Ja fa uns mesos que em vaig acabar de llegir la novel.la 2666 de Roberto Bolaño, un llibre póstum d'aquest genial escriptor xilé mort als cinquanta anys a Barcelona. Senzillament recomano la seva lactura. És una extensa novel.la de 1126 pàgines (un llibre de butxaca). El llibre podia ser perfectament cinc novel.les en una. La novel.la parla de moltes coses, principalment d'un escriptor Bueno Von Archimboldi i la seva llegenda. I d'altra banda dels assassinats, principalment de dones, de la ciutat de Santa Teresa (ciudad de Juárez, en la vida real). Com he dit, no explicaré aquí el llibre, tan sols manifestar que és pura literatura. És un llibre que, al menys per mi, és un dels millors que llegiré mai. No sé com dauria de ser la vida privada de Bolaño. Tinc antés que era un d'aquells genis raros. O no, qui sap. Potser també, al fet de morir jove, haurà contribuit a la llegenda. No fa gaire vaig veure per la tv2 un reportage sobre la seva persona dins del programa Imprescindibles (recomano veure aquest programa, s'aprenen moltes coses). Aquell reportatge em va fascinar de valent (però no em fèssiu gaire cas, potser em fascino molt facilment. Sé que aquesta novel.la em va donar vida, com tota obra d'art sigui de l'àmbit que sigui. Algún dia tornaré a llegir 2666, algún dia tornaré a escriure aquestes discretes i apassionades linees...
També está molt bé la novel.la, també de Bolaño, Los detectives salvajes", un carpetazo a Rayuela segons Vilamatas. Podria ser. Els mestres estàn també per traicionar-los.
El cas és que l'univers de Bolaño ja m'acompanyarà sempre (això ja ho he dit), com els univesos de Cortazar, Pere Calders, Pessoa, Symvioska, Cioran, Mercè Rododera, i Vinyoli (entre d'altres) per donar cert sentit aquesta narració, que es pura ficció, anomenada vida, que a vegades no me l'acabo de creure massa....
Fins la propera
Dani Torralba i Devesa; 18/6/2017
.jpg)
.jpg)
