miércoles, 16 de octubre de 2024

EN QUALSEVOL MOMENT...

       A voltes la vida

és una ferida rara

entre la pluja i el sol,

el somni i la realitat,

la plenitud i la buidor,

entre cor i el cap,

entre tu i jo.


Sovint la vida

és una divertida tara

que fa plorar

sense deixa de riure

per sobreviure

en la buidor més vital,

més mortal.


Quasi simpre la vida

és una dansa misteriosa

que fa ballar seguint

els batecs d'un tic-

tac que en qualsevol

moment

pot explossionar.


Dani T. D. 16/10/2024




VELOÇ TEMPS

Jo ni Cas!!!
 Temps veloç,

dies que s'en van per

 les finetres sense deixar cap rastre...


A a la fi, què?

On va un?

Qui és un? Qui son els altres?

Què és tot això?

Hi ha vida abans de la mort???


En el fons no hi ha tantes respostes.

Molts missAtges, moltes informacions, moltes lliçons,

moltes opinions expertes, molts bruixots amb títol,

però realment diuen alguna cosa interessant, 

que valgui la pena???


Diem nosaltres alguna cosa interessant???

O ens mirem el melic?

Com marca aquesta temps ràpids,

aquests temps de plàstic envassat al vuit.


 Mentre continua la mala política,

lladres que es fan professionals i ens manipulen

i de pas, ens deixem manipular,

 la guerra, la fam, la propaganda, les mentides,

la merda diària que ja passa d'estranqui pel davant dels nassos...


Oracions perfumades que s'estrellen a un cel de barata  porcelana,

Papas de Roma que representen al-no res a la Terra.

A la terra de ningú, malgrat les banderes, les hipotéques, 

la burocracia, el capitalisme tan meravellós i criminal....


I la felicitat, i la soledat, i l'amor en un cambra de silenci,

i la misèria de la guerra, i els petons per wuassap,

i els suicides de sucre, i els drogadictes de farmàcia,

i els beneficis de les guerres,

i la hipocresia tan necessària per que aquest teatre

continui pujant el teló cada nou dia.


Dani T. D. 16/10/2024

martes, 15 de octubre de 2024

POR SI LAS MOSCAS


   Por si las moscas, 

la muerte la dejaré 

para el final.


Si, Netanyahu

                     nos deja, claro.

                         



Dhani Mohamed 2024

lunes, 14 de octubre de 2024

FRACASARÉ HASTA EL FINAL

         
            Vengo fracasando 

                     desde el primer día,

fracaso con alegría,

fracaso de amor en desamor,

fracaso con cierto estilo.


Fracaso desde las seis de la mañana,

fracaso bien vestido,

fracaso sin proponérmelo,

fracaso incluso cuando nadie ve .


Fracaso bien despierto,

fracaso hasta cuando tengo

algún que otro éxito.

Porque quien fracasa Dios le ayuda

(y eso que soy ateo).


Fracaso muerto de risa,

fracaso con olivas,

fracaso a la plancha,

fracaso con dos copas de más.


Fracasaré hasta la tumba

(como todo mortal),

pues fracasar es ganar

Y ganar sin ganar es

la mejor manera de triunfar

                                           ¡en esta puta vida!


Dani T. D. 14/10/2024

sábado, 12 de octubre de 2024

!!VIVA MANUEL VILAS!!

 

  Seguramente no es el mejor libro del mundo, pero su lectura no tiene desperdicio. Sus quinientas y pico páginas están muy bien aprovechadas. Me he reído mucho y en ocasiones he llorado. 

Manuel Vilas es un escritor genial. Un loco maravilloso. Se nota que es poeta. Y sobre todo se nota que es baturro, aragonés como mi padre. Como Goya y Buñuel.

  A través de sus páginas vamos viendo anécdotas y vivencias de Vilas. No es una biografía exactamente. Se podría decir que no es una novela exactamente, es otra cosa o es más que eso. 

  Cortázar decía que la novela había que traicionarla. Jugar con toda sus posibilidad. Invitar y provocar al lector para que participe y juegue con el libro que está leyendo.

  Por otra parte, tanto Cioran, como Bukowsky (cada cual desde su arte. Uno es un maldito filosofo y el otro un maldito escritor) eran de la opinión que un libro tiene que agitar, provocar y, en cierto modo herir al lector.

En cierta forma, este libro lo logra. Al menos no deja nada indiferente.

 Lo que si sé es que cada página respira vida. Autenticidad, belleza y magia. También es un libro de consulta, pues Manuel Vilas también expone sus conocimientos sobre diversos temas. Y no esconde sus más sinceras opiniones. 

No se corta.

 ¿A demás como no me va gustar un escritor que es fan de Lou Reed?

También hay unas páginas dedicadas al gran poeta de Nueva York.

    Quizás no es el mejor libro del mundo, pero Manuel Vila es un gran escritor. De aquí un tiempo, me volveré a leer el libro. 

   Desde que lo descubrí en su novela Ordesa, lo llevo siempre en un rincón de mi alma.

  Sus poemas también no tienen nada de desperdicio. Directamente son geniales.

¡¡¡Viva Manuel Vilas!!!


Dani T. D. 12/10/2024

viernes, 11 de octubre de 2024

ES IMPOSIBLE VIVIR

                 La soledad es como la muerte:

nos iguala a todos.

Y todos estamos bien solas

en este valle de lágrimas,

en esta comedia sin remedio.


La soledad de Dios

y de los criminales,

la soledad del poeta

y de la recién casada.


La soledad nos define

en las paginas de nuestro

 destino más mortal y ficticio,

la soledad es el espejo

del deseo del corazón

más mortal.


La soledad es la madre

de todas las drogas.

Y sin droga,

es imposible soñar,

y sin soñar

es imposible vivir.


Dani T. D. 11/10/2024




COM SI FOS VERITAT

 El telenotícies d'avui

    escup sang

             per la boca,

                           per variar:


Rius de gent fugint de 

la guerra,

fugint de l'infern.

Nens i avis sense braços,

treballadors amb els cranis

fets a miques pels mísils,

  dones violades entre les runes...


Mentre poderosos rics en altres parts del món
s'omplen encara més les butxaques,
doncs la guerra és un negoci més que rentable,
sobretot si les víctimes son 
                        anònimes i miserables.

Hi ha pobles de primera

                                   i de tercera.
Com hi ha ciutadans de primera,
i desgraciats que es moren de fam...


La història sempre està podrida,

perquè explica el passat

de la humanitat podrida,


però sempre hi ha els espavilats de torn
que la maquillen i la manipulen i la prostituexen
per beneficis propis.


Com si la història expliqués sempre la veritat.
Com si la veritat sempre fos veritat.


Dani T. D. 11/10/2024





EN QUALSEVOL MOMENT...

       A voltes la vida és una ferida rara entre la pluja i el sol, el somni i la realitat, la plenitud i la buidor, entre cor i el cap, ent...