Em proposo el que no em disposo a fer,
començo quasi sempre pel final,
i acabo ben esgotat de res.
I sense ser plenament feliç, conservo una vital alegria
que em fa viure cada dia
com si fos el darrer, o com si fos el primer dia.
Després em desentendré de l'aquí escrit,
però un és canvi substancial,
fruit d'un atzar que tampoc importa massa...
El que importa, si es que importa alguna cosa en aquesta tan ficticia existència,
es trobar vida abans de palmar-lA.
I aquesta, a voltes, és una troballa gairebé impossible.
Però són les coses impossibles,
les úniques,
que valen la pena,
o no?
Dani T. D, 7/5/2018
Poesía, pinturas, reflexiones, aforismos, y demás historias... en castellano, catalán, y otras idiotas (perdón, idiomas) Por Dani Torralba Devesa, un inconsciente que no quiere dejar de soñar bien despierto hasta el final (si hay algún final, claro)
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
-
Dies de vapor, dies de boira, dies plens de paraules. Paraules plenes d'intensitat amb una llum fugissera que agonitza just quan la ...
-
La democracia puede llegara ser muy peligrosa, sobre todo cuando cualquier imbécil o psicópata puede salir elegido. (La mayoría no siemp...
-
Sense respecte no hi ha llibertat, i sense llibertat tot sistema és un despropòsit. Per no dir un estat repressiu. Dani T. D....
No hay comentarios:
Publicar un comentario