Aquest any fa vint anys de la mort de l'Ovidi Motllor. Un genial cantautor y actor català, d'origen valència. Un artista en tota regla. Les seves cançon plenes de reivindicacions, de poesia y de vida segueixen sent vigents més que mai. Un escolta encara els seus discos, i comprova que la veu d'Ovidi està més viva que mai. En vida, els uns i els altres, van tractrar d'ofegar la seva veu. Ovidi no convenia perque deia veritats com a punys, i cantava amb les entranyes. Era un lluitador, i la seva principal arma era la paraula, posant de manifest, tal com deia Gabriel Celaya, que la poesia es una arma cargada de futuro. De tan en tant em poso algun disc de l'Ovidi, i puc comprobar que encara em parla d'aquest món tant injust, i alhora tan meravellós. D'aquesta vida tan bonica i alhora tan miserable. L'Ovidi mai va interessar el poder i, ara menys. Encara que facin veure que no. Era molest per la dreta, però incomode per l'esquerra. I Ovidi avui hi ha coses que practicament segueixen igual.
Els rics son més rics, i els treballadors en el fons no som més que esclaus d'un sistema cada cop més desigual. La història de sempre, l'home és igual de miserable.
Per quatre dies que hem de viure!!!!!!!!
Dani Torralba, 14/3/2014
Els rics son més rics, i els treballadors en el fons no som més que esclaus d'un sistema cada cop més desigual. La història de sempre, l'home és igual de miserable.
Per quatre dies que hem de viure!!!!!!!!
Dani Torralba, 14/3/2014
No hay comentarios:
Publicar un comentario