen dels rellotges idiotes
que marquen el temps,
aquest temps que dessafina,
i que no sap on va.
Hi ha moments desesperats
que aprenen a riure dins les tempestes,
trencant el timó
i creman el curs de tot destí.
Aleshores,
i tan sols aleshores,
un sol interior ho il.lumina tot.
Absolutament tot.
Dani T. D. 3/4/2024
en la ciutat buida
on la gent té cara de ningú
i els pensaments naveguen
per les xarxes
com serps en una gabia.
Buscant una mica de tendresa
en la ciutat sorollosa,
on la gent va amunt i avall
d'una manera automàtica
mentre el cel
cada vegada està més alt.
Buscant una mica de vida
en aquest món que sembla tan real
com en les pantalles,
mentre els cors dels transeunts bateguen
al compàs dels rellotges glaÇats
que van marcant
cada instant
d'aquesta civilitzada
bogeria.
Dani T. D. 3/4/2024
a voltes la vida és una farida
bastant absurda,
a voltes la vida és
un inevitable naufragi,
a voltes la vida és una excusa
per riure.
A voltes la vida és un rar viatge,
a voltes la vida em buida des de dins,
a voltes la vida és una malatia mortal,
a voltes la vida és lliure animal.
A voltes la vida és un amor criminal,
a voltes la vida és una meravellosa condemna,
a voltes la vida sembla tenir sentit,
a voltes la vida sembla que sigui possible.
Dani T. D. 2/4/2014
Siento
un sentimiento
que no miento.
Un sentimiento
que te siente
tan cerca.
Tan cerca
y tan lejos
a través de las ondas
que dibuja el viento.
Siento
un viento
en este momento.
Este momento
que son todos
y ningún momentos.
Mientras
te siento tan lejos,
tan cerca...
Dani T. D. 2/4/2024
orden mundial,
la confusión nos hará libres
(y de paso, más esclavos),
la confusión es la clave
de toda felicidad.
De la felicidad bien entendida
la que da sentido a la vida,
la que nos despierta cada mañana,
la que nos embriaga cada noche.
La confusión se escribe
con inteligencia analogía,
la confusión se toma sin azúcar
pues el azúcar es malo para la salud,
y si no hay salud tampoco hay confusión.
Y sin confusión no hay realidad,
y sin realidad cualquier excusa,
por muy idiota que sea,
pierde toda consistencia.
Y la vida,
esencialmente, esta hecha
de excusas....
Dani T. D. 2/4/2024
Un viento helado ahoga el aire y las sombras pintan las esquinas de un invierno que viste una rota gabardina. La futuro es un escupitajo ...
.jpg)
.jpg)
